Alemanya enterra l’austeritat i dona llum verda a activar el rearmament

El que semblava impossible fa uns mesos ahir es va convertir en realitat i per la via ràpida al Parlament alemany: les esmenes a la Constitució per alliberar defensa del fre al deute i activar un fons de mig bilió d’euros per a infraestructures van aconseguir la majoria de dos terços que precisaven. El previsiblement pròxim canceller, el líder conservador Friedrich Merz, les havia pactat per endavant amb els seus futurs socis socialdemòcrates, el partit d’Olaf Scholz, i amb Els Verds. Suposa donar llum verda a un endeutament total per prop d’un bilió d’euros per un període de 12 anys. El pla va generar tensions en el seu bloc conservador, i alguns rebutjos com el de l’exsecretari general de la seva Unió Demòcrata Cristiana (CDU), Mario Czaja. I va superar diverses demandes davant el Tribunal Constitucional de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) i de L’Esquerra, contra el camí seguit per aconseguir la majoria de dos terços. L’estratègia de Merz va consistir a convocar el Bundestag sortint, en lloc de l’emanat de les urnes, per esquivar la minoria de bloqueig que podran exercir en el futur l’AfD, que serà segona força nacional, junt amb L’Esquerra. Les demandes van ser rebutjades pel Constitucional, però quedava per dissipar el perill que les dissidències entre el bloc conservador enderroquessin el projecte. No va ser així. La moció va aconseguir el suport de 513 diputats, clarament per sobre dels 489 vots necessaris i amb tot just una quinzena de vots díscols atribuïbles als descontentaments entre conservadors, socialdemòcrates o verds. Els vots en contra van ser 207. "La nostra seguretat no pot dependre de la situació pressupostària [...]. Els temps en què vam confiar que d’altres la garantirien van quedar enrere", havia alertat en el debat previ el ministre de Defensa, el socialdemòcrata Boris Pistorius, home fort del Govern de Scholz i probablement present també en la futura coalició de Merz. Amb la votació d’ahir s’enterra el dogma de l’austeritat alemany exercit a través de l’anomenat fre al deute. És un mecanisme ancorat a la Constitució, en vigor des del 2011 i que limita l’endeutament al 0,35% del PIB anual. Havia quedat temporalment en suspens durant la pandèmia, encara sota l’era Angela Merkel. L’articulat constitucional preveu excepcions per emergències. Però el Partit Liberal (FPD), exsoci de Scholz, va imposar la tornada al seu estricte compliment, cosa que va precipitar l’enfonsament de l’aliança de Govern. Els socialdemòcrates i Els Verds exigien el final d’aquest instrument. D’aixecar el fre al deute en depenen el rearmament que reclama la situació global i la posada al dia de les desballestades infraestructures de la xarxa ferroviària, autopistes o fins i tot escoles del país, impròpies d’un país industrialitzat com Alemanya. Així ho veu ara Merz, malgrat que, com els liberals, s’havia aferrat al fre al deute en la campanya que el va portar a la victòria electoral el 23 de febrer. Del seu bloc conservador havia partit el 2022 una demanda al Constitucional contra l’ús de fons no utilitzats en la pandèmia que, segons el seu parer, vulnerava el sentit del fre al deute. El gir del bloc conservador, qualificat d’engany a l’elector pels seus rivals, es va entreveure en les primeres reunions de tempteig amb els socialdemòcrates. Es va fixar la setmana passada a l’obrir-se la negociació formal de coalició amb el partit de Scholz. A l’acord entre els dos futurs socis es van sumar Els Verds. Hi va haver un forcejament intens, però ràpid, que va acabar amb un triomf per als ecologistes, que van aconseguir esgarrapar un compromís concretat en xifres per a projectes propis. Del mig bilió d’euros per a infraestructures, per a un període de 12 anys, 100.000 milions seran per a la protecció del medi ambient. També hi va haver concessions per als poders locals i regionals. El fre al deute s’aixeca també per als lands, els estats federats, i s’alliberen 100.000 milions més per a les seves arques. El gir en defensa s’inscriu en la dinàmica de rearmament europeu i especialment el flanc de l’est. La Rússia de Vladímir Putin ja no és l’únic factor de risc per a Alemanya, així com Polònia, els països bàltics o Suècia i Finlàndia. També ho és el desafecte galopant cap a Europa de Donald Trump. Merz, profund atlantista com el gruix de l’espectre parlamentari alemany, desconfia ja sense embuts de Washington, cosa que és un canvi de paradigma encara més radical que l’enterrament del dogma de l’austeritat. Despesa estrictament militar L’esmena constitucional dona un xec en blanc al rearmament alemany. Permet un endeutament il·limitat en defensa quan se superi l’1% del PIB, cosa que implica gairebé 44.000 milions d’euros. Comprèn la despesa estrictament militar i s’estén a protecció civil, contra ciberatacs, serveis secrets o ajuda a Ucraïna. Segueix el fons extraordinari impulsat per Scholz arran de la invasió russa el 2022, per una suma de 100.000 milions d’euros i que s’estima que s’haurà esgotat l’any vinent. Les esmenes constitucionals hauran de superar la ratificació divendres de la Cambra alta o de representació territorial, el Bundesrat. El temps apressa: per a la setmana vinent està convocada la sessió constituent del pròxim Parlament, amb la CDU/CSU de Merz com a primera força, seguida dels ultres de l’AfD, amb els socialdemòcrates en tercera posició, Els Verds en quarta i L’Esquerra en cinquena. Ni els liberals ni el nou esquerranisme prorús de Sahra Wagenknecht tindran escons. El Govern de Scholz amb Els Verds seguirà en funcions previsiblement fins al 23 d’abril, en el qual Merz aspira a sotmetre’s a l’elecció com a canceller al capdavant d’una coalició amb els socialdemòcrates.

Alemanya enterra l’austeritat i dona llum verda a activar el rearmament

L’adeu al fre al deute obté el suport de dos terços del Parlament amb els vots de conservadors, socialdemòcrates i verds

Merz va convocar el Bundestag sortint, en lloc de l’emanat de les urnes, per esquivar el bloqueig de l’AfD

En la negociació, els ecologistes van esgarrapar un compromís per a projectes propis

El més llegit