La justícia brasilera fa seure Bolsonaro al banc dels acusats per intent de cop d’Estat

Els brasilers van ser ahir testimonis d’un episodi històric. La Primera Sala del Suprem Tribunal Federal (STF) va decidir per unanimitat imputar l’expresident Jair Bolsonaro, del Partit Liberal (PL), i set integrants del seu selecte entorn per haver promogut un cop d’Estat contra Luíz Inácio Lula da Silva. Els cinc jutges –Alexandre de Moraes, Flávio Dino, Cármen Lúcia, Luiz Fux i Cristino Zanin– van avalar la denúncia del fiscal general, Paulo Gonet. El líder de l’extrema dreta del Brasil s’haurà d’asseure al banc dels acusats juntament amb els generals Walter Braga Netto, Paulo Sérgio Nogueira i Augusto Heleno, l’excomandant de la Marina Almirall Almir Garnier, l’exministre de Justícia Anderson Torres, l’exdirector de l’Agència d’Intel·ligència (Abin) Alexandre Ramagem i l’exajudant de camp de Bolsonaro. Gonet havia acusat els processats dels delictes d’"organització criminal armada", "temptativa d’abolició violenta de l’Estat democràtic de dret", "cop d’Estat", "danys qualificats per violència i amenaces greus contra el patrimoni públic" i "deteriorament de béns catalogats". Les penes en la seva totalitat sumen més de 40 anys de presó. "Crònica d’una mort anunciada", va dir Estadao, un dels principals diaris paulistes. L’home que els seus seguidors denominen Mite segurament no va llegir la novel·la de Gabriel García Márquez, però sabia que la seva sort ja estava tirada. Per aquest motiu no es va presentar a la seu judicial. La imputació de Bolsonaro dona una nova empenta a les investigacions dels fets del 8 de gener del 2023 pels quals s’han obert 1.400 causes amb 371 condemnes. Amb l’obertura de procés penal, els acusats hauran de reunir proves i testimonis per defensar la seva innocència. La fiscalia, mentrestant, haurà de provar el paper de l’octet en la conjura. Segons el diari paulista Folha, el judici es farà a tota velocitat per "evitar que el cas es contamini amb les eleccions presidencials del 2026". L’instructor del cas, De Moraes, va destacar els "indicis raonables" en l’acusació que va presentar la fiscalia. Les maniobres desestabilitzadores, va emfatitzar, s’havien iniciat el 2021 amb la divulgació de notícies falses sobre la fragilitat del sistema electoral. El jutge, a qui el bolsonarisme considera una encarnació del dimoni mateix, va recordar la gravetat dels episodis del 8 de gener del 2023, una setmana després de la presa de possessió de Lula. "Veritable guerra campal" Per al magistrat, les seus dels tres poders públics a Brasília van ser escenaris d’una "veritable guerra campal" protagonitzada pels seguidors de l’expresident, que es trobava a Florida (EUA). "Aquell 8 de gener no va ser un diumenge al parc. Tots van irrompre i van atacar. La policia va llançar gasos pebre, la gent va envair. I sempre amb la intenció colpista. Hem vist diverses pancartes demanant la intervenció federal". La denúncia de Gonet, va remarcar De Moraes, "posa èmfasi" en el fet que Bolsonaro "era plenament conscient de les accions" portades a terme i va ordenar a les Forces Armades que no dissolguessin els campaments formats a les portes de les casernes exigint una intervenció castrense. L’excapità també estava al corrent de la denominada "minuta colpista" amb el cronograma de la conspiració. "Si ho va analitzar i no va voler (fer el cop), si ho va analitzar i sí que va voler, això es trobarà en el veredicte de culpabilitat. Però no hi ha dubte que coneixia l’esborrany", va afirmar el jutge. El jutge Dino va fer al·lusió a la gran fantasia del bolsonarisme: un retorn a les fonts colpistes de l’1 d’abril de 1964, quan es van iniciar 21 anys de governs militars. "Un cop d’Estat és un assumpte seriós. És falsa la idea que un cop d’Estat, o una temptativa, perquè aquell dia no va produir morts, és un delicte de menys potencial ofensiu o que exclou l’atipicitat dels delictes. És un deshonor per a la història nacional. Per a les famílies que han perdut parents (el 1964)". La magistrada Lúcia va assenyalar als seus col·legues, als advocats i al públic que els integrants de l’STF són "núvols passatgers", però les institucions i els edificis que van ser destruïts "són permanents" i aquest caràcter és el que mostra la gravetat de les fets ocorreguts. "Si s’hagués produït el cop, no seríem aquí". Les paraules no van passar inadvertides. La PF va poder comprovar que els conspiradors pensaven assassinar De Moraes i altres figures polítiques, a més de Lula. Lúcia va afegir: "La dictadura mata. La dictadura viu de la mort, no només de la societat i de la democràcia, sinó d’éssers humans de carn i ossos, que són torturats, mutilats i assassinats cada vegada que van en contra dels interessos dels que detenen el poder". L’opinió de l’expresident "Una acusació greu i infundada", va dir l’expresident. "Teatre processal", va assenyalar al seu torn sobre la tasca de l’STF. "Volen impedir que arribi lliure a les eleccions perquè saben que, en una contesa justa, no hi ha candidat capaç de vèncer-me". El bolsonarisme es troba desconcertat. Els sectors més fidels a l’exmandatari intentaran redoblar la seva ofensiva parlamentària en favor d’una amnistia dels participants del 8E. Sóstenes Cavalcante, el president del Partit Liberal (PL), es proposa presentar una iniciativa d’aquesta naturalesa a la principal autoritat de la Cambra de Diputats, Hugo Motta. El mateix excapità va encapçalar dies enrere una mobilització a Rio de Janeiro per buscar aquesta sortida. Abans de l’actual pronunciament de l’STF, Bolsonaro havia sigut declarat "inelegible" fins al 2030 per haver difamat el sistema electoral el 2023.

La justícia brasilera fa seure Bolsonaro al banc dels acusats per intent de cop d’Estat

El Tribunal Suprem vota per unanimitat l’obertura del procés penal a l’expresident d’ultradreta / Recorda que l’acció contra Lula va posar en perill la democràcia del país

El més llegit