L’aïllament internacional per la guerra de Gaza pesa sobre Israel

L’obstinació del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en mantenir la guerra contra Hamàs a Gaza està alienant gradualment els seus aliats habituals i aïllant cada vegada més el país en l’escena internacional. L’ofensiva total d’Israel contra la Franja continua deixant diàriament desenes de morts, un nivell insòlit en els conflictes moderns. Així ha sigut gairebé cada dia dels últims 18 mesos, tret de curts períodes de treva. Només dijous passat, les bombes israelianes van matar més de 130 persones, majoritàriament dones i nens. Aquesta setmana, forts bombardejos contra l’Hospital Europeu l’han deixat inoperatiu. Netanyahu va decidir trencar el març passat de forma unilateral l’alto el foc amb Hamàs i el previst alliberament dels ostatges per garantir la supervivència política del seu govern amb la tornada de l’ultradretà Itamar Ben-Gvir. Netanyahu va ordenar fa dos mesos, a més, el setge total a Gaza, impedint l’entrada d’aigua, menjar o medicines. Tota la Franja es troba ara en situació d’emergència alimentària (fase 4 de 5 de l’índex CIF, la Classificació Integrada de la Seguretat Alimentària en Fases recolzat per les Nacions Unides). Hi ha almenys 71.000 casos de desnutrició aguda en nens d’entre 6 i 59 mesos, dels quals 14.100 són casos greus. Una fam evitable i deguda exclusivament al bloqueig militar sobre la Franja. Tot això està allunyant gradualment alguns països occidentals del govern israelià. Estats Units L’administració de Donald Trump dona senyals de voler reduir la seva dependència del govern de Netanyahu. Segons el corresponsal polític de la influent Ràdio Militar Israeliana, Yanir Cozin, el president nord-americà hauria decidit tallar el contacte directe amb el primer ministre israelià. Els seus assessors li van advertir que Netanyahu "està mirant de manipular-lo", segons una font oficial anònima. En un vídeo filtrat el 2001 es veia Netanyahu assegurant: "Sé què són els Estats Units. És un país que pots moure en la direcció correcta. No s’interposaran al nostre camí". El que és cert és que Trump ha esquivat per complet Netanyahu en les seves decisions de les últimes setmanes sobre el Pròxim Orient. Ja durant la visita de Netanyahu a la Casa Blanca a principis d’abril, el president nord-americà va anunciar per sorpresa que estava portant a terme converses directes amb l’Iran per negociar sobre el seu programa nuclear. En el moment de l’anunci davant la premsa, Netanyahu era al seu costat i va respondre amb gest d’incredulitat. No ha sigut l’única decisió de Trump sense comptar amb el seu presumpte aliat. Washington va obrir un canal de comunicació directa amb Hamàs, un altre fet inèdit. I el va utilitzar per garantir aquesta setmana l’alliberament de l’únic ostatge israeliano-nord-americà en mans de Hamàs. Els Estats Units també han conjuminat un acord d’alto el foc amb els rebels houthis del Iemen a l’esquena de Tel-Aviv i que perjudica els interessos d’Israel. Després d’una campanya de bombardejos brutal, però enormement costosa i d’escassos resultats, els hutís van acordar deixar de disparar contra els vaixells nord-americans que passen pel mar Roig. Però res es va dir sobre els míssils que llancen contra Israel en suport a Gaza. En unes declaracions sorprenents, un dels polítics més sionistes dels Estats Units, l’ambaixador a Jerusalem, Mike Huckabee, va etzibar que "els Estats Units no necessiten permís d’Israel" per arribar a acords amb els houthis. Trump també ha normalitzat relacions amb Síria i ha aixecat les sancions al país, cosa a què s’oposava Netanyahu. El president s’ha reunit amb el nou líder sirià, Ahmed al-Sharaa, antic líder d’Al-Qaeda. França França té la comunitat jueva més gran d’Europa. El seu president, Emmanuel Macron, ha intentat mantenir un equilibri diplomàtic durant aquest any i mig de massacres a Gaza. Ha criticat els excessos de l’ofensiva israeliana, però va firmar una carta insinuant que desobeiria l’ordre de detenció contra Netanyahu per crims de guerra emesa pel Tribunal Penal Internacional. Era el preu a pagar per aconseguir un alto el foc al Líban, àrea d’influència francesa. Però sembla que alguna cosa canvia molt de pressa a París. Macron va dir el 10 de maig que està treballant per al reconeixement de l’estat palestí. La data probable de l’anunci la va situar en la conferència que copresidirà al juny amb l’Aràbia Saudita. Macron també s’ha mostrat "obert" que la UE es replantegi els acords d’associació firmats amb Israel per la violació dels drets humans a Gaza. Dimarts vinent ho votaran els ministres d’Exteriors de la UE, tot i que un veto, per exemple, d’Alemanya perjudicaria l’operació. Països Baixos El govern holandès ha donat un altre sorprenent cop de timó en les seves relacions amb Israel. Ha demanat que es revisi el pacte de la Unió Europea que regeix les relacions comercials amb el país. "Cal posar límits perquè la situació a la Franja de Gaza és desoladora, una situació humanitària catastròfica", va dir el passat 7 de maig el seu ministre d’Exteriors, Caspar Veldkamp. El govern de la Haia, seu també del Tribunal Penal Internacional que vol aturar Netanyahu i del Tribunal Internacional de Justícia que investiga Israel per genocidi, ha exigit el final del setge i ha carregat contra les intencions d’ocupar militarment Gaza, com planeja Israel. Regne Unit El Regne Unit ha sigut un dels països on hi ha hagut més dissonància entre l’expressió del suport cap als palestins als carrers i la posició del Govern dels últims governs conservadors, que tendien a posar-se del costat de Tel-Aviv. Londres ha sigut escenari de manifestacions que han congregat desenes de milers de persones demanant el final del genocidi a la Franja. Però el nou primer ministre, el laborista Keir Starmer, ha començat a prendre distància davant el seu homòleg israelià. Es van suspendre 30 contractes d’exportació d’armes britàniques a Israel, per "la possibilitat de delictes de lesa humanitat". Al cap de poc temps d’arribar al càrrec, Starmer, antic advocat de drets humans, va descongelar els fons a l’Agència de les Nacions Unides per als Territoris Palestins. Les crítiques dels mitjans de comunicació anglosaxons cap a Israel estan pujant de to en els últims dies, fins i tot en mitjans conservadors. En un article del consell editorial del Financial Times titulat "El vergonyós silenci d’Occident sobre Gaza" es denunciava Europa i els Estats Units per no haver condemnat les actuacions de Netanyahu a Gaza. Els líders dels dos costats de l’Atlàntic haurien "d’avergonyir-se del seu silenci". Itàlia Fins ara, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, havia evitat alçar la veu contra Israel per l’ofensiva de Gaza. Però, aquesta setmana, la líder ultradretana va comparèixer al Parlament i va qualificar la situació humanitària a Gaza "de cada vegada més dramàtica i injustificable" i va recordar a Israel "la necessitat de respectar el dret internacional humanitari". La primera ministra va reconèixer la dificultat de negociar amb Netanyahu: "No vam estar d’acord en algunes de les seves decisions, no estem d’acord amb les recents propostes del govern israelià i no dubtem a dir-ho als nostres interlocutors". Alemanya Alemanya és, juntament amb els Estats Units, l’aliat més fidel d’Israel. Són els dos únics que sistemàticament el protegeixen en les resolucions de les Nacions Unides. Berlín els ven aproximadament el 20% del seu armament (la resta prové dels Estats Units). El nou canceller alemany, Friedrich Merz, ha promès mantenir el concepte de la seva predecessora Angela Merkel de "raó d’estat": la responsabilitat especial d’Alemanya cap a la seguretat d’Israel per l’holocaust nazi contra els jueus. La bandera d’Israel s’ha projectat sobre la porta de Brandenburg en plenes massacres a Gaza i el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha realitzat aquesta setmana una visita d’estat a Israel després de rebre amb honors el seu homòleg, Isaac Herzog, a Berlín. Per això va cridar tant l’atenció que el país firmés, el 23 d’abril passat, un inèdit comunicat amb França i el Regne Unit en el qual exigien a Israel que aturés d’una vegada l’"intolerable" bloqueig d’entrada d’ajuda humanitària a Gaza. En anteriors moments de la guerra, la ja exministra Annalena Baerbock també va criticar Israel per "cremar persones en tendes de campanya". Espanya Aquest dijous, Israel va convocar l’ambaixadora d’Espanya a Tel-Aviv, Ana María Salomón, per retreure-li que el president, Pedro Sánchez, es referís a Israel com a "estat genocida", fent servir l’expressió utilitzada abans pel diputat Gabriel Rufián, per respondre-li a una pregunta parlamentària. Sánchez ha sigut el primer dels líders europeus en criticar els excessos d’Israel contra els palestins. I continua fent avançar la seva petita coalició diplomàtica de països amb els quals, des de fa més d’un any i mig, ha intentat frenar l’ofensiva contra Gaza i reforçar la solució de dos estats amb el reconeixement de l’estat palestí. A Irlanda, Noruega i Eslovènia s’hi han unit, d’una manera o altra, altres països com Bèlgica i Islàndia. Espanya s’ha adherit a la causa oberta per Sud-àfrica contra Israel en el Tribunal Penal Internacional (TPI) per motius de genocidi, i impulsa ara una resolució a les Nacions Unides contra Israel i per mirar d’aturar el conflicte. Així, ahir mateix, Espanya es va convertir en l’únic país no àrab dels convidats a la cimera de la Lliga Àrab.

L’aïllament internacional per la guerra de Gaza pesa sobre Israel

Trump ignora Netanyahu i negocia directament amb Hamàs i l’Iran

Macron es disposa a reconèixer l’estat palestí i Meloni eleva el to contra la situació que es viu a la Franja

Les crítiques en els mitjans anglosaxons contra l’estat hebreu han pujat de to en els últims dies

Alemanya ha firmat un comunicat inèdit exigint el cessament del bloqueig d’entrada d’ajuda humanitària

El més llegit