La mà del papa Francesc

Igual que en aquell gol de Maradona del Mundial de Mèxic contra Anglaterra el 1986 –la mà de Déu–, ¿la mà del papa Francesc va tenir en compte l’organització de la seva successió per qui esdevindria Lleó XIV? ¿Va ser Francesc qui va cridar el cardenal Prevost perquè guiés la barca de sant Pere després de la seva mort? Si s’analitza l’Església i el Vaticà com un partit polític, en el Col·legi Cardenalici –la junta directiva o comitè central, segons es prefereixi– els números són aquests: 133 cardenals han exercitat el dret a vot. Francesc va nomenar entre ells Prevost i 107 més; Benet XVI, 21, i Joan Pau II, quatre. Francesc, es podria dir, "controlava" l’aparell. Potser és exagerar, però més que posar la lupa en els agustins i els franciscans i en el seu objectiu compartit de viure modestament i defensar els pobres, s’hauria de dirigir el telescopi cap a l’Amèrica Llatina. I més concretament cap a l’Argentina primer i el Perú després, l’origen de Bergoglio i l’origen, de facto, de Prevost, ja que hi va passar gairebé 40 anys de la seva vida, país en el qual va adquirir la nacionalitat. Greg Grandin, autor d’un llibre que s’acaba de publicar fa ben poc, América, América en Nueva York, assenyala en un missatge després de l’elecció de Prevost el següent: "I d’aquesta manera gira la roda: Lleó XIII va influir en Perón, que va influir en Francesc, que, pel que sembla, va elegir personalment Lleó XIV". Doctrina social És cert que la doctrina social de l’Església va ser una de les primigènies fonts integrants dels governs bonapartistes de Juan Domingo Perón a l’Argentina entre 1946 i 1955. I la doctrina social de l’Església va néixer formalment amb l’encíclica Rerum novarum del papa Lleó XIII el 1891. Però també és ben cert que ja el papa Pius IX –entre 1846 i 1878– va haver de baixar a ocupar-se dels problemes terrenals d’homes i dones durant el seu pontificat. Hi ha qui atribueix aquesta preocupació al Manifest comunista, publicat per Karl Marx i Friedrich Engels el febrer de 1848. L’any 1847, el papa Pius IX va establir per a l’Església universal la festa de Sant Josep com a patró dels treballadors el tercer diumenge de Pasqua. I el 1864 va condemnar el socialisme i el liberalisme econòmic (encíclica Quanta cura). És una data emblemàtica perquè la carta de Pius IX coincideix amb la creació el 1864 de l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, amb la qual van treballar activament Karl Marx, Friedrich Engels i Mikhaïl Bakunin. Havien passat sota els ponts no només la creixent organització dels sindicats i organitzacions obrers sinó també la marea revolucionària de 1848 –la primavera dels pobles a França i Alemanya– i alhora, el 1871, la Comuna de París, el primer intent de formar un govern obrer en paral·lel a la guerra francoprussiana. La Comuna de París va ser un xoc per a l’Església. Es va legislar la separació de l’Església i l’Estat, les propietats de l’Església van passar a poder de l’Estat, va desaparèixer l’ensenyament religiós a les escoles i les seves instal·lacions es van utilitzar per fer reunions polítiques, i a més es va consagrar l’educació universal. Va ser en aquest context en què, set anys després de la insurrecció de la Comuna de París, durant la setmana sagnant del 21 de maig de 1871, i amb una Itàlia unificada com a nació, que, el 1878, a la mort de Pius IX, va resultar elegit el papa Lleó XIII. Encara trigaria 13 anys a pronunciar-se sobre el tema que havia obert Pius IX. I seria l’encíclica Rerum novarum. Una fotocòpia La continuïtat de Francesc no suposa que, com ha dit el cardenal Robert McElroy, nou arquebisbe de Washington D. C., hagi de ser una "fotocòpia" de Francesc. El nou papa haurà de resoldre dos temes crucials: la crisi de les finances vaticanes (un dèficit públic de 80 milions d’euros) i la virtual fallida del fons de pensions (un deute de 2.000 milions d’euros). I, al mateix temps, s’haurà de cuidar del tema dels abusos sexuals dins de l’Església. En tots dos, Francesc va obrir les portes, però no va avançar. Sí, el Vaticà guarda grans béns: calzes d’or, obres d’art de Miquel Àngel i de Leonardo da Vinci, la Capella Sixtina i la basílica de Sant Pere. En el balanç, però, aquests béns consten en el valor comptable d’un euro. No es venen. Potser Lleó XIV podrà vendre el palau de Londres, cosa que ja va intentar Francesc. Però sembla que el nou papa haurà d’imposar l’austeritat. Lleó XIV ha combatut a les xarxes socials, abans de sortir elegit, el president dels Estats Units, Donald J. Trump, i el vicepresident J. D. Vance, a qui va rebre en les seves últimes hores. És més difícil, però, saber que farà per impedir que tiri endavant el genocidi a Gaza. Hauria de fer un gest extraordinari. Per exemple: viatjar a Jerusalem.

El més llegit