Medecines caducades i menors sense control

L’equip de prop de 200 treballadors humanitaris s’ha quedat en només 30 en qüestió de mesos. La seu al Perú de l’agència de l’ONU destinada a la protecció del migrant, l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), s’ha reduït a gairebé una desena part des de la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca. Des de Lima, Marco Pellizzon coordinava una de les unitats de l’OIM destinades a rebre les milions de persones que fugen de Veneçuela al Perú, país veí i un dels que més refugiats ha acollit. Però lluny de valer-li un compliment dels EUA, per al qual, en certa manera feia de fre migratori, Trump va trobar l’argument perfecte per anar contra aquesta organització. "L’Administració de Trump va al·legar que afavoríem la migració de veneçolans als EUA, però no és així. Va ser un acte merament polític", explica a EL PERIÓDICO Pellizzon. Però la missió de l’OIM és justament la contrària. "Es tracta de programes per sortir de països en conflicte. En realitat, la majoria preferirien anar als EUA, però se’ls ajuda a relocalitzar-se en països veïns", raona. Aquesta retallada abrupta de finançament en un programa d’acollida local contrasta amb altres mesures adoptades pel mateix Govern de Trump. Contradictori D’una banda, busca acords amb països de trànsit com Mèxic per contenir les entrades per la frontera sud dels EUA, mentre alhora retira el suport a programes que, amb garanties humanitàries, reduïen la pressió migratòria cap al nord. Des de la seva tornada a la Casa Blanca al gener, Donald Trump ha desmantellat per complet l’agència USAID i ha concentrat la poca ajuda exterior romanent dels EUA en el Departament d’Estat, amb fortes retallades pressupostàries, entre les quals estan les de l’Oficina de Població, Refugiats i Migració, partides clau per a emergències, protecció i reassentament de persones desplaçades en zones de conflicte com el Sudan, Síria o Veneçuela, que és la que reben organitzacions com l’ACNUR i l’OIM. A Amèrica Llatina, alguns dels països més afectats per aquestes retallades són Colòmbia (que ja ha rebut prop de 3 milions de refugiats veneçolans) i el Perú (més d’1,5 milions). La suspensió ha deixat sense prou recursos per atendre cada vegada més necessitats. A Colòmbia, l’ACNUR ha hagut de reduir el seu personal a la meitat des de l’inici de les retallades i es calcula que uns 63.000 desplaçats forçosos provinents de Veneçuela es queden sense cap tipus d’ajuda, alhora que 105.000 persones més que ja estan en el sistema d’ajuda es poden veure al carrer. En concret, un programa que protegia més de 17.000 nens del reclutament infantil per part de grups armats han quedat ara desprotegits. Les organitzacions locals colombianes tampoc estan podent suplir aquest buit. Moltes han tancat. "Ni tan sols tenim a ningú a USAID amb qui coordinar el final dels programes", lamenta una treballadora humanitària. Això fa, per exemple, que els magatzems es quedin plens amb material mèdic que caducarà aviat, si no ho ha fet ja, i que molts sous de l’últim mes no es paguin. "És un caos", explica, frustrada i desbordada. El repte de contactar amb els beneficiaris de programes rescindits recau ara en la bona voluntat del personal tècnic, que ho haurà de fer sense suport ni compensació. No serà fàcil: alguns necessiten atenció mèdica contínua, d’altres esperen ajudes per escolaritzar els seus fills o formen part de programes de reassentament. Molts viuen en condicions precàries, sense connectivitat o en vulnerabilitat extrema i, si no reben resposta, ho perceben com un nou abandonament del sistema, o pitjor encara, com un fracàs personal que genera vergonya. Altres vies de fugida "No té sentit. En aquest moment no estem veient grans fluxos de migrants, i l’Administració Trump ho interpreta com un èxit, però no ho és. Potser a més llarg termini, però trobaran maneres de fugir del seu país igualment", si bé després de suportar més patiment, i per rutes més perilloses, conclou aquesta treballadora. La crisi de finançament afecta de la mateixa manera organitzacions grans i petites, i el que més preocupa és que generi un efecte contagi a altres donants. "Continuem molt preocupats per aquesta crisi extremadament greu de finançament després de la decisió dels EUA, el nostre principal donant, de revisar els seus programes d’assistència exterior", afirma Paula Barrachina, que és portaveu de l’ACNUR. Amb aquesta reducció dràstica, l’ACNUR ja s’ha vist obligat a tancar o reduir la mida d’oficines arreu del món, inclosa una reducció de prop del 50% de llocs de treball a Ginebra i oficines regionals. Se suprimiran aproximadament 3.500 llocs de treball i s’han vist afectats programes fonamentals. "Ens preocupa la creixent bretxa entre les necessitats humanitàries i els recursos disponibles –emfatitza–, que tindrà repercussió en milions de persones desplaçades per la guerra i la persecució", conclou.

Medecines caducades i menors sense control

Diversos treballadors humanitaris al Perú i Colòmbia relaten a EL PERIÓDICO com han deixat de poder fer la seva feina d’acollida de refugiats veneçolans després que l’Administració Trump els acusés sense proves de portar migrants als Estats Units.

El repte de contactar amb els beneficiaris que han perdut ajudes no és fàcil per la seva vulnerabilitat

A Amèrica Llatina, alguns dels països més afectats per les retallades són Colòmbia i el Perú

L’ACNUR ha reduït prop del 50% de llocs de treball a Ginebra i hi ha programes essencials afectats

El més llegit