La Xina xoca amb els EUA per la independència de Taiwan

Una innòcua actualització rutinària o un maligne cop de volant de l’estratègia política. Els Estats Units i la Xina van xocar per Taiwan amb el nou redactat de la pàgina oficial del Departament d’Estat, en el qual, entre altres assumptes, falta la vella oposició a la independència de l’illa. Tres setmanes ha trigat Trump a trepitjar l’ull de poll que més mal fa a Pequín. És, mirant-ho amb generositat, un avanç respecte a les poques hores que va necessitar en el seu primer terme a la Casa Blanca: va respondre a la trucada de felicitació de la llavors presidenta, Tsai Ing-wen, i li van haver d’explicar que els líders nord-americans i taiwanesos no parlen ni del temps. Pequín llavors es va creure la seva ignorància, ara serà més difícil. Els canvis van ser descoberts divendres passat per un mitjà taiwanès i la polèmica es va estendre. A la Xina la irriten tant les supressions, com la ja referida de la independència, com els afegits: la cooperació amb projectes tecnològics amb el Pentàgon i, pitjor encara, el suport a l’ingrés de Taiwan a les organitzacions internacionals que ho permetin. Al·ludeix a aquelles que no exigeixen estats independents, una cosa fins i tot raonable, però que dinamita l’estratègia xinesa d’ofegar qualsevol veu taiwanesa al món. No és res nou. Va ser fragorós el debat en la pandèmia sobre si Taiwan havia d’ingressar a l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La Casa Blanca va insistir en les últimes hores que la seva política fonamental sobre Taiwan continua invariable, que defensa el principi d’una sola Xina i recolza la pau i l’estabilitat a l’estret. «És només una actualització rutinària per informar el públic de la nostra relació no oficial amb Taiwan», va desdramatitzar el Departament d’Estat. No és nou, tampoc, que els EUA amaguin la mà després tirar la pedra. El seu anterior president, Joe Biden, va repetir cinc vegades que defensaria Taiwan si era atacada, cosa que suposava la ruptura del vell principi de l’ambigüitat estratègica, només perquè el seu departament de premsa el corregís cinc vegades més i aclarís que la postura no havia variat. Tant cinisme en una qüestió fonamental desespera Pequín i dificulta la confiança bilateral. El Ministeri d’Exteriors xinès va exigir que torni el text anterior. L’actual, va jutjar el seu portaveu, envia «un missatge greument equivocat a les forces separatistes». «És un altre exemple de la tossuda adherència nord-americana a l’errònia política d’utilitzar Taiwan per reprimir la Xina», va afegir. Taiwan és un país de fet, que no de dret. Funciona amb independència però no pot declarar-la formalment per l’amenaça militar xinesa. Arrossega aquest estat d’interinitat des que l’ONU l’expulsés el 1971 i donés a Pequín la representació xinesa. I en aquesta pugna quotidiana importa tant la realitat com la seva percepció. Els discursos de Washington són escrutats amb atenció entomòloga per Pequín i Taipei, i creen matisos que s’escapen al profà. Alegria des de Taipei La pàgina oficial del Departament d’Estat no és irrellevant i les reaccions ho proven. Des de Taipei es va saludar amb alegria aquest «suport a les relacions» bilaterals, va declarar el seu ministre d’Exteriors, Lin Chia-lung. La premsa xinesa obria ahir al matí amb la notícia i recomanacions al Partit Democràtic Progressista que contingui el seu entusiasme. Des del Japó arriba una altra modificació que també enutjarà la Xina. Inclourà Taiwan com un possible origen als seus llibres de família trencant la regla de permetre només països-nació.

La Xina xoca amb els EUA per la independència de Taiwan

Pequín exigeix que la pàgina oficial del Departament d’Estat nord-americà recuperi la menció de rebuig a la secessió

Washington «envia un missatge equivocat a les forces separatistes», diu el portaveu xinès

El més llegit