Només el mercat de deute públic ha aconseguit parar els aranzels de Trump

Ni la caiguda de la borsa, ni la caiguda del dòlar, ni les advertències dels bancs d’inversió, ni les trucades d’empresaris afins, ni el creixent risc de recessió, ni els tocs d’atenció des del mateix Partit Republicà, ni els exabruptes d’Elon Musk, ni els líders de la Unió Europea, ni la pressió de la Xina. Res, res d’això havia aconseguit parar els peus dels aranzels desencadenats per Donald Trump el dia 2 d’abril, quan va proclamar el dia de l’alliberament i va declarar la guerra comercial al món. Només el mercat de bons del Tresor dels Estats Units va aconseguir el dia 9 parar els peus a Trump, que va acabar suspenent durant 90 dies els aranzels a la majoria de països (tret de per a la Xina). I això va ser després d’una esbojarrada sessió als mercats en la qual el tipus d’interès del bo a 10 anys del Tresor nord-americà va arribar a fregar el 4,5% i el de a 30 anys quasi va arribar al 5%. Pànic al mercat de bons L’equip econòmic de Donald Trump va llegir el pànic al mercat de bons –on es compren i venen els títols de deute públic– i van sospesar les costoses conseqüències d’una pujada descontrolada dels tipus d’interès del bo per a un país amb un deute públic per sobre del 120% del PIB que, a més, ha de refinançar un gran volum de títols aquest mateix any (uns 9 bilions de dòlars, segons Bloomberg, l’equivalent a cinc vegades el PIB d’Espanya). El mercat de bons va demostrar a Trump que la seva política d’aranzels li podia costar molt cara, no només als consumidors (via inflació) o als inversors nord-americans (per la caiguda de les bosses), sinó al mateix Oncle Sam. L’equip econòmic de Trump va entendre el greu risc de crisi sobirana i de crisi financera que estava trucant a la porta i va decidir parar: la majoria dels aranzels del dia de l’alliberament van quedar en suspens durant 90 dies. "Ahir a la nit vaig veure que la gent s’estava posant una mica nerviosa, una mica espantada", va afirmar el mateix Trump per justificar la seva decisió. "El mercat de bons és molt complicat, però si el mires ara, és preciós", va acabar afirmant el president dels EUA, que també opina que els aranzels són "bonics". El mercat de bons ha mostrat el seu poder davant els excessos aranzelaris de Trump i aquesta setmana s’ha tornat a posar de moda una cita dels anys 90 que s’atribueix a l’estrateg polític demòcrata James Carville, que va treballar amb Bill Clinton: "Solia pensar que si hi hagués reencarnació jo voldria tornar com a president o papa, o gran jugador de beisbol. Però ara crec que voldria ser el mercat de bons. Pot intimidar qualsevol". Esquerdes al ‘valor refugi’ Després de la imposició d’aranzels, la reacció lògica hauria sigut que el capital, fugint del risc de les borses, hagués anat a refugiar-se en el deute públic nord-americà. Això hauria pressionat a la baixa el cost del deute. Però, sorprenentment, no va ser així. Al mateix temps que els diners marxaven de la renda variable també ho feia del deute públic. "A qualsevol altre país, això s’anomenaria crisi sobirana", afirma l’economista cap d’Aberdeen Investments, Paul Diggle. "Els últims dies, hi ha hagut un canvi de tendència fonamental en el mercat de bons nord-americà: la renda fixa pública dels EUA ha passat de ser objecte de compra, com a actiu refugi per aversió al risc borsari, a registrar un fort moviment de pujada de rendibilitats. En essència, els inversors no es refien de les polítiques nord-americanes i, en un context de dòlar més feble, venen els seus bons", explica Pedro del Pozo, director d’inversions financeres de Mutualitat. La incertesa global ha portat el banc d’inversió JP Morgan a elevar al 60% el risc d’una recessió global. El temor de la inflació i de la recessió condueix els inversors a desconfiar del deute públic dels EUA. "Els inversors no es fien de les polítiques nord-americanes i venen els seus bons", assenyala Pedro del Pozo.

Només el mercat de deute públic ha aconseguit parar els aranzels de Trump

El president dels EUA va suspendre la seva política aranzelària durant 90 dies després d’assumir que la desconfiança dels inversors estava elevant el tipus d’interès dels bons del Tresor

El més llegit