La decisió va ser presa la setmana passada, en un congrés extraordinari de la guerrilla, i l’anunci era una cosa esperada des de feia dies: la guerrilla kurdoturca del PKK, en guerra contra Turquia des de la dècada dels anys 80, va anunciar ahir la seva dissolució, el final de la lluita armada i l’entrega de les seves armes.

En l’actualitat, el lideratge militar del grup es trobava a les muntanyes del nord de l’Iraq, delmat després d’una última dècada de superioritat aèria turca gràcies, sobretot, als drons del país anatòlic, molt utilitzats arreu del món. "Hem avaluat que la lluita del PKK ha trencat la política d’aniquilació del nostre poble, i ha portat la qüestió kurda a un punt de solució mitjançant la política democràtica. Hem complert la nostra missió històrica. Sobre aquesta base, el 12è Congrés del PKK va decidir dissoldre l’estructura organitzativa del grup i posar fi a la lluita armada", va dir ahir el grup en el seu comunicat.

Aquest anunci de dissolució del grup arriba després de mesos de reunions i negociacions secretes amb l’Estat turc, liderat pel president del país, Recep Tayyip Erdogan.

Canvi de paradigma

Aquest procés de pau va començar la tardor de l’any passat, quan l’aliat de coalició d’Erdogan, l’ultranacionalista turc Devlet Bahçeli, va demanar al líder del PKK, l’empresonat Abdullah Öcalan que reclamés al seu grup el final de la lluita armada, la seva dissolució i l’entrega de les armes. Bahçeli, que abans va demanar la pena de mort per a Öcalan i ha basat part de la seva carrera política a catalogar de terrorista tot el moviment polític kurd, fins i tot es va mostrar disposat a promoure la llibertat per al líder de la guerrilla ara dissolta.

Al març, així, Öcalan va publicar una carta des de la presó en la qual demanava la dissolució del grup, el lideratge militar del qual és a les muntanyes del nord de l’Iraq. Pocs dies després, el PKK va acceptar la crida i va anunciar un alto el foc unilateral. El pas pres divendres passat és vist com el següent en un procés de pau, però, amb moltíssimes ombres.

El Govern turc ha venut tot aquest procés no com una negociació per arribar a la pau, sinó com una rendició del grup. Rumors i fonts anònimes, no obstant, apunten a possibles concessions per a l’idioma kurd o el possible alliberament, en els pròxims mesos i anys, dels líders polítics kurds, alguns d’ells, com Selahattin Demirtas, mantinguts a la presó des de fa gairebé una dècada, malgrat diverses resolucions del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), que cataloga el seu empresonament com a totalment il·legal.

Ara bé, tot això són especulacions; punts no confirmats. En l’actualitat no hi ha res sobre la taula, ni hi ha pla publicat sobre el futur: qui rebrà les armes entregades, què faran els guerrillers, si podran tornar a Turquia, o si els milicians empresonats rebran algun tipus de perdó per part de l’Executiu d’Erdogan.