Catalunya ultima un pla per fitxar científics dels EUA

L’huracà Trump ha posat potes enlaire les universitats i els centres d’investigació dels Estats Units. En només unes setmanes s’ha acomiadat centenars de científics federals, cancel·lat abundants beques, restringit fons d’investigació i iniciat una caça de bruixes contra línies d’estudi relacionades amb la perspectiva de gènere, la inclusió o el canvi climàtic. Segons expliquen diversos científics nord-americans a EL PERIÓDICO, als laboratoris del país es respira "incertesa" i "por", i són molts els que es plantegen emigrar a Europa per poder continuar investigant. Segons una enquesta de Nature, el 75% de científics nord-americans estan considerant abandonar el país i ja estan buscant feina a Europa i el Canadà. Lideratge futur Tots els organismes europeus, des de la Comissió Europea fins al Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya, ja estan treballant per aprofitar l’ocasió i intentar atraure científics capdavanters reprimits per Trump i, d’aquesta manera, liderar la investigació del futur. En definitiva, a Europa el gir en ciència de l’Administració Trump es veu com una gran oportunitat. Segons ha pogut saber aquest diari, Catalunya ultima un pla per, d’una banda, fer tornar científics espanyols residents als Estats Units i, d’altra banda, captar científics nord-americans que són pioners en el seu camp perquè vinguin a treballar a centres d’investigació catalans. La voluntat del Govern és atraure talent perquè puguin continuar investigant aquí i així consolidar Catalunya com a referent en ciència. El pla, que està ja molt avançat i que presentarà ben aviat la Conselleria de Recerca i Universitats que dirigeix Núria Montserrat, tindrà dues línies estratègiques i diverses fases. Una primera línia, que oferirà places de treball i beques, se centrarà a fitxar amb condicions competitives investigadors que ara són als EUA. El programa anirà dirigit tant a científics sèniors com a emergents, amb trajectòries consolidades o incipients. Aquesta primera línia d’acció s’executarà aquest any. I és que la conselleria ha dissenyat el pla pensant que es pugui aplicar amb la màxima agilitat, al més aviat possible. La segona línia del pla, que formarà part d’una altra fase, posarà el focus en investigadors que treballen a Catalunya però reben fons nord-americans. Davant la perspectiva de la disminució de la inversió dels EUA, el Govern buscarà vies per esquivar-la i compensar-la des d’aquí. La iniciativa del Govern està subjecta a l’augment del pressupost en ciència, així com també a qüestions més burocràtiques relacionades, per exemple, amb els visats. Però tot apunta que, com que hi ha voluntat, això no serà un impediment. El pla Catalunya Lidera, aprovat pel Govern el febrer passat, ja contemplava una inversió per al període 2025-2030 de 2.000 milions d’euros en coneixement i innovació. Necessitat "urgent" Feia mesos que la Conselleria de Recerca treballava en aquest pla i va posar el turbo el febrer passat al veure que les polítiques de Trump afectaven la feina de molts investigadors. Es va veure la necessitat "urgent" d’atraure aquest talent. En aquesta agilitat va influir segurament la sensibilitat de la consellera Montserrat, amb una important trajectòria científica a la seva esquena: professora d’investigació ICREA i líder del grup de Pluripotencia per a la Regeneració d’Òrgans de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), és coneguda internacionalment pels seus treballs pioners en enginyeria de teixits i medicina regenerativa. Catalunya ja es va activar per aprofitar circumstàncies externes per captar talent en ciència el 2021, amb el Brexit. A través de diverses estratègies va atraure més de 400 científics britànics. Ho va fer, per exemple, amb el programa ICREA, que va incrementar el nombre de places per a investigadors sèniors i va fer la contractació més flexible i atractiva, oferint condicions laborals molt competitives, incloent-hi salaris alts, finançament per a la investigació i autonomia investigadora. Centres capdavanters d’investigació amb seu a Barcelona com el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB) o el Barcelona Supercomputing Center han rebut en les últimes setmanes desenes de sol·licituds de científics dels EUA per treballar aquí. La majoria són europeus, però també n’hi ha de nord-americans. En la mateixa línia que la Generalitat, el Govern espanyol també està dissenyant estratègies per captar aquesta fuga de cervells dels EUA. Una línia de treball són les beques ATRAE "per a la contractació de científics líders mundials en els seus camps d’investigació". El Ministeri de Ciència ha anunciat la tercera convocatòria d’aquest programa, que tindrà un pressupost de 30 milions d’euros i té el focus posat en una desena d’investigadors. En les edicions del 2024 i el 2023, Espanya va atraure amb les beques ATRAE 58 investigadors de prestigi. D’aquests, el 56% eren espanyols que treballaven a l’estranger i el 44%, de 14 països diferents. Una d’aquestes repatriades va ser l’astrofísica asturiana Noemí Pinilla, que va deixar al setembre passat la seva plaça a Florida i ja treballa com a investigadora a la Universitat d’Oviedo amb un projecte dotat d’un milió d’euros. La posada en marxa de plans més ambiciosos per captar científics capdavanters dels EUA no només és qüestió de voluntat política, que n’hi ha, sinó de pressupost. El director del CRG, Luis Serrano, defensa que Espanya hauria de fer un esforç pressupostari per atraure aquest talent. Aquest biòleg estima que amb 200 milions es podria contractar 30 científics de primer nivell. Amb el tema pressupostari en ment, una coalició de 10 ministres de Ciència europeus, entre els quals destaca l’espanyola Diana Morant, van enviar recentment una carta a la comissària d’Investigació i Innovació de la Unió Europea, Ekaterina Zaharieva, demanant "més fons específics" i més "accions concretes" per captar tots aquells "talents científics que estiguin patint interferències en la investigació i retallades de finançament". En la missiva es parla d’aquest fenomen com una "oportunitat" per assegurar l’"autonomia estratègica d’Europa". També es reclama organitzar urgentment, si és possible en les pròximes setmanes, "una cimera d’alt nivell" per coordinar aquesta estratègia conjunta amb tots els ministres de Ciència dels Vint-i-set. La Comissió Europea ja treballa en aquest projecte i estudia duplicar el pressupost existent per fitxar aquests científics que vulguin abandonar els EUA. Per al 2025, la UE preveu destinar uns 13.500 milions d’euros a investigació, desenvolupament i innovació (R+D+i). Aquesta quantitat forma part del pressupost general de la UE i es distribueix a través de diversos programes, en especial, Horitzó Europa. L’estratègia europea no només inclourà fons, sinó que també preveu facilitar visats i permisos. Els que van fugir del nazisme Ja hi ha qui compara la situació actual amb el que va passar als anys 30 de segle XX, quan acadèmics de primer nivell com Albert Einstein, Enrico Fermi, Niels Bohr i Hannah Arendt van fugir d’Europa als Estats Units per escapar-se del nazisme. Ara, segons mitjans tan influents com The Economist, estaria passant el mateix però a la inversa: "Trump està empenyent els científics nord-americans als braços d’Europa, però el continent haurà d’invertir més per tal d’atraure els millors talents". En aquesta línia es posiciona Francisco Marcellan, vocal de la junta de govern de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE), que afirma que tant Europa com Espanya haurien d’augmentar de manera substancial el pressupost per atraure aquests científics. "Les diferències de sous són substancials. Un investigador als EUA pot cobrar fins i tot tres vegades més del que cobraria aquí", afirma. Segons Marcellan, una altra de les grans traves econòmiques per atraure científics capdavanters és l’escassetat d’infraestructures de primer nivell als centres d’investigació i universitats espanyoles en comparació amb les que hi ha als EUA. "No serveix de gaire portar ments brillants si aquí no tenen prou equipament per desenvolupar els seus projectes. Es tracta d’una mancança estructural que per reparar-se requereix una inversió abundant i molta planificació estratétiga", afirma aquest acadèmic, que també exerceix de director del Departament de Matemàtiques de la Universitat Carlos III. Marcellan també recorda que continuen existint nombroses "traves burocràtiques", com ara l’homologació de títols universitaris, que dificulten l’arribada de científics estrangers. La gran paradoxa, definida per molts com una "oportunitat" per captar talent, és la "llibertat acadèmica" que ofereix Europa davant la censura imposada per Trump. Sobretot en temes relacionats amb la perspectiva de gènere, els drets LGBTI+, la diversitat i la inclusió. "Està més que demostrat que una ciència més inclusiva és una ciència millor per a tothom. Prohibir explícitament que es tinguin en compte les dones, les persones racialitzades o el col·lectiu queer en certs estudis no només és contraproduent, sinó que també és un autèntic disbarat", explica Roi Villar, de PRISMA, l’Associació per a la Diversitat Afectivosexual i de Gènere en Ciència. Segons explica aquest investigador, el veto de Trump a aquestes qüestions pot suposar una barrera per a la ciència global.

El més llegit