Merz, canceller d’Alemanya després d’una accidentada elecció a punt de fracassar

El líder conservador alemany, Friedrich Merz, va aconseguir ahir convertir-se en nou canceller de la República Federal d’Alemanya (RFA) després d’una votació al Parlament en què va vorejar el fracàs al quedar en una primera volta per sota de la majoria requerida. Per primera vegada en la història de l’RFA, va ser necessari recórrer a una segona volta, en què sí que va obtenir el suport que necessitava: 325 vots, per sobre de la majoria de 316. En lloc del lideratge fort que espera imprimir des de l’arrencada del seu mandat, en la seva elecció es van plasmar les fragilitats de l’aliança de Govern entre la Unió Cristianodemòcrata (CDU), la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD) del canceller sortint, Olaf Scholz, un pacte que s’havia segellat la vigília. Aquesta aliança va néixer de la voluntat compartida de mantenir aïllada la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) i, alhora, sustentar-se en una majoria suficient per afrontar les tres grans prioritats de Merz: el rearmament, la reactivació econòmica i l’enduriment de la política migratòria. Amb el seu lema "Alemanya ha tornat", Merz es proposa marcar pautes a escala europea i iniciar les seves reformes a Alemanya des del minut zero de la seva elecció. "Bon dia a tots", va ser la simple salutació d’obertura de la presidenta del Parlament, la conservadora Julia Klöckner, quan tot semblava apuntar a una sessió sense sobresalts. Sense preàmbuls, va passar gairebé immediatament a la votació dels diputats. Merz necessitava 316 vots per ser elegit en la primera volta i entre conservadors i socialdemòcrates en sumen 328. Va obtenir 310 vots, dels 621 emesos, cosa que va obligar a anar a una segona volta. A la lectura del resultat va seguir un silenci sepulcral a l’hemicicle. La cara de Klöckner reflectia el seu nerviosisme i desconcert. Es van retirar durant hores els grups parlamentaris per consensuar quan es produiria aquesta segona volta, cosa que havia de passar en un termini màxim de 14 dies. Finalment el cap del grup parlamentari conservador, Jens Spahn, va informar que la sessió es reprenia a la tarda. Els opositors Verds i l’Esquerra van recolzar aquesta opció, cosa que els van agrair les files conservadores. La segona ronda va ser una espècie de fumata blanca per a Merz. Un revés històric El seu fracàs en la primera volta és més que una contratemps. Els nou anteriors cancellers federals van necessitar només una ronda de votació. Van destacar, a més, les absències d’alguns diputats –30 componen la Cambra–. Es va frustrar així el que hauria sigut una elecció impecable, a to amb el que va ser el procés de formació de la seva aliança de Govern. Ahir havien transcorregut 72 dies des de les eleccions generals, davant el rècord de 171 dies que va necessitar Angela Merkel en la seva última legislatura. Els comicis del 23 de febrer van donar una clara victòria al bloc conservador de Merz, amb vuit punts d’avantatge sobre AfD i 12 sobre l’SPD. Aquesta correlació de forces s’havia mogut ja a favor del radicalisme dretà, al qual ara els sondejos col·loquen empatat o fins i tot superant els conservadors de Merz. La formació de l’aliança amb els socialdemòcrates va discórrer sense indiscrecions ni filtracions pertorbadores als mitjans. A l’SPD li van correspondre finalment set ministeris, entre els quals Finances i Defensa; és el mateix nombre que els de la CDU de Merz, tot i que a aquests se li afegeixen els tres de la CSU bavaresa, el seu partit germà a escala regional. Serà un equip marcat per rostres nous o fins i tot sense experiència de govern, com és el cas de Merz i del seu vicecanceller i ministre de Finances, el socialdemòcrata Lars Klingbeil. Hi ha únicament un supervivent del Govern anterior, Boris Pistorius, que repeteix com a ministre de Defensa. Sembla que aquesta inexperiència els va passar factura, ja que la votació parlamentària va evidenciar una falta de control sobre les seves files. Merz havia ja errat el càlcul quant al suport de les seves pròpies files, al no aconseguir el seu suport al projecte de llei recentment presentat des de l’oposició en matèria migratòria. L’ombra de Merkel El fracàs de la primera votació és una altra sotragada en la cursa d’obstacles que marca la biografia de Merz. El líder conservador portava ja gairebé una dècada i mitja apartat de les estructures del seu partit. L’ascens a la direcció de la CDU de Merkel, el 2000, i l’arribada d’aquesta al poder, el 2005, van derivar en un arraconament polític per a Merz, representant de la línia més dretana, davant el centrisme de la seva poderosa rival interna. Es va convertir en líder de la CDU el desembre del 2021, després de la retirada de Merkel, i va ser designat candidat del bloc conservador amb Scholz ja en el poder. Merkel va acudir aquesta vegada a la tribuna de convidats del Bundestag, dins del procés de reconciliació entre els dos polítics. Només va assistir a la primera volta, la fallida per a Merz. Després se’n va absentar per raons d’agenda. Les distàncies entre tots dos no són un secret a Alemanya. La mateixa Merkel no va dubtar a criticar Merz quan li va semblar "imprudent" que aquest no defugís el suport d’AfD en una votació parlamentària recent sobre política migratòria. D’acord amb la línia dels seus predecessors, avui viatjarà a França per reunir-se amb Emmanuel Macron, i aquest mateix dia, a Polònia per entrevistar-se amb el primer ministre Donald Tusk. Demà assistirà com a canceller al 80 aniversari de la capitulació del Tercer Reich.

Merz, canceller d’Alemanya després d’una accidentada elecció a punt de fracassar

El líder conservador va necessitar dues votacions al Parlament, una cosa inèdita en la història de l’RFA

La votació evidencia la fràgil aliança entre la CDU, la CSU i l’SPD del sortint Scholz

El cap de l’Executiu viatja avui a França i Polònia per reunir-se amb Macron i Tusk, respectivament

El més llegit