El superàvit comercial de la UE amb els EUA desmenteix Trump

Donald Trump té la Unió Europea (UE) en el punt de mira pel dèficit comercial dels Estats Units i amenaça d’imposar aranzels a les importacions de productes europeus, però tot i que el bloc comunitari surt guanyant en la relació comercial amb el seu soci transatlàntic, la diferència és mínima i la relació és molt més complexa del que planteja el dirigent republicà. Segons Trump, la UE és "una atrocitat" que es beneficia dels Estats Units, però el president no apunta a cap pràctica il·legal, ni explica què fa el bloc que sigui injust, més enllà d’exportar més productes dels que importa. Les dades confirmen que la UE té un superàvit comercial respecte del seu soci transatlàntic, però els números són molt lluny dels 300.000 milions de dòlars de què parla el republicà. Les xifres de l’Eurostat el 2023 situen el dèficit comercial dels Estats Units respecte a la UE al voltant de 158.000 milions d’euros, aproximadament la meitat del que denuncia Trump. Però a més, en l’àmbit dels serveis, és el bloc comunitari qui surt perdent, ja que Washington té un superàvit de 104.000 milions d’euros. És a dir, el desequilibri total és aproximadament de 54.000 milions d’euros a favor de la UE. Els comptes de Trump són molt diferents. "La Unió Europea és molt, molt dolenta amb nosaltres, així que han de pagar aranzels", va dir el president a penes uns dies després de la seva investidura. L’amenaça d’una guerra comercial no s’ha concretat de moment, però després dels anuncis d’un 25% al Canadà i Mèxic –tot i que temporalment suspesos–, i un 10% a la Xina, és una qüestió de temps. Els països europeus que més exporten als Estats Units, i per tant els que estarien més exposats a possibles mesures restrictives són Alemanya, Itàlia i Irlanda, que a més tenen un superàvit comercial. Espanya és el setè estat membre que més exporta, però també és entre els que tenen un dèficit comercial més gran amb els EUA, juntament amb els Països Baixos i Bèlgica. Cotxes i medicaments Per sectors, l’automobilístic i el farmacèutic són els més importants, però també l’agricultura, ja que els EUA són el segon país de destí de les exportacions europees. El mateix Trump ha posat en el punt de mira aquests sectors. "No agafen els nostres cotxes, no agafen els nostres productes agrícoles, no agafen gairebé res... i nosaltres ens quedem amb els seus productes", ha assenyalat. El que més importa a la UE, especialment des que va començar la invasió russa d’Ucraïna, és el petroli i el gas, però també els productes farmacèutics. En aquest context, el missatge des de Brussel·les és que una guerra comercial no és bona per a ningú. Des de novembre, insisteix que qualsevol restricció al comerç entre els Estats Units i la UE, dues de les economies més interconnectades del món, tindria conseqüències devastadores als dos costats de l’Atlàntic. La Comissió calcula que l’intercanvi diari entre els dos socis és de 4.200 milions d’euros. El mercat nord-americà és la principal destinació de les exportacions comunitàries (19,7%), per davant del Regne Unit (13,1%) i la Xina (8,8%). Mentrestant, el 13,7% de les importacions de la UE venen dels EUA, únicament per darrere de la Xina (20,5%). Els Estats Units i la UE representen gairebé el 30% del comerç mundial. "Les empreses europees als Estats Units ocupen 3,5 milions de nord-americans. I un altre milió de llocs de treball nord-americans depenen directament del comerç amb Europa", va advertir la presidenta Ursula von der Leyen en el Fòrum Econòmic de Davos el mes de gener passat. Hi ha molt en joc. És per això que la UE vol que la relació amb Washington sigui bona. Brussel·les aposta per treballar en una agenda econòmica positiva amb Washington. "No només pels nostres llaços històrics, sinó simplement perquè és una bona estratègia de negoci", va explicar Von der Leyen dilluns passat en la conferència d’ambaixadors de la UE. La presidenta va insistir que la prioritat és treballar junts en àrees en què els dos socis tenen interessos comuns. Però després de les decisions de Trump d’abandonar els Acords de París o l’Organització Mundial de la Salut, i amb l’amenaça d’aranzels sobre la UE, aquest espai és cada vegada més petit. Per això l’altre missatge des de Brussel·les és que la UE està llesta. "Quan siguem el blanc, de manera injusta o arbitrària, la Unió Europea respondrà amb fermesa", va dir Von der Leyen amb referència a possibles barreres al comerç. Les negociacions El tsar comercial de la Unió, Maros Sefcovic, després d’una reunió amb els ministres de Comerç de la UE dimarts, va assegurar que les negociacions amb els Estats Units es faran amb els números a la mà. No obstant això, a jutjar per les declaracions de Trump, no sembla que Brussel·les i Washington hagin fet els mateixos comptes. Durant el seu primer mandat, Trump va imposar aranzels del 25% a les importacions d’acer i del 10% a l’alumini el 2018. La UE va respondre amb represàlies que van afectar productes nord-americans com el bourbon, les motos Harley Davidson, o els texans Levi’s. La disputa no va arribar a resoldre’s, però en un intent d’apaivagar la tensió, van arribar a un acord pel qual la UE es comprometia a incrementar les importacions de gas natural liquat. L’energia torna a ser sobre la taula com a moneda de canvi. El mateix Trump ho ha suggerit i Von der Leyen ha obert la porta a augmentar de nou les importacions de gas. El 2018, era un mer símbol d’acostament. Amb la UE compromesa a posar fi a la seva dependència del gas rus aquest mateix any, podria ser una decisió estratègica de la UE. La despesa per a defensa Una altra carta és la inversió en defensa. Trump exigeix als europeus que incrementin el seu pressupost en defensa fins a gastar un 5% del PIB en els seus exèrcits. Una bona part dels països de la UE, entre els quals Espanya, són lluny d’aquest objectiu. Països com Lituània creuen que una manera d’enfortir els llaços amb els Estats Units, abordant alhora el dèficit comercial i les carències de la UE en defensa, és comprar armament els americans. Però no tothom està d’acord amb aquesta opció. Bona part dels països de la UE no té problema en adquirir armament i munició per fer front a les necessitats immediates, com a resultat de la guerra a Ucraïna. Una demanda a què en bona part la indústria europea no pot fer front. No obstant això, governs com el francès advoquen perquè la inversió a mitjà i llarg termini reforci la indústria europea, en comptes de reforçar dependències amb tercers països. En aquest sentit, la UE té un avantatge competitiu respecte als Estats Units. Segons un estudi del CEPII, el centre d’estudi en economia internacional de França, Washington té una dependència més gran dels seus socis europeus en materials considerats com a estratègics. Això podria ser també clau en la negociació. La UE està disposada a asseure’s a la taula. En aquest sentit, Von der Leyen reconeix que la negociació serà dura, però que el bloc ha de ser pragmàtic sense renunciar als seus principis. També que està disposada a respondre. En qualsevol escenari, l’impacte econòmic tenint en compte l’estreta relació entre les dues regions serà important. Tot això, sense explicar l’exposició d’Europa a les conseqüències d’una guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, que ja ha començat.

El superàvit comercial de la UE amb els EUA desmenteix Trump

Segons les xifres de l’Eurostat, el desequilibri total és d’uns 54.000 milions a favor dels europeus, molt lluny dels 300.000 milions citats pel president republicà

L’amenaça d’aranzels encara no s’ha concretat

Els països europeus més exposats a mesures restrictives són Alemanya, Itàlia i la República d’Irlanda

El que més importa Europa dels EUA és petroli i gas, però també productes farmacèutics

El més llegit