Al llarg de 230 quilòmetres, el riu Evros separa Grècia de Turquia, Europa del Pròxim Orient. Les persones que gosen llançar-se a l’aigua per arribar al Vell Continent no només s’han d’enfrontar als corrents fluvials i a les tanques d’acer amb filferro espinós de cinc metres desplegades en part del recorregut, sinó també a un enemic invisible que mai descansa: una complexa xarxa de tecnologies de vigilància que, com destapa una recent investigació periodística, permet prevenir l’entrada d’immigrants al país.
Les fronteres del segle XXI tenen ulls. Sota el pretext de la seguretat i l’eficiència, cada vegada més països a tot el món estan recorrent a tecnologies digitals per al control fronterer i de la immigració. El seu arsenal consta de drons, sensors de moviment, sistemes de reconeixement facial i torres equipades amb càmeres tèrmiques de visió nocturna, però també de programes d’intel·ligència artificial (IA) capaços de detectar patrons migratoris i de mecanismes de vigilància electrònica que permeten rastrejar telèfons mòbils i recopilar dades personals de les persones desplaçades a les quals es vol caçar.
Aquesta creixent tendència global s’intensifica en fronteres calentes com la dels EUA i Mèxic, carregada amb 500 càmeres, o les europees, sobrepassades fa una dècada per l’anomenada crisi dels refugiats. Des d’aleshores, la Unió Europea ha accelerat la digitalització de la seva fortalesa fronterera, finançant projectes tecnològics que tenen per missió agilitar els processos de petició d’asil, frenar la immigració irregular –percebuda com una amenaça a la seguretat– i desmantellar les xarxes de tràfic de persones. Aquest any, sense anar més lluny, es començarà a escanejar el rostre i les empremtes dactilars dels ciutadans no pertanyents al club comunitari l’estada dels quals sobrepassi els 90 dies permesos a l’espai Schengen. Alemanya, per exemple, utilitza un sistema de reconeixement de veu per identificar idiomes i dialectes al tramitar sol·licituds d’asil.
No obstant, l’interès de Brussel·les a aixecar "fronteres intel·ligents" ha portat almenys 12 estats membre a testejar sistemes d’IA més controvertits com els drons equipats amb algoritmes entrenats per detectar comportaments il·legals que Grècia ha desplegat al riu Evros o el seu programa de lectura de les empremtes dactilars per accelerar les entrades i sortides dels centres de detenció. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha lloat el rol del país hel·lè descrivint-lo com l’"escut europeu".
Experimentació i opressió
Organitzacions humanitàries denuncien que, tot i que es venen com a panacea per fer més eficient la gestió de les fronteres, aquestes tecnologies amenacen d’accentuar la discriminació i impedir sol·licituds d’asil, un dret a priori garantit per la legislació de la UE. D’altres critiquen que es converteix la població migrant en conillets d’índies d’eines amb una rendició de comptes pràcticament nul·la i l’impacte social de les quals pot anar a més.
El creixent desplegament d’aquesta xarxa de vigilància migratòria ha donat lloc a un complex industrial multimilionari. Així, el mercat global de la seguretat fronterera va generar uns 46.795 milions d’euros el 2024. Els grans benefactors d’aquesta tendència són gegants armamentístics com els nord-americans Lockheed Martin i Northrop Grumman, el britànic BAE Systems o el francès Thales.