Josep Borrell: "Europa no sobreviurà sense unió federal en fiscalitat i defensa"

La concessió del premi europeu Carles V és un bon colofó per a la seva trajectòria al capdavant del Parlament Europeu i com a cap de la diplomàcia de la UE. ¿Té un significat especial afegit? Poques coses podrien haver tingut més transcendència per a mi. Carles V és una figura històricament molt rellevant; sempre m’he sentit fascinat per la història d’aquest home, que va ser emperador i també ermità. I el lloc on s’entrega, el monestir de Yuste, extraordinàriament bonic i carregat de significat. ¿Creu capaç la Unió Europea de recuperar un paper de protagonisme a nivell internacional? El món d’avui no és aquell en el qual estàvem acostumats a viure: un món caracteritzat per la pau, la democràcia, les relacions comercials... El d’avui és un món dominat més aviat pel contrari: el populisme, el proteccionisme, la guerra... Europa no estava acostumada a això i ens toca enfrontar-nos a la nova realitat. Fins ara, nosaltres fèiem el món, i ara és el món el que ens fa a nosaltres. L’any passat, a Yuste, es va premiar Mario Draghi poc abans que presentés el seu informe sobre el futur econòmic d’Europa, de conclusions dures. ¿Som a temps de revertir el procés? El món s’ha desoccidentalitzat. Som una potència econòmica, però no ho som des del punt de vista tecnològic, ni militar, ni tan sols demogràfic. El món, avui, està fet per la rivalitat tecnològica sinoamericana, per la invasió russa a Ucraïna i pel factor disruptiu que representa el president Trump. Hem d’afrontar aquests reptes i ser conscients, alhora, del nostre potencial, que és molt gran, perquè som la millor combinació en el món de llibertat política, prosperitat econòmica i cohesió social. Però alhora tenim grans debilitats. La defensa és una d’elles. Avui dia, desgraciadament, no hi ha pau sense capacitats defensives. I les hem fet construir perquè no les tenim. ¿Com explica que milions de persones votin personatges com Milei i Trump? Perquè la globalització ha deixat molts perdedors. Existeix un ressentiment per part d’aquells que s’han quedat sense ocupació o que han vist empitjorar les seves condicions de treball a causa de la competència internacional. La immigració espanta perquè es percep com un fenomen desordenat. I aquestes pors s’exploten oferint falses solucions a problemes que existeixen de veritat. A Europa el problema no és tan gran perquè hem compensat els perdedors, d’alguna manera, a través de la redistribució fiscal i de l’Estat del benestar. Als EUA, ningú ha compensat els perdedors. Però també arrelen els populismes als països europeus. A Europa hi ha ara tres pors: a la guerra, a la desindustrialització, a la pèrdua de capacitat competitiva de la qual ens ha alertat Draghi, i la por de la tornada a l’extrema dreta. Les tres pors són presents avui a tot Europa. I la tornada a l’extrema dreta respon, una vegada més, a l’agitació dels temors identitaris per part de gent que no té escrúpols a presentar les coses com no són. Desgraciadament, avui hi ha sistemes per distribuir la desinformació. La democràcia és un sistema que funciona partint de la informació. Amb mala informació, la democràcia és de mala qualitat. ¿Tem una regressió en drets, en llibertats, en l’esperit mateix de la democràcia? Als EUA ja n’hi ha, clarament. ¿Quina opinió li mereix l’elecció del nou Papa, Lleó XIV? És una bona notícia. El món necessita que l’Església catòlica, que continua sent una gran força espiritual, estigui activa en la defensa dels més febles. I els Estats Units de Trump, a qui més està atacant, és als més febles. El que pitjor que ha fet Trump és suprimir l’ajuda al desenvolupament. Perquè això és una condemna a mort per a centenars de milers de persones. Que algú aixequi la veu, com va fer l’anterior Papa (Francesc), amb prou força per fer-se sentir, és molt necessari. La guerra d’Ucraïna, el martiri interminable a Gaza... ¿On hem de buscar optimisme per al futur? El pessimisme i l’optimisme no deixen de ser estats d’ànim. L’important és l’activisme. L’important és actuar, fer, enfrontar-se als problemes, buscar-los solucions. El que no podem fer és inhibir l’acció. En el cas de Gaza, per exemple, no n’hi ha prou amb condemnar el que passa, sinó que caldria sancionar aquell qui ho fa. No entenc encara com Europa és incapaç de prendre una mesura contra Israel. He de dir que en aquest aspecte el Govern espanyol ha sigut molt encertat. ¿Què pot passar a Ucraïna? Els europeus hem estat units fins ara davant la guerra a Ucraïna, hem ajudat els ucraïnesos, segurament tant o més que els Estats Units. Però ja veurem si, en el cas que Trump decideixi abandonar Ucraïna, els europeus serem capaços de mantenir l’ajuda en un nivell suficient. ¿Com s’imagina vostè l’Europa del futur? Jo soc un europeista convençut, però no un eurobeat d’aquells que esmenten Europa i fan quatre genuflexions. Perquè sé que el que hem fet, fins i tot sent extraordinàriament important, no és suficient. Si no avancem en la unió federal, si no compartim capacitats defensives, si no compartim capacitats fiscals, com fan els estats federals, Europa no sobreviurà en el món actual.

El més llegit