Putin dilata el final de la guerra a Ucraïna amb demandes maximalistes

"Ahir vam tenir converses molt bones i productives amb el president Vladímir Putin". El president dels Estats Units, Donald Trump, va tornar a expressar ahir el seu optimisme pel que fa al procés diplomàtic que lidera la seva Administració per mirar de trobar una solució al conflicte entre Ucraïna i Rússia. "Hi ha una molt bona oportunitat perquè aquesta guerra horrible i sagnant s’acabi", va afegir a la seva xarxa social, tal com informa Idoya Noain. La seva proposta per a un alto el foc inicial de 30 dies està ara a la teulada del Kremlin, però, ¿quines demandes esgrimeix Putin per acabar amb la guerra? Territoris ocupats. En un discurs del 2024, Putin va deixar claríssim que perquè callin les armes Ucraïna s’hauria de retirar de les quatre regions ocupades per tropes des de l’inici d’aquesta última contesa. Donetsk i Luhansk, a l’est, i Zaporíjia i Kherson al sud. No només de les zones que controlen avui les seves tropes, sinó "de tot el territori" de les quatre regions. Paral·lelament, exigeix a Ucraïna que reconegui la seva annexió, formalitzada unilateralment l’octubre del 2022 després d’uns referèndums celebrats a punta de pistola. Aquestes demandes s’estenen a la península de Crimea, on va ocórrer igual el 2014. La suma d’aquests territoris representa gairebé el 20% de la superfície terrestre d’Ucraïna i conté una porció substancial dels seus recursos minerals. "Crimea, Sebastòpol, Kherson, Zaporíjia, Donetsk, Luhansk són regions de Rússia. Està escrit en la nostra Constitució. És un fet", va repetir dijous Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin. El mateix dia, Trump va dir que en les converses amb Ucraïna s’ha discutit quines "porcions de territori es quedarà i quines perdrà". Kíiv insisteix que no reconeixerà les conquistes russes en un eventual acord de pau. Defensa i aliances del país bàltic. El Kremlin vol com a mínim que Ucraïna torni a quedar sota la seva esfera d’influència. En aquest sentit, Putin exigeix que renunciï formalment a incorporar-se a l’OTAN, una postura que recolza aparentment l’Administració Trump. Però també que "adopti un estatus neutral de país no-alineat, sense armes nuclears, desmilitaritzat i desnazificat", va dir en aquell discurs del 2024. Rússia tampoc acceptaria bases estrangeres a Ucraïna ni que portin a terme exercicis militars al seu territori, va afegir llavors. Fa anys que Putin presenta sense fonaments el Govern de Volodímir Zelenski com un suposat niu de nazis, de la qual cosa es dedueix que exigirà també que hi hagi un nou lideratge a Kíiv. Sense utilitzar aquests termes, Trump ha comprat la narrativa russa i fa dues setmanes va dir "dictador sense eleccions" a Zelenski. Un dels grans desafiaments si arribés a aconseguir-se un alto el foc, passa per saber qui s’encarregarà de preservar-lo. Alguns països com ara França i el Regne Unit s’han ofert a enviar "tropes de pau" a Ucraïna, una possibilitat que el Kremlin ha tornat a rebutjar taxativament aquesta setmana. "¿Per què hauríem de permetre una força de pau composta per països que ens han declarat el seu enemic?", va dir aquesta setmana el ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov. Putin vol a més que l’eventual frontera entre els dos països estigui separada per "una zona de seguretat". Sancions i russoparlants. Entre els motius que Putin ha esgrimit per justificar la seva agressió militar a Ucraïna hi ha la suposada opressió de la població russoparlant, una llengua gairebé tan parlada com l’ucraïnès abans de la invasió. El 2019, el Parlament de Kíiv va aprovar una llei que va fer de l’ucraïnès l’única llengua oficial de l’Estat, obligatòria en molts àmbits de la vida pública, cosa que va despertar la controvèrsia dins i fora del país, al ser considerada per alguns com a massa restrictiva i discriminatòria cap a les llengües minoritàries. Però d’això al "genocidi" que, segons Putin, ha sigut sotmesa la població russoparlant hi ha una bona tirada. Com a part d’un acord de pau, Putin ha reiterat que "els drets, les llibertats i els interessos dels ucraïnesos de parla russa han de ser plenament protegits". Paral·lelament, el Kremlin vol veure un aixecament de les sancions occidentals que han debilitat la seva economia. Una mesura que la Casa Blanca ha començat a avaluar. Està particularment interessat en les que afecten el sistema de pagaments transnacionals i les exportacions de gas i petroli, la seva principal font d’ingressos. En les converses amb els EUA celebrades a Istanbul a finals de febrer, la delegació russa va advocar per reprendre els vols directes entre Rússia i els EUA, suspesos des de fa anys per les sancions.

Putin dilata el final de la guerra a Ucraïna amb demandes maximalistes

El Kremlin no té pressa per acceptar la proposta nord-americana d’alto el foc, però evita allunyar-se de Trump

El president dels EUA veu "una bona oportunitat" perquè l’"horrible" contesa acabi

El més llegit