El nou papa americà

"Habemus Papam", i aquesta vegada es diu Lleó XIV. L’anterior papa que es deia Lleó (el XIII) va tenir un papat dilatat, de 25 anys (de 1878 a 1903), i consta en les cròniques que la seva gran missió va ser que l’Església s’acostés a la realitat del món modern d’aleshores. En aquest sentit, queda clara la voluntat del nou papa d’establir una línia d’afinitat amb l’autor de l’encíclica Rerum novarum, que és la primera encíclica social de l’Església i la carta en què s’inspirarà posteriorment el corrent polític de la democràcia cristiana, i que va suposar la implicació dels catòlics italians en la política del seu país, a partir d’inicis del segle XX. Robert Prevost figurava a les quinieles de papables, però no era entre les figures que més sonaven. Això era així per dues raons. La primera, perquè no feia ni dos anys que era purpurat i, l’altra, perquè tenia una trajectòria pastoral una mica atípica, amb una tasca missionera al Perú que inicia el 1985, a Chulucanas primer i després a Trujillo, on va dirigir el seminari augustinià durant una dècada. Va ser a partir d’aquesta tasca que posteriorment va anar ascendint en la jerarquia catòlica, convertint-se en vicepresident segon de la Conferència Episcopal del Perú i administrador apostòlic del Callao durant la pandèmia de la covid. A partir d’aquí, el papa Francesc li va encarregar encapçalar el dicasteri dels bisbes el gener del 2023 i set mesos després el va nomenar cardenal. Dos anys més tard, s’ha convertit en el 267è papa de l’Església catòlica. Lleó XIV serà el primer papa nord-americà i també el primer amb doble nacionalitat, ja que té la ciutadania peruana des del 2015 arran dels gairebé 40 anys que hi va treballar, responsable de múltiples missions i encàrrecs dins de l’orde dels Agustins. No hi ha dubte que la seva tasca missionera al Perú el vinculen, d’una banda, a les comunitats humils d’Amèrica Llatina i, de l’altra, a la comprensió del fet migratori, que és un fenomen present tant en la realitat peruana com la seva ciutat natal, Chicago, i que és un tema crític en la geopolítica actual. Però la llarga trajectòria de Prevost amb l’església popular d’Amèrica Llatina, acostumada a acompanyar i abraçar els humils, no vol dir que el nou papa reprengui la flama de la Teologia de l’Alliberament o de les comunitats eclesials de base, tan actives durant els anys 60 i 70 a la regió. Però sí que indica que serà un papa amb empatia i sensibilitat cap als desheretats, les perifèries i la vida quotidiana de la gent senzilla. En aquest sentit, cal exposar que Prevost va poder realitzar la seva tasca pastoral en un país on la cúria sempre ha tingut fama de ser molt conservadora, fet que indica que el nou papa té una notable capacitat de conciliar, negociar i no aixecar tempestes. El que també queda clar és que al nou papa Lleó XIV, amb la seva condició de poliglot i d’amfibi (és del nord i del sud, alhora), se li ha encarregat la tasca d’establir ponts entre els EUA i el sud global i, sobretot, convertir-se en un contrapès moral als lideratges tòxics que últimament han aparegut a tot el planeta, començant pels seus conciutadans Donald Trump i James D. Vance, que voldrien interpretar la Bíblia segons els seus perversos interessos. Això sí: que ningú s’esperi cap canvi radical ni posicions dràstiques. El sistema electoral del conclave és tan exigent (cal obtenir 89 vots dels 133 cardenals presents) que qualsevol papa és fruit d’un ampli consens entre totes les sensibilitats presents a l’Església.

El nou papa americà

Serà un pontífex amb empatia i sensibilitat cap als desheretats, les perifèries i la vida de la gent senzilla

El més llegit