Li agrada ser presentat davant l’audiència occidental com "l’arquitecte del putinisme", tot i que acadèmics com Carmen Claudín, investigadora sènior del Centre de Barcelona per als Afers Internacionals (CIDOB), redueixen aquest paper a un més entre els molts edificadors del pensament polític encarnat per l’actual líder del Kremlin. Però el cert és que Vladislav Surkov, nascut fa sis decennis a Solntsevo, un petit llogarret al centre de la Rússia europea, és el responsable de vocables i expressions que van acabar per dominar el llenguatge oficial de la Rússia de Vladímir Putin. Ja sigui "democràcia sobirana", una forma de denominar els sistemes polítics en els quals se celebren eleccions, però mancats de tota possibilitat d’alternança política o "vertical de poder", una estructura centralitzada en el vèrtex de la qual es troba el president i que al seu dia va posar fi a la descoordinació i al caos que regnava entre les autoritats regionals de la Federació Russa sota la presidència de Borís Ieltsin.