Sami Naïr : "Si Europa no aixeca el cap, ho pagarà car"

Va deixar a impremta el seu últim llibre Europa encadenada (Galaxia Gutenberg), amb la sensació d’haver-se passat amb la seva crítica a la UE i, dies després, Mario Draghi, expresident del Banc Central Europeu, compartia un diagnòstic deu vegades més cru: estem en una "crisi existencial". I aleshores arriba Trump amb els seus aranzels, les seves exigències en matèria de defensa i el seu pla per a Ucraïna. Malgrat tot, el politòleg Sami Naïr, europarlamentari fins al 2004, manté l’esperança. Trump ha declarat la guerra comercial. ¿Què proposa? Per força, s’ha d’oposar la força. Si la UE no reacciona d’una manera solidària davant les provocacions dels EUA, en el millor dels casos, serà una Europa sotmesa, i en el pitjor, els pobles recuperaran la seva identitat nacional. Si Europa no aixeca el cap, ho pagarà molt car. Difícil si, com diu Draghi, travessa una "crisi existencial». Estic d’acord amb Draghi, només que ell considera que tot va malament perquè els partits polítics posen el nas en els assumptes econòmics, i jo sostinc el contrari. Estem en aquesta situació perquè no hi ha una consciència política comuna. Hem elegit una construcció economicista en la qual el Parlament europeu no té poder legislatiu i en la qual imperen els tecnòcrates de Brussel·les i les grans multinacionals. Brussel·les té 32.000 funcionaris i els lobbies, 30.000 representants. Com a diputat, van venir a veure’m molts cops perquè canviés el meu vot. ¿Amb maletins? La immensa majoria de diputats són honestos, però hem vist el Qatargate, en el qual es va veure involucrat l’eurodiputat Pietro Bartolo (PD). Les grans corporacions, amb el suport de les forces conservadores europees, s’han apoderat del procés de construcció europeu. Sense personalitat política, els adversaris poden fer el que els doni la gana. ¿El trumpisme pot ser contagiós? Trump ja ha enviat Musk per recolzar Alternativa per a Alemanya (AfD). Si Trump posa el 25%, nosaltres el 25%. ¡No necessitem els seus productes! Cal plantejar una assemblea dels estats europeus, reformar tractats per aconseguir ràpidament un sistema institucional que ens permeti actuar i posar-nos d’acord a marcar una política de defensa comuna. Trump pretén que els països dediquin un 5% del seu pressupost a Defensa i comprar les seves armes. ¿De qui cal defensar-se Si no et defenses, et destrossen. El que Trump coneix és la força, en el sentit de Carl Schmitt, el teòric dels nazis, que deia: "És sobirà el que decideix». I Trump és sobirà per anomenar Golf d’Amèrica el golf de Mèxic o el que se li acudi. ¿Què hi ha de la qualitat democràtica? La democràcia a Europa va morir quan es va adoptar la idea que la Comissió pot tenir el dret d’iniciativa absolut. El neoliberalisme va crear les condicions de deflagració social –que ara aprofita el neopopulisme d’extrema dreta–, i la socialdemocràcia va acceptar la tercera via de Blair. Sigui com sigui, els ciutadans no s’identifiquen amb el projecte. Quan els ciutadans senten els seus governs dir que no poden fer res perquè la UE demana tancar hospitals, cauen a les xarxes de la ultradreta. Sabem que cal controlar la Comissió de Brussel·les, donar més poders al Parlament, controlar el Banc Central, que els objectius siguin l’ocupació –i no el creixement econòmic–, la igualtat de gènere, la protecció dels serveis públics. ¿Es pot saber on veu la possibilitat d’esperança? En la vella tradició europea, un continent il·lustrat que no repetirà els malèfics errors del passat. En les últimes legislatives de França, totes les dades ens deien que l’FN guanyaria, però en l’últim moment va dir "no». I els alemanys no permetran que un partit nazi torni al poder. Els partits civilitzats, progressistes, han de reprendre el flux de la història, desenvolupar el bé públic i ajudar a la creació d’una opinió pública positiva i protectora. És l’única manera de fer avançar els partits polítics. Quan va estar a la cuina de la Unió, ¿què el va impactar? La impotència. Tens la impressió d’estar davant un animal monstruós que no pots controlar. Recordo les negociacions d’un tractat comercial euroatlàntic: vam demanar els documents i, després d’un any de lluita, ens els van facilitar en una habitació petita, durant 24 hores, amb dues persones de la Comissió que impedien que féssim fotos. La cultura del secret de la Comissió és una cosa tremenda. Ningú sap què passa. Si finalment tot se’n va en orris, ¿on trobaria refugi? En la cultura. En cas de destrucció total, quedaria transmetre les idees perquè els interessats puguin obrir els ulls.

Sami Naïr : "Si Europa no aixeca el cap, ho pagarà car"

Politòleg, filòsof, sociòleg i catedràtic francès d'origen algerià, especialista en moviments migratoris i creador del concepte de codesenvolupament.

El més llegit