Brussel·les es planteja relaxar la disciplina fiscal per augmentar la despesa en defensa

Els ministres de Finances de la zona euro van acostar ahir postures durant una reunió a Brussel·les, davant la proposta de la Comissió Europea d’explorar tota la flexibilitat que ofereixen les regles fiscals, inclosa l’activació de la clàusula d’excepció per suspendre-les, davant la necessitat d’augmentar la despesa en defensa, tot i que sense consens encara. La sensació és d’urgència. L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha canviat radicalment l’arquitectura de seguretat a Europa. En qüestió de dies, el president dels EUA ha reprès els contactes amb Vladímir Putin, deixant de banda Europa, a la recerca de la pau a Ucraïna. Una pau de què depèn la seguretat del continent, que ja no és una prioritat per a Washington. Brussel·les proposa activar la clàusula d’excepció, "no tant per consideracions fiscals o macroeconòmiques com de seguretat", va dir el comissari d’Economia, Valdis Dombrovskis. La necessitat urgent d’augmentar la inversió en defensa, va afirmar, és resultat d’una política nord-americana més impredictible. "És clar que com la UE hem de prendre el control de la nostra seguretat i això requereix respostes polítiques", va afegir. Per la seva banda, el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, va matisar que, malgrat que tots els ministres estan d’acord amb la necessitat d’augmentar la despesa, també defensen la importància de complir les regles fiscals per preservar la seva credibilitat. Per això, la discussió avança cap a la flexibilitat. I, per a això, les noves normes fiscals preveuen dos models. El primer passa per activar la clàusula general de què es poden beneficiar tots els països. La segona, que només sol·licitin la salvaguarda els països que la necessitin. Tot i que no hi ha decisió encara, Dombrovskis s’inclina per la segona. Segons el que va dir Donohoe, la Comissió treballa per buscar la manera de fer ús de la flexibilitat sense deixar de complir les normes. Un repte per a països com Bèlgica o Itàlia, que es troben en el punt de mira de Brussel·les per tenir el dèficit disparat, i en el cas de Washington, amb una despesa en defensa de l’1,30 i l’1,49% del PIB, lluny del 2% que marca l’OTAN. El debat just ha començat i ja han sorgit les diferències. Per al ministre alemany de Finances, Jorg Kukies, l’estabilitat fiscal és tan important com la seguretat, i no veu la necessitat d’activar la clàusula d’excepció. "Som escèptics amb la idea que la clàusula de salvaguarda sigui una norma viable, perquè requereix una gran desacceleració econòmica que no preveiem", va afirmar. També el neerlandès Eelco Heinen va mostrar les seves reticències. Tot i que va evitar pronunciar-se sobre la proposta perquè encara no se’n coneixen els detalls. Els límits La clàusula d’excepció permetria ampliar la capacitat fiscal perquè els governs puguin invertir més en defensa, per sobre dels límits que imposen les regles fiscals. No obstant, alguns països, com Espanya o Bèlgica, advoquen també per solucions europees, "com per exemple un instrument financer europeu comú o més inversions en la indústria europea de defensa", va apuntar el vicepresident i ministre de Pressupost belga Vincent van Peteghem. El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, va defensar de nou la postura d’Espanya i de 18 països més que demanaven que el Banc Europeu d’Inversions relaxés les seves normes per finançar més projectes en l’àmbit de la defensa. També, que "hi ha espai perquè la UE augmenti l’endeutament", i va apuntar a la possibilitat d’utilitzar el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (el MEDE) com a garantia.

Brussel·les es planteja relaxar la disciplina fiscal per augmentar la despesa en defensa

Alemanya i els Països Baixos rebutgen ampliar el deute europeu, com demanen Espanya i Bèlgica

Una de les opcions que hi ha sobre la taula és activar la clàusula d’excepció per a tots els països europeus

El més llegit