La ‘pau’ de Trump per a Ucraïna: ni justa ni duradora

Els Estats Units no han presentat formalment un pla de pau per a Ucraïna, però en les dues últimes setmanes la seva administració ha anat desgranant els paràmetres de l’acord que aspira a negociar amb Rússia. Uns paràmetres que han fet saltar les alarmes a Kíiv i a Brussel·les per la seva proximitat a les posicions russes, un punt de partida agreujat per la decisió de la Casa Blanca d’excloure les dues capitals dels seus contactes inicials amb el Kremlin a l’Aràbia Saudita, els primers al més alt nivell diplomàtic des de l’inici de la invasió fa tres anys. De moment no són més que declaracions d’intencions, susceptibles de canviar a mesura que avancin les negociacions. Però essencialment dibuixen un conflicte congelat i sense aparença d’una pau duradora. Rússia ocupa avui gairebé el 20% del territori ucraïnès, una franja contínua de més de 1.000 quilòmetres de longitud repartida entre el sud i l’est del país. Ucraïna sempre ha aspirat a recuperar plenament la seva integritat territorial, però el secretari de Defensa dels EUA, Pete Hegseth, ja ha afirmat que "no és un escenari realista la tornada a les fronteres anteriors a 2014", quan Rússia va llançar les seves primeres urpades amb l’ocupació de Crimea i part del Donbàs. Dit d’una altra manera: Kíiv haurà de cedir territoris si vol un alto el foc. En termes pràctics això es traduiria en una Ucraïna partida en dos, un dibuix similar al de la península de Corea o l’illa mediterrània de Xipre, on Turquia ocupa el nord de l’illa des de 1974 sense reconeixement internacional. I també en un conflicte congelat perquè Kíiv insisteix que "mai" reconeixerà els territoris ocupats. Recentment el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va proposar intercanviar-los per les zones que les seves tropes ocupen a la província russa de Kursk, però va topar amb el rebuig immediat del Kremlin. I és que per a Vladímir Putin sempre ha sigut més important poder controlar Ucraïna, impedient que pugui decidir de forma sobirana la seva política exterior o el seu marc de seguretat, que guanyar uns centenars de quilòmetres al costat de la seva frontera. "Aconseguir el Donbàs però perdre Ucraïna representaria una derrota per al Kremlin", va dir fa uns anys l’exdiplomàtic rus Vladímir Lukin. Recursos saquejats Dels plans de Trump també se’n dedueix un compromís tàcit amb Putin per repartir-se els recursos naturals ucraïnesos. Rússia en tindria prou amb mantenir els territoris que avui ocupa, on es troba el 42% dels dipòsits de metalls ucraïnesos, el 33% de la seva terra rara i prop del 20% dels seus hidrocarburs, segons la Kíiv School of Economics. De la riquesa restant, el novaiorquès en vol la meitat a manera de pagament retroactiu per mantenir el suport a Ucraïna. Al contracte que la setmana passada li va presentar a Zelenski el seu secretari del Tresor, Scott Bessent, s’estipula que els EUA es quedarien en perpetuïtat amb el 50% "del valor econòmic associat amb els recursos d’Ucraïna", inclosos els seus "recursos minerals, recursos de petroli i gas, ports i altres infraestructures", segons va revelar The Telegraph. La Casa Blanca també sembla cada dia més inclinada a forçar la sortida de Zelenski, que Rússia considera un president "il·legítim", el capo de la suposada "banda de neonazis" que governa a Kíiv, una de les fantasies que el Kremlin ha propagat per justificar la seva agressió militar. La setmana passada Trump el va anomenar "dictador sense eleccions" i va falsejar els seus índexs de popularitat per mirar de pintar-lo com un líder sense suport ni legitimitat. Divendres passat va anar més enllà i va dir que no el vol en les negociacions amb Rússia. Però, ¿com es forçaria la seva caiguda? La cadena Fox News publica que el pla que negocien Washington i Moscou contempla tres fases: un alto el foc, eleccions a Ucraïna i firma final de l’acord. "Putin considera que la probabilitat d’elegir un president marioneta és bastant alta i creu que estaria més disposat a fer concessions que Zelenski", van afirmar alts càrrecs ucraïnesos a la cadena conservadora nord-americana. Tropes en missió de pau Sigui qui sigui el futur líder d’Ucraïna, algú haurà d’encarregar-se de mantenir l’alto el foc, possiblement després de crear-se una zona desmilitaritzada entorn de la línia de contacte. Durant els Acords de Minsk (2014-2015) es va apostar per observadors civils de l’OSCE, un model que ja ningú planteja. La Casa Blanca ha descartat l’enviament de les seves tropes –anatema per a Moscou– i vol que siguin els europeus qui hi posin les botes sense el paraigua de protecció de l’OTAN. Una idea que el Kremlin també ha rebutjat, malgrat la disposició de França i el Regne Unit a prestar almenys 30.000 soldats. Aquesta quantitat és molt lluny de les aspiracions d’Ucraïna, que parla d’unes 200.000 tropes de pau per mantenir un armistici. A ningú se li escapa que aquesta eventual frontera es convertiria en un nou teló d’acer, una zona extraordinàriament militaritzada que aquesta vegada no passaria per Berlín sinó per la Ucraïna dividida. Trump vol cantar victòria com més aviat millor, però a les seves propostes no sembla haver-hi gairebé res per aconseguir una pau justa i sostenible que pugui ser acceptada per les dues parts.

La ‘pau’ de Trump per a Ucraïna: ni justa ni duradora

Els plans del president dels EUA han desencadenat l’alarma a Kíiv i Brussel·les pel seu alineament amb les postures de Rússia / Esbossen una Ucraïna partida, amb una frontera congelada, els seus recursos espoliats i un nou teló d’acer

El més llegit