França debat passar de la dissuasió nuclear "mínima" a l’"estesa"

L’any 1959, el general Charles de Gaulle va pronunciar un discurs que va ser premonitori: "Podem imaginar que, en un escenari terrible, Europa Occidental sigui aniquilada per Moscou, i Europa Central, per Washington. ¿I qui pot dir que els dos rivals, a conseqüència de no sé quina convulsió política i social, no acabaran unint-se?" "Sens dubte, l’equilibri que s’estableixi entre el poder atòmic dels dos bàndols és, de moment, un factor de pau mundial. Però ¿qui pot dir què passarà demà?", va afegir. Han passat 65 anys d’aquelles paraules, però sembla com si De Gaulle, a qui mai els EUA van inspirar confiança, estigués parlant del moment actual, quan el món es tensa davant un nou ordre mundial. Ara el president francès Emmanuel Macron recull el llegat del propulsor del programa nuclear francès i assumeix el lideratge europeu en aquesta "nova era en què entra" el continent i en ple debat sobre la seva seguretat davant "l’amenaça russa". El president francès es manté en la necessitat d’una nova estratègia de dissuasió nuclear, però, en especial, en la urgència d’"un esforç europeu en matèria de defensa" després del preocupant acostament entre Washington i Moscou. Perdre un aliat en defensa com els EUA obliga Europa a redibuixar les seves estratègies en aquest camp, on l’equilibri de forces continua sent desfavorable per a Europa davant les 4.380 ogives nuclears de Rússia. França compta amb 290 caps nuclears i el Regne Unit amb 225, segons les dades de l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI), però els dos països no tenen el mateix pes polític, ja que Londres ja no forma part de la Unió Europea. D’allà neix la idea del president francès de redefinir l’estratègia de dissuasió nuclear. "Responent a la crida històrica del futur canceller alemany, Friedrich Merz, he decidit obrir el debat estratègic sobre la protecció, a través de la nostra dissuasió, dels nostres aliats al continent europeu", va afirmar el 5 de març. Contra el TNP A aquest pla se li entravessa el tractat de no proliferació nuclear (TNP), establert el 1968, que impedeix "transferir o ajudar" altres països a "adquirir armes nuclears". D’allà la necessitat de crear un sistema europeu de defensa nuclear comuna amb França com a líder amb una despesa més gran en defensa, com va esmentar l’expresident François Hollande el 2015 al suggerir que França no concebia la seva estratègia de defensa de manera aïllada, "tampoc en el terreny nuclear". França manté una estratègia de dissuasió nuclear independent gràcies al programa heretat del general de Gaulle basat en el seu force de frappe. El país compta amb 290 ogives nuclears, de les quals 50 estan destinades a míssils de creuer ASMPA, quatre submarins de la classe Le Triomphant, amb capacitat cada un de portar 16 míssils balístics M51 amb ogives nuclears. A més de 234 avions Rafale equipats amb míssils de creuer nuclears ASMP-A i míssils creuer amb ogives nuclears de 300 quilotones i un abast aproximat de 300 quilòmetres, dels quals 166 ja estan operatius, segons dades del Ministeri de Defensa. Després de la Guerra Freda, el país va eliminar els seus míssils nuclears de base terrestre ie s va enfocar principalment en les seves capacitats marítima i aèria. Es tracta d’un important arsenal nuclear capaç de causar danys devastadors a l’enemic que situa el país com la quarta potència nuclear global, però no és suficient per protegir Europa davant l’amenaça russa. Mentre que el país ha optat per una política de "dissuasió mínima suficient" amb uns 56 portadors d’armes nuclears, els EUA i Rússia mantenen un enfocament de "dissuasió estesa", amb prop de 900. Aquest desavantatge obre el debat sobre un canvi en la doctrina nuclear. Una proposta que ja va esmentar el 1992 el president François Mitterrand, que va afirmar que la dissuasió nuclear seria "un dels principals temes en la construcció d’una defensa europea comuna". Una nova estratègia de rearmament d’Europa passa per una revisió dels comptes públics francesos, que no passen pel seu millor moment. Macron encara vol augmentar la despesa militar al 3,5%, tot i que en una intervenció el 20 de febrer va esmentar el 5% i va detallar que no era necessàriament la "xifra justa", però sí la necessària. Per a aquesta xifra, el país haurà d’afegir anualment uns 30.000 milions d’euros més a l’actual pressupost, 50.500 milions d’euros fixats per a aquest 2025. Implicació colossal La idea és que aquesta quantitat augmenti fins arribar als 67.000 milions el 2030, segons la llei de programació militar. Un objectiu sobre el qual no s’han concretat dates, però que té una implicació colossal per a l’economia i la política del país. "Haurem de prendre noves decisions pressupostàries i realitzar inversions addicionals. Seran noves inversions que requeriran la mobilització de finançament privat, però també públic, per no incrementar els impostos", va explicar el cap de l’Estat. Un plantejament que ha suscitat el temor d’una retallada massiva en els pressupostos socials. "Abans de la Segona Guerra Mundial, la despesa de defensa representava el 9% del PIB al país, mentre que la despesa en protecció social, llavors subdesenvolupat, ascendia a l’1% del PIB. [...] la despesa en protecció social realment va créixer a partir de finals de la dècada de 1950, quan representava el 15% del PIB, principalment amb el desenvolupament de les pensions i la seguretat social", explica el professor en Science Po Julien Damon. El 1985, França tenia una despesa social del 6% davant un 50% en defensa, xifres que es van invertir amb els anys. El 2023, la despesa social va passar a ser de 57%, i el de defensa va caure fins a un 4%.

França debat passar de la dissuasió nuclear "mínima" a l’"estesa"

El país, única potència atòmica de la UE després del Brexit, disposa de 290 ogives, un arsenal amb potencial devastador però que no és suficient per protegir Europa davant l’amenaça russa

El més llegit