Jaume Duch: "Segons quin sigui el futur d’Ucraïna, sabrem quin serà el futur de la UE"

¿Com definiria el paper de la UE durant aquests tres anys de guerra a Ucraïna? Un paper fonamental. Ha sigut el soci més important que ha tingut Ucraïna. I parlo des de molts punts de vista. Des de l’humanitari, perquè recordem que vam acollir més de cinc milions d’ucraïnesos en el moment més cru de la guerra. Però també hem donat un suport militar molt gran, a més del treball de suport a la permanència de l’Estat, és a dir, els diners que s’han anat vehiculant cap a Ucraïna perquè pogués continuar pagant els sous dels seus funcionaris i el país pogués funcionar, per evitar més danys a la població civil. ¿I quin és el paper que ara pot o ha de jugar, davant unes possibles negociacions de pau a les quals no està convidada? Ucraïna i la UE han d’anar juntes, de la mà, entre altres coses perquè, segons quin sigui el futur d’Ucraïna, sabrem quin serà el futur de la UE. Una solució per a Ucraïna també és una solució per a la resta del continent europeu i, per tant, tant Ucraïna com la UE han de participar en qualsevol possible procés de pau. De la mateixa manera que, probablement, el dia que arribi la pau, la UE haurà de ser o continuarà sent el primer contribuent per reconstruir el país. Hi ha bastant consens en la Comissió Europea i en l’OTAN de la necessitat d’invertir més en defensa per protegir la UE de l’amenaça russa. ¿Només es pot combatre Putin amb armes? No, però tots sabem que aquesta mena de països responen en funció del que tenen davant. Si veuen que tenen via lliure, no hi ha res que els aturi. En canvi, si veuen que el que tenen davant és una UE ben organitzada, amb un sistema de seguretat i defensa, les temptacions d’annexió territorial (que no són només temptacions, i ho veiem en Ucraïna i Geòrgia) no tindrien manera de materialitzar-se. La UE ja ha realitzat un esforç molt gran en termes de defensa en aquests tres anys. La Comissió calcula que hem passat de 200.000 milions a 320.000 milions d’euros en despesa en defensa. Però s’haurà de veure com evolucionen les coses. Si els EUA continuen retirant-se d’Europa, haurem de prendre mesures compensatòries. ¿L’augment de la despesa en defensa pot acabar perjudicant la despesa social? En absolut, això no ha de passar. Hem de tenir molt clar que les polítiques socials, mediambientals i de benestar ciutadà són importantíssimes. Per tant, si s’ha de fer un esforç en matèria de seguretat, haurà de ser a base de pressupostos suplementaris, de deute i d’alliberar les obligacions dels Estats respecte al màxim de deute que poden contraure. No crec que la solució sigui retallar d’on no s’ha de retallar. També veiem que hi ha cada vegada més veus que emfatitzen la necessitat d’un exèrcit europeu. ¿És factible? Sobre això s’ha discutit molt i jo crec que no s’ha de parlar tant de si hi ha d’haver un exèrcit europeu, sinó més aviat de si hi ha d’haver capacitats militars estructurades i organitzades. Això no vol dir tenir un exèrcit europeu amb la bandera de la UE. Això vol dir que els diferents exèrcits dels diferents Estats siguin molt més compatibles i que hi hagi moments en què es puguin crear brigades o que parts d’aquests exèrcits puguin treballar conjuntament. Més enllà de l’anunci sobre Ucraïna, el retorn de Trump a la Casa Blanca ha suposat un terratrèmol en molts altres àmbits. ¿Estem davant l’inici d’un nou ordre o, com diuen alguns analistes, d’un desordre mundial? Estem davant una etapa completament diferent. Només fa un mes que ha començat la presidència de Trump i ja ha canviat molts paràmetres que durant 70 o 80 anys havien sigut inamovibles. No és només el seu posicionament en el tema d’Ucraïna o les amenaces a Europa, és també el que està fent al seu país, el desballestament de l’administració pública, dels serveis per a la gent que té més necessitats. O el que està passant amb la cooperació. Una de les primeres mesures de Trump ha sigut paralitzar completament tots els instruments d’ajuda al desenvolupament. Estem parlant de 40.000 milions de dòlars, de milions i milions de persones als EUA i de fora que vivien gràcies a aquesta cooperació. Des del punt de vista europeu, ¿hi ha alguna manera d’aturar Trump? Sí, per descomptat. I això és el que s’ha de fer en els pròxims mesos. Jo no diria tant aturar Trump, no crec que aquest hagi de ser el missatge. El que sí que crec és que la Unió Europea ha d’utilitzar tots els seus mecanismes per evitar conseqüències negatives de les decisions que es puguin prendre als EUA, per exemple, en el camp del comerç exterior, en la protecció del medi ambient i en l’ajuda al desenvolupament. Una part molt important del pressupost del meu departament va a cooperació i ajuda humanitària. Bé, doncs probablement en els pròxims mesos i anys haurem de fer esforços suplementaris, no dic per compensar, però sí per intentar revertir aquesta tendència. Hi ha moltes coses que es poden fer, però perquè siguin útils s’han de fer-se en l’àmbit europeu. Sobre els aranzels de Trump per a la UE, ¿quina creu que ha de ser la resposta? Bé, primer hauríem d’intentar que aquests aranzels no entrin en vigor. La UE, la Comissió i el president del Consell, António Costa, ja ho han dit: si els EUA insisteixen a posar aranzels, la UE posarà aranzels. ¿A qui beneficiarà això? A ningú. ¿A qui perjudicarà? Doncs a tot el món, però probablement al final pot perjudicar més els americans que els europeus. ¿Des del Govern s’ha treballat en algun pla per minimitzar l’impacte que podrien tenir aquests aranzels? Sí, però això es coordina a nivell europeu. El que s’ha de fer és mantenir converses amb les institucions europees, amb les diferents autoritats, i també amb el Govern espanyol, per estar segurs que, si entrem en aquesta guerra, no afecti productes que per a nosaltres són importants. També hem d’intentar obrir nous mercats, no estar només pendents de si podem exportar els EUA. El món és molt més gran. Tenim l’Amèrica Llatina. Tenim un acord que s’acaba de firmar amb Mercosur. Tenim països del sud-est asiàtic amb els quals la UE està començant a acordar tractats. La diversificació és també una resposta.

El més llegit