Pankaj Mishra , escriptor: "S’està legitimant l’imperi de la força bruta"

Va créixer amb un retrat de Moshe Dayan –heroi de l’Exèrcit israelià– penjat a la paret. La família de Pankaj Mishra (Jhansi, Índia, 1969), autor de De las ruinas de los imperios i La edad de la ira, admirava el sionisme com a escut protector dels eterns perseguits. Fins que en una visita a Cisjordània, el 2008, va observar "el mateix racisme, supremacisme blanc i imperialisme" que creia superats. La commoció per la guerra capitanejada per Netanyahu el va fer afanyar a escriure, des d’un angle no occidental, El mundo después de Gaza (Galaxia Gutenberg). L’Índia té les seves disputes amb el Pakistan i la Xina. ¿No li eren més pròximes? uan investigo el sionisme, també miro d’entendre el nacionalisme hindú. En els últims 150 anys no hi ha cap problema que sigui de veritat nacional. Gandhi va aprendre les seves lliçons a Sud-àfrica llegint Tolstoi. Nehru es va inspirar en el bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. La manera com ens ensenyen la història nacional ens deixa atrapats en petites sitges, però quan obres els ulls veus que tots estem determinats per la història en sentit ampli. Història en què assenyala Occident. Assenyalo a Occident que les seves institucions estan modelades pel colonialisme. No dic que s’hagi de sentir culpable, però si no admet els fets quedarà atrapat en deliris i no afrontarà reptes com el canvi climàtic, que en gran manera és el resultat de les tecnologies extractives que l’imperialisme va iniciar al segle XIX. Continuarà pensant que són necessaris més recursos i territoris, que s’ha d’aconseguir Groenlàndia, el Canadà, Gaza... En els últims 200 anys hi ha hagut gent intoxicada de supremacisme racial. És el que veiem avui en Trump i Musk. ¿Gaza inaugura una nova pàgina? S’està legitimant l’imperi de la força bruta. Tornem a un estat de desordre en el qual qualsevol que sigui poderós farà el que li doni la gana i no hi trobarà resistència. La situació és més greu que Auschwitz. Tot i que les atrocitats comeses no són comparables, el 1945, els EUA, la Gran Bretanya i França van defensar un ordre internacional basat en regles. Avui aquests mateixos països són còmplices del genocidi. És difícil evitar la idea que ens dirigim cap a un període ombrívol en què podríem veure grans guerres. S’ha demostrat que la idea segons la qual podem aprendre de la història és errònia. Israel invoca la memòria de l’Holocaust. La memòria col·lectiva és una construcció ideològica que enverina la relació amb els altres. L’Holocaust no va formar part de la narrativa del país fins als anys 60, quan Israel es va convertir en una potència colonial a l’ocupar Cisjordània i Gaza. El problema és que, a l’instal·lar la idea que corres el risc de ser assassinat com els teus avis i besavis, crees generacions de persones paranoiques i violentes que no reconeixeran mai la humanitat dels palestins. Avui, el 82% de la població israeliana afirma que el pla de Trump per netejar Gaza i crear la Riviera del Pròxim Orient és excel·lent. És important, insisteix, diferenciar clarament sionisme i judaisme. Fer que Israel sembli sinònim de judaisme és un increïble truc propagandístic del Govern israelià. Fins i tot diria que és una idea antisemita. Dins del judaisme sempre hi va haver una tradició molt forta d’oposició al nacionalisme i al sionisme. Al final de la seva vida, Primo Levi va dir que el paper d’Israel com a centre unificador del judaisme estava en declivi i que estaria més ben preservat en la diàspora. ¿Què vol en realitat Netanyahu? No vol anar a la presó; vol més poder. I per tenir-ne s’aliarà amb el diable. Li donen suport líders manifestament antisemites. ¿Té sentit? Orbán va començar la seva carrera amb campanyes antisemites, els fonamentalistes cristians dels EUA volen pensar que l’Harmagedon succeirà a Israel, Musk recolza teories segons les quals els jueus són responsables de reemplaçar la població blanca del món. El suport a Netanyahu de l’extrema dreta europea té a veure amb l’accés a les xarxes nord-americanes del diner. ¿Com avalua el paper d’Alemanya? Sembla que fa un gran esforç per reconciliar-se amb el seu passat criminal, però no n’hi ha cap evidència. Ha sigut còmplice de tres genocidis durant l’últim segle: el de l’Àfrica, l’Holocaust i el de Gaza ara mateix. S’encamina cap a un lloc fosc. Per sostenir aquesta mena d’idees l’han cancel·lat en mitjans i fòrums. Ho assumeixo. Si no és que la gent deixa d’estar enfeinada amb els seus telèfons i es mobilitza, les coses aniran a pitjor. És com si la nostra imaginació estigués tan empobrida que acceptéssim retrocedir a principis del segle XX. Es fabriquen informes falsos com el dels 40 nadons decapitats per Hamàs el 7 d’octubre, els diaris els porten a primera plana, no ho confirma ningú i no passa res. Així és com Trump pot dir qualsevol cosa que li surti del cap. I és molt contagiós. ¿És el món que volem per als nostres fills?

El més llegit