Brussel·les llança el pla per impulsar la fabricació d’armes ‘made in Europe’

La Comissió Europea va presentar ahir una estratègia amb què espera avançar cap a una Europa de la Defensa per reforçar la seguretat del continent d’aquí al 2030. "No fem això per lluitar en una guerra, sinó per preparar-nos per al pitjor", va dir la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas. Les amenaces. El primer és posar nom a les amenaces. La principal, és clar, és Rússia. "Fins i tot si la guerra a Ucraïna s’acaba, tenim estimacions d’intel·ligència que Rússia pot estar a punt per posar a prova la nostra preparació en uns tres o cinc anys", va assegurar una alta font europea. Però no només preocupen les ambicions imperialistes del Kremlin. Brussel·les apunta al poder desestabilitzador de la Xina a la regió Indo-pacífica; la inestabilitat a Síria o Palestina; les col·laboració entre Rússia i l’Iran, o les amenaces híbrides com a principals preocupacions. L’aposta. La unitat és la millor resposta. La percepció de l’amenaça i la centralitat del problema és diferent vista des de diferents punts geogràfics, però les conseqüències són per a tothom. "La solidaritat és un valor europeu crucial", va dir el comissari de Defensa Andrius Kubilius. "Si un país a la regió té qualsevol problema, no podem quedar-nos indiferents. De la mateixa manera, la defensa és un bé comú". Brussel·les considera que el principal valor afegit de la UE en aquest sentit està a facilitar la col·laboració entre països i la inversió de la indústria de la defensa europea per impulsar el desenvolupament, la producció i la comercialització d’armes en territori comunitari. També a contribuir a millorar la interoperabilitat entre els exèrcits nacionals per deduir-ne costos i redundàncies. ¿Què proposa la Comissió? En realitat, ahir pràcticament res nou. El que va fer és recopilar les iniciatives dels últims mesos i posar-les en context a la recerca de l’impuls polític que necessiten. En aquest sentit, la Comissió demana als governs i l’Eurocambra que finalitzin la negociació per posar en marxa el Programa Europeu de la Indústria de Defensa de la Comissió, bloquejat des de fa un any i que hauria de permetre mobilitzar 1.500 milions d’euros en inversió, o que compleixin l’objectiu d’almenys un 40% de contractacions conjuntes proposat per l’Estratègia Europea de la Indústria de Defensa. Mobilitat militar. Cal millorar la capacitat europea per mobilitzar soldats i armament en cas de crisi. En aquest sentit, demana als governs "simplificar i racionalitzar immediatament la normativa i els procediments i garantir l’accés prioritari de les forces armades a les instal·lacions, xarxes i mitjans de transport, també en la seguretat marítima". Un mercat de la defensa. No hi pot haver una defensa europea robusta sense una indústria a l’altura. Per això presentarà al juny un pla per simplificar les normes i facilitar els processos d’adquisició de material militar, les transferències entre països i els contractes públics. També insisteix en la necessitat de desenvolupar un mercat europeu perquè els proveïdors deixin d’adquirir material fora de la UE. Compres conjuntes. Fa mesos que la idea de posar en marxa compres conjuntes de munició o armes, a través de la comissió, com les vacunes durant la pandèmia, flota. Brussel·les insisteix que ja hi ha models en la legislació actual que permetrien afegir la demanda per estalviar costos, donar previsibilitat a la indústria i evitar duplicitats. Entre els governs, hi ha cert escepticisme i moltes reticències. El compte. La Comissió va presentar els detalls de les seves principals fonts de finançament: fer ús de la clàusula d’escapament del pacte d’estabilitat i crear un fons per a compres conjuntes. A partir de l’abril, els països que ho considerin podran activar la clàusula d’escapament nacional. Això permetrà als governs augmentar la seva despesa en defensa sense que afecti el càlcul del deute i el dèficit en el marc de les regles fiscals. Brussel·les proposa fer ús de la clàusula per un període de quatre anys prorrogables en el qual els països tindran un límit d’augment de la despesa de l’1,5% anual. Hauran de ser inversions i despeses corrents noves i exclusivament vinculades a la política de defensa, cosa que deixa fora tot el que no tingui un ús estrictament militar, com demanava Espanya. Això sí, s’ha de garantir que els equips militars adquirits tinguin un mínim del 65% de contingut fabricat en territori europeu. Ucraïna. La Comissió parla de l’estratègia porc espí, amb la qual pretén reforçar la posició de Kíiv a qualsevol escenari. En aquest sentit, poc més pot fer Brussel·les que cridar els governs a incrementar el seu suport militar a Ucraïna. A més de permetre que Kíiv participi en l’instrument financer de compra conjunta, la Comissió planteja fer passos per integrar les indústries de la defensa europea i ucraïnesa. Els aliats. Hi ha un important component que planteja que gran part de la inversió i les compres –almenys en el marc de la UE– vagin a la indústria europea. Així i tot, el famós llibre blanc planteja reforçar la cooperació amb els països de l’entorn com per exemple el Regne Unit i Noruega, a banda dels països candidats, inclosa Turquia. Però també amb d’altres regions i, sobretot, en el marc de l’OTAN.

Brussel·les llança el pla per impulsar la fabricació d’armes ‘made in Europe’

La Comissió Europea afirma tenir informació que Rússia podria atacar Europa en tres o cinc anys / Kallas diu que la UE no busca "lluitar en una guerra" però "s’ha de preparar per al pitjor"

El més llegit