La UE no es fia de Putin i aprova un nou paquet de sancions a Rússia

"Com més allargui la guerra Rússia, més dura serà la nostra resposta", va escriure ahir la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, en una publicació en xarxes socials en la qual adverteix que la UE treballa ja en noves sancions, després que els ministres d’Exteriors dels Vint-i-set hagin aprovat el 17è paquet de mesures des que va començar la invasió d’Ucraïna. Després de la seva trucada amb el president rus, Vladímir Putin, el president dels EUA, Donald Trump, va informar diversos líders europeus del resultat de la conversa. El republicà va deixar en mans d’Ucraïna i Rússia les converses per a un possible alto el foc i va parlar de les seves relacions comercials amb Moscou, però no de mesures contra el Kremlin en cas que no hi hagi avenços. Els europeus, al contrari que els EUA, no es fien de Putin. El canceller alemany, Friedrich Merz, va anunciar que Europa incrementarà la pressió a través de sancions. "Crec que va ser la setmana passada que Amèrica va dir que, si Rússia no acceptava un alto el foc incondicional, hi hauria conseqüències", va dir Kallas, per afegir: "Volem veure aquestes conseqüències". L’estoniana va anunciar que Brussel·les ja treballa en una nova bateria de sancions, després que els ministres d’Exteriors i Defensa dels Vint-i-set aprovessin ahir un nou paquet de mesures. Flota fantasma "No tenim cap altra opció. Hem de posar més pressió", va dir Kallas. El paquet aprovat ahir amplia la llista de vaixells considerats com a part de l’anomenada "flota fantasma", que ja en són 342. Segons la Comissió, des que la UE va començar a incloure aquests vaixells en la seva llista de sancions, les entregues de cru rus han disminuït en aquests en un 76%. Les noves mesures afecten més 31 empreses que col·laboren directament o indirectament en els esforços de guerra del Kremlin o en l’elusió de les sancions. Tot i que aquestes companyies són majoritàriament russes, les mesures afecten també empreses a Turquia, el Vietnam, els Emirats Àrabs Units, Sèrbia i l’Uzbekistan. D’altra banda, la UE congela els actius de 58 entitats i 17 individus que estarien involucrats d’alguna manera en "accions que menyscaben la integritat territorial, la sobirania i la independència d’Ucraïna". Els Vint-i-set van aprovar també noves restriccions al comerç de productes químics utilitzats per propulsar míssils, així com una altra sèrie de materials utilitzats en la fabricació d’armament. A més, imposen sancions a empreses acusades d’estar involucrades en l’ús d’armes químiques a Ucraïna. També van abordar les amenaces híbrides en aquest paquet, com per exemple la propaganda. D’altra banda, la UE va posar en marxa un marc que permet imposar sancions com a forma de càstig a violacions dels drets humans a tercers països. En aquest context, els estats membre inclouen jutges, fiscals i representants del Tribunal Suprem de la Federació de Rússia que van estar implicats "en la fabricació de causes contra activistes". Aquests individus van participar en la persecució i condemna de l’opositor rus Aleksei Navalni, mort a la presó l’any passat, però també dels activistes Aleksei Gorinov, Igor Barixnikov i Olga Smirnova, i dels bloguers Ioann Kurmoiarov i Serguei Drugov. El gas i el petroli La cap de la diplomàcia europea va assegurar que la UE té intel·ligència que prova l’impacte d’aquestes mesures en l’economia russa. "Rússia vol fer-nos creure que les sancions no estan funcionant, que ens estan fent més mal a nosaltres que a ells, però no és veritat". La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar divendres passat en una cimera a Albània que l’Executiu comunitari treballava ja en noves mesures contra el Kremlin. En el punt de mira de Brussel·les estan el sector financer i l’energètic. El ministre de Defensa de Letònia, Andris Spruds, va dir a la seva arribada a la reunió que les noves sancions han d’apuntar a "les principals fonts de finançament del Kremlin: el gas i el petroli". La Comissió estudia també com incrementar la pressió sobre el sistema financer rus. El ministre d’Exteriors de Lituània, Kestutis Budris, va acusar el president Putin de "fer teatre" i utilitzar "l’engany, la pertorbació, la distracció i la demora" com a estratègia "per evitar les sancions" i prendre el control de la situació. Budris va defensar que la resposta han de ser més sancions, que el paquet que han aprovat és "cosa d’ahir" i la UE ha de seguir cap endavant. El lituà va insistir també en la idea que els Vint-i-set no han d’avançar al ritme que marquin d’altres, sinó al seu propi.

La UE no es fia de Putin i aprova un nou paquet de sancions a Rússia

Kallas reclama el compromís dels Estats Units per augmentar la pressió sobre el Kremlin si no hi ha avenços en les negociacions de pau i el Kremlin no accepta un alto el foc a Ucraïna

El més llegit