Atrapats "entre un Govern del terror i els bombardejos"

Ryma Sheermohammadi, una traductora i activista iraniana resident a Espanya, parlava diumenge amb un amic a Teheran per videotrucada quan diversos homes es van acostar al seu interlocutor. Ella només en va poder veure un, no el va saber identificar, i quan va veure forcejaments i el telèfon del seu amic volar, ho va entendre tot. L’amic no va donar senyals de vida fins al cap de tres hores. "Li van pegar una pallissa mentre el van retenir. Tan sols per tenir dos telèfons i ser en un parc públic, assegut, parlant amb un. Després em va explicar que al final el van acabar deixant anar perquè el coneixien, perquè és un opositor actiu a Teheran i van pensar que els portaria problemes retenir-lo. Però, si arriba a ser un ciutadà anònim, és molt possible que l’haguessin acusat de ser espia", diu Ryma. Els precedents són clars. Durant la matinada de dilluns, l’Iran va executar un home acusat d’haver comès aquest mateix crim. "No hi havia cap prova d’això. Era tan sols un noi. Això mostra clarament al que ens enfrontem els iranians: tenim un Govern paranoic que, en comptes de pensar a protegir la població, a crear espais segurs i búnquers per als civils, es dedica a això... Fa tres dies, el fiscal general va dir que qualsevol persona que es manifesti contra el règim ara tindrà una condemna de diversos anys de presó. Tan sols per sortir a protestar–assegura Ryma–. Els iranians som un poble que vivim atrapats entre un Govern del terror i els bombardejos israelians, que ningú ha demanat", afegeix. El Govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, així ho ha insinuat: un dels suposats motius per l’atac de l’Estat hebreu contra l’Iran, que va començar divendres passat i que ha aconseguit eliminar gairebé tota la cúpula militar iraniana, és promoure un canvi de règim a Teheran i el final de la República Islàmica, instaurada el 1979 després de la revolució que va acabar amb la dictadura del xa Reza Pahlavi. Israel, en definitiva, pretén convèncer els iranians que s’alcin contra el règim i es manifestin mentre els bombardeja. "En cap de les 17 vegades que els iranians han sortit al carrer per posar fi al règim islàmic han demanat una intervenció militar internacional. Netanyahu diu que amb els seus atacs està fent un favor a la població iraniana. Però els iranians no volen cap favor, i menys d’aquest tipus", explica Ryma. Un poder delmat Després de dècades de sancions econòmiques, penúries i una enorme repressió política –culminada en la mortal violència policial contra el moviment de protesta Dona, Vida i Llibertat després de la mort de la jove Jina Amini el 2022–, el règim dels aiatol·làs viu en mínims de popularitat històrics. "La narrativa que utilitza el règim és nacionalista, i parlen sobre el poble i la nació iranians, que estan sent atacats. Això tindria sentit en un país democràtic. Però a l’Iran, on el Govern i els seus servidors m’han disparat, han atacat la meva gent, han empresonat activistes de pau mundialment reconeguts, han anat contra joves a les seves escoles... Els iranians estem en guerra dins del nostre país, i estem sent atacats des de fora". L’Iran suma la gran majoria de morts en aquest últim conflicte amb Israel i, de fet, Tel-Aviv espera sostenir els seus atacs i assassinats contra militars iranians prou temps per desgastar la seva capacitat i debilitar encara més Teheran, que havia perdut, durant l’últim any, gairebé tot el seu poder de maniobra a la regió després de l’enorme debilitació de les milícies pro Iran que formen l’anomenat Eix de la Resistència. "Em fa mal el que està vivint la meva gent –lamenta Ryma–. Les úniques víctimes de tot això som la població civil".

Atrapats "entre un Govern del terror i els bombardejos"

La població iraniana, cada vegada més contrària al règim dels aiatol·làs després d’anys de sancions, penúria econòmica i repressió política, viu amb pànic aquest xoc bèl·lic iniciat divendres entre l’Estat hebreu i la República Islàmica.

El més llegit