La pau de Lleó XIV

Diu la història que Lleó el Gran, el primer Papa que va triar portar aquest nom, va aconseguir dissuadir Àtila que entrés a Roma quan les invasions bàrbares atacaven tots els fronts de l’Imperi. Potser el nou Papa hagi triat el nom intuint que no li faltaran bàrbars amb qui fer servir tota la seva influència. El conclave ja és història, però els problemes per als quals ha sigut elegit no ho són. L’Església està fracturada, el món està més polaritzat que mai, i els conflictes, lluny d’apaivagar-se, s’estenen des dels focus enormes d’Ucraïna i Palestina a d’altres que s’encenen amb potències com l’Índia al darrere. L’Església catòlica no és un actor neutre en l’agenda global. Un de cada cinc habitants del planeta professa aquesta religió i els Papes sempre han exercit papers destacats en algunes crisis. Joan XXIII, sabent que Kennedy era catòlic convençut, va jugar un paper crític mediant entre els EUA i Rússia per evitar la guerra nuclear conseqüència de la crisi dels míssils a Cuba. Joan Pau II, polonès, va empenyorar tot el seu esforç a acabar amb el comunisme, començant pel seu país. Francesc ha tingut molts fronts: d’una banda, la intenció d’obrir relacions amb la Xina, on el catolicisme està del tot controlat pel Govern; de l’altra, com a bon seguidor de sant Francesc d’Assís, ha combatut per preservar la natura defensant la lluita pel canvi climàtic i ha fet bandera de la dignitat dels migrants. Per ara, una incògnita ¿En què s’enfocarà Lleó XIV? Ara per ara és una incògnita, tot i que en la primera missa va repetir 10 vegades la paraula "pau". Diuen que és un home moderat i de consensos, potser per això ha sigut triat en un temps en què aquestes dues virtuts semblen haver desaparegut. Amb l’Església ultraortodoxa burxant, començant pel seu país de naixement, l’aposta no serà fàcil en un món cada vegada més convuls, però comença a concretar el que es pot esperar des del Vaticà. En temps de divisió profunda, la pau que anuncia Lleó XIV no podia arribar en millor moment.

El més llegit