Suposant que Donald Trump tingui una estratègia, res indica que apliqui una tàctica adequada. El vaivé dels aranzels i les seves reaccions així ho indiquen. A les pressions del seu cercle pròxim s’han sumat el desconcert de la resta de països, la histèria de les borses, la crisi del deute dels mateixos Estats Units i una sèrie de crítiques de prestigiosos economistes, que l’han obligat a la moratòria de tres mesos en la seva guerra comercial. I així ha passat en una setmana del dia de l’alliberament al de la claudicació, com resumeixen els mitjans entre crítiques contundents i facècies mordaces. Però a ell poc li importen, perquè el dibuix que es va esbossant acaba portant a les finalitats que probablement perseguia: l’enfrontament amb la Xina.