Trump aplica un aranzel mundial del 10% i del 20% per a la UE

El president dels Estats Units, Donald Trump, va elevar ahir el seu repte a l’ordre comercial que ha regit durant dècades les relacions globals. Després de setmanes d’amenaces, va presentar una nova política aranzelària que aprofundeix la seva política de nacionalisme i proteccionisme econòmic, la porta a cotes no vistes en gairebé un segle als EUA i posa el món al límit, o fins i tot dins, d’una guerra comercial amb el potencial de sacsejar no només relacions econòmiques sinó també polítiques. Al jardí del Roserar de la Casa Blanca, envoltat per tots els membres del seu gabinet i convidats, el republicà va firmar una ordre executiva per instituir el que va qualificar d’"aranzels recíprocs", tot i que en realitat no ho són. Trump va anunciar un aranzel universal mínim del 10% a pràcticament totes les importacions que entrin als EUA. A més, va anunciar altres gravàmens específics per als països que considera que dispensen un tracte comercial més injust als EUA, entre els quals va incloure aliats com la Unió Europea, el Japó i el Regne Unit. En aquest segon cas, va anunciar el que va anomenar un "aranzel recíproc amb descompte", que serà aproximadament de la meitat del que el seu Govern ha calculat que aquests països graven a importacions nord-americanes, ja sigui amb aranzels o amb mesures no aranzelàries com manipulació de divises, subsidis o regulacions. Els països afectats es van assabentar dels aranzels que els imposa Washington mirant un cartell que Trump va brandir en la cerimònia. I allà, per exemple, es va veure que la Unió Europea rebrà gravàmens del 20%, la Xina del 34%, el Vietnam del 46%, Taiwan del 32%, el Japó del 24%, Cambodja del 49% i el Regne Unit del 10%. La caòtica presentació va obligar després la Casa Blanca a matisar que les xifres que es van veure al cartell inclouen també el 10% genèric. El calendari En una trucada informativa prèvia a l’anunci feta per l’Administració es va detallar també que els aranzels genèrics entraran en vigor el primer minut de dissabte a Washington (les 6.01 de la matinada del dia 5 a l’Espanya peninsular). Els dels països assenyalats amb gravàmens específics, incloent-hi la UE, es començaran a aplicar el primer minut de dimarts, 9. Això suggereix que Trump es mou amb la idea que es puguin fer negociacions bilaterals, tot i que en l’acte públic va optar per llançar un missatge de determinació. "És la nostra declaració d’independència econòmica", va dir el mandatari al jardí la Casa Blanca, on va tornar a qualificar la jornada com "el dia de l’alliberament" dels EUA, un apel·latiu de tirada propagandística però valor reduït, ja que ja l’havia fet servir per marcar altres dates com el dia de les últimes eleccions presidencials o el de la seva segona presa de possessió. El pas fet per Trump ahir posa fi a setmanes d’amenaces, especulacions, incerteses i dubtes però obre una fase de potencial molt més explosiva, ja que competidors dels EUA com la Xina i aliats com la UE han promès accions en resposta. La Unió Europea (UE), ahir, va guardar silenci davant l’anunci de Trump, mentre prepara una resposta que arribarà previsiblement els pròxims dies, i que els ministres d’Economia i Comerç del bloc discutiran durant una reunió dilluns vinent a Luxemburg. La Comissió assegura des de fa mesos que prepara una resposta "ferma", "justa" i "proporcionada" al que considera uns gravàmens "injustificats" per part de l’Administració de Trump. També va advertir que la reacció no seria immediata i havien d’avaluar l’abast i l’impacte. Davant les grans declaracions, l’Executiu comunitari opta per la prudència. Avui hi haurà previsiblement una declaració institucional que anirà seguida d’una reunió dels ambaixadors dels Vint-i-set, encara per concretar. Feia setmanes que la Comissió treballava en una llista de productes als quals imposar de compensació pels aranzels del 25% que Trump va imposar el passat mes de març sobre les importacions d’acer i alumini. Després, va arribar aquest mateix gravamen aplicat als cotxes i que entra en vigor avui mateix, segons va confirmar el president dels Estats Units. I ara, un 20% a totes les importacions. Els nous aranzels, que se sumen als esmentats de l’acer i alumini i els automòbils, representen una escalada en l’enfrontament i el repte al sistema de Trump. La Casa Blanca, forçada a posar ordre en el caos informatiu, va explicar que els aranzels anunciats fa dies es mantenien en aquests percentatges i no es veuran afectats pel genèric del 10% o els extres dels països assenyalats. Les exempcions Exemptes d’aquesta ronda d’aranzels també quedaran importacions d’energia i minerals que els EUA no produeixen així com les sectorials que Trump té amenaçades ja amb altres gravàmens, com les de les indústries de la fusta, el coure, farmacèutica i de semiconductors. En el cas del Canadà i Mèxic, els veïns amb qui els EUA tenen un tractat de lliure comerç que es va remodelar durant el primer mandat de Trump, tampoc se suma el 10% general al 25% per a productes no coberts per aquest tractat. En el cas de la Xina, nació les importacions de la qual ja ha gravat amb el 20%, sí que s’hi sumaran els aranzels del 34% anunciats aquest dimecres. Amb els passos fets fins ara Trump ja ha apujat els aranzels que imposen els EUA a una mitjana del 12%, el nivell més alt des de la Segona Guerra Mundial, segons una anàlisi que presentava ahir Deutsche Bank. I malgrat el triomfalista discurs del republicà sobre l’efecte i l’impacte que poden tenir les seves mesures aranzelàries, la seva estratègia crea dubtes i crítiques i alertes no només sobre l’espiral destructiva de respostes de països afectats, sinó també sobre una possible acceleració de la inflació, un fre de la despesa dels consumidors o una contracció econòmica.

Trump aplica un aranzel mundial del 10% i del 20% per a la UE

El president dels EUA obre una guerra comercial de conseqüències impredictibles, amb gravàmens particulars a la Xina i a aliats com el Japó i els Vint-i-set

La UE guarda silenci i prepara la seva resposta a les noves tarifes

El líder republicà va titllar la mesura d’una «declaració d’independència econòmica»

El més llegit