El rostre més conservador i elitista del centredreta alemany

Friedrich Merz, de 69 anys i 1,98 metres d’altura, mai ha volgut semblar un líder pròxim. Al final de la seva campanya cap al poder, el candidat de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i de la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) sí que s’acostava en els seus mítings a donar la mà a alguns seguidors. Però sense buscar l’abraçada i encara menys el petó. Se l’identifica amb l’elit i no l’importa confessar quina és la seva gran afició: pilotar el seu avió privat. No tenia del seu costat el vot femení: només una de cada sis dones el veuen capaç de ser un bon canceller, segons un sondeig. Però ha aconseguit que no l’esquitxessin gaire les crítiques de l’excancellera Angela Merkel, que va liderar la CDU durant 18 anys, en la seva decisió d’acceptar el suport parlamentari de la ultradreta de la UfD per endurir les lleis migratòries i trencar el cordó sanitari alemany. Rivals històrics Com tothom sap a Alemanya, Merkel i Merz van ser més que rivals històrics, ja que representaven, respectivament, el centrisme i la dreta en la mateixa formació política. No hi havia lloc per als dos en la CDU i, de fet, Merz no va tornar al primer pla fins que Merkel noe s va retirar. No representa el consens i, un punt complex per a un líder a Alemanya, no té experiència de govern, tampoc a escala regional. La seva principal carta dins de la CDU/CSU ha sigut el compromís de retornar el país a l’essència democristiana després de la llarga fase centrista de Merkel que alguns veuen com una distorsió. A escala alemanya, la promesa de tornar el país a la prosperitat econòmica perduda és el seu principal objectiu polític, a part de tancar les portes d’Alemanya a la immigració irregular. Va néixer a Brilon, al populós land de Renània del Nord-Westfàlia, el 1955. El seu entorn familiar era conservador i va ingressar en les joventuts de la CDU el 1976. Va estudiar Dret i va viure un ascens meteòric dins del partit. Primer va ser eurodiputat, després diputat del Parlament (Bundestag) i tot semblava encaminar-lo, des de fa temps, a posicions de lideratge. Fins que el 2000 Merkel va agafar les regnes del partit. Va ser arran d’un escàndol de finançament irregular en l’era Helmut Kohl que va apartar del cim el successor natural del patriarca, Wolfgang Schäuble, aliat de Friedrich Merz. Va sorgir una pugna interna que es va saldar a favor de Merkel, que representava la voluntat d’"emancipar-se del llegat de Kohl". Amb la primera victòria electoral de Merkel el 2005, l’abisme ja era insalvable. Llavors Merz es va apartar del partit, es va consagrar a la seva tasca d’advocat, va ingressar en successius consells d’administració fins acabar col·locant-se en la presidència de la seu alemanya del fons d’inversió nord-americana BlackRock. A partir d’allà, el títol de milionari i de propietari d’un jet privat forma part del seu perfil. Es va convertir en president de la CDU el 2021, després de la derrota electoral del centrista i merkelià Armin Laschet davant el socialdemòcrata Olaf Scholz. Hi va haver un conat de reconciliació amb l’excancellera en un acte organitzat amb motiu del seu 70è aniversari. Va ser un efecte òptic. La que va ser la dona més poderosa d’Europa no ha participat en cap acte del partit des que es va retirar del poder. Merz sol citar en els seus actes Konrad Adenauer i Kohl, però no Merkel. En l’àmbit privat, diu que és feliç amb Charlotte, la dona amb qui fa 43 anys que està casat i amb qui de tant en tant surt en públic a la pista de ball. Tenen un fill i dues filles.

El més llegit