Europa, a l’espera

Expectants davant la decisió que pugui prendre el president dels Estats Units, Donald Trump, respecte a les relacions comercials del seu país amb la Unió Europea, els empresaris de les principals potències exportadores comencen a buscar estratègies per mirar que el perjudici sigui el més petit possible. França. L’arribada de Trump inquieta l’economia francesa, que precisament, no passa pel seu millor moment. El país compta amb un dèficit públic que dobla el 3%, límit establert per Brussel·les, i acaba d’aprovar uns impopulars pressupostos del 2025, que busquen sanejar els comptes de l’Estat. "Els Estats Units són un soci enorme", va recordar aquesta setmana el ministre d’Economia, Eric Lombard, que va voler remarcar que aquest país continua sent "la primera sortida exportadora de França", amb 170.000 milions d’euros de béns i serveis venuts. No només això, també és el més gran ocupador de francesos i inversor estranger. Segons el Tresor, el 2021, més de 4.600 empreses nord-americanes van donar feina a 480.000 treballadors a França, invertint un total de 140.000 milions d’euros al país gal. L’agricultura francesa no es queda enrere i comença a mostrar signes de preocupació. Es compleix un any de la revolta que va bloquejar durant dies les principals rutes de França per demanar millores en el sector. Ara, l’anunci de Trump d’imposar aranzels de més del 10% sobre els productes agrícoles i vitícoles tensa el camp francès, que continua esperant mesures concretes de protecció. El 2023, els Estats Units van representar el 6,6% de les exportacions agrícoles i el mercat agroalimentari de França. El vi i els licors són els principals productes francesos exportats, superant els 3.700 milions d’euros, seguits dels productes d’alimentació (566 milions d’euros), els lactis (262,2 milions d’euros) i els de fleca, pastisseria i brioixeria (220 milions d’euros). LETICIA FUENTES Alemanya. Per a Alemanya, parlar de traves a les seves exportacions, o aranzels, en un moment com l’actual, en plena recessió i amb la indústria de l’automoció en crisi és el pitjor malson. No és la primera vegada que l’amenaça procedeix del seu gran aliat transatlàntica, els Estats Units. Ja en el primer mandat de Trump, amb Angela Merkel a la cancelleria, hi va haver intents de guerra comercial. Al també llavors president dels EUA no li agradava que pels carrers del seu país es veiessin més automòbils de Made in Germany que Chevrolets per Alemanya. Els seus aranzels van castigar l’acer i l’alumini. Ara va tornar un Trump insaciable sobre una Alemanya que va tancar el 2024 en recessió, per segon any, i a la qual, amb sort, se li pronostica un creixement mínim aquest 2025. No hi ha perspectives d’una recuperació ràpida per a gegants com Volkswagen o Mercedes, sota pressió per la competència d’un dels seus grans mercats receptors, la Xina. L’Institut de l’Economia Alemanya (IW) estima que només els aranzels anunciats contra Mèxic, el Canadà i la Xina, si es materialitzen, provocarien per a Alemanya unes pèrdues de 25.000 milions d’euros per a aquest any. O una caiguda en el seu PIB del 0,4%. L’acord aconseguit per la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, va rebre els elogis explícits del canceller Olaf Scholz –"una negociadora intel·ligent", segons el socialdemòcrata–. Al cap i a la fi, els aranzels perjudicarien Alemanya fins i tot si el país castigat és un tercer. A Mèxic o des de Mèxic no sols s’exporten cotxes, sinó també components d’automòbils destinats al mercat nord-americà. Tenen al país nord-americà les seves fàbriques VW, Audi i BMW, mentre que Mercedes produeix en una planta compartida amb Nissan que nodreix el mercat nord-americà. GEMMA CASADEVALL Itàlia. Per als Estats Units, aquest país és el seu tercer proveïdor de productes agroalimentaris, amb 7.000 milions d’euros en exportacions italianes d’aquest sector al país, segons indiquen les dades de l’Institut d’Estadístiques d’Itàlia (ISTAT). Això inclou principalment vi, formatges i pasta, entre altres productes, que en més d’un 20% provenen del sud d’Itàlia, que possiblement serà la zona més afectada si les amenaces de nous gravàmens addicionals al final es materialitzen. Luca Bianchi, director del centre d’estudis SVIMEZ, descriu el risc per a Itàlia com un escenari "molt preocupant". "Segons una avaluació que hem realitzat, basada en un eventual aranzel addicional del 20%, el sector agroalimentari italià perdria al voltant de 1.000 milions d’euros, cosa que significaria una caiguda del 16%, que arribaria fins al 18% al sud d’Itàlia", explica a EL PERIÓDICO. "A més dels 54.000 treballadors que podrien perdre la seva feina arreu del país, un 25% serien persones que treballen en aquest sector", afegeix. Amb això com a punt de partida, i a pocs anys d’haver rebut un altre cop –les restriccions per exportar a Rússia–, la posició del sector és de prudència, a l’espera de tenir notícies més concretes sobre si realment els Estats Units imposaran nous aranzels als productes importats europeus. Tant és així que algunes organitzacions de defensa dels agricultors, com Coldiretti, s’han centrat més en una altra queixa: el possible perjudici que podria causar el recent acord entre la UE i el bloc agropecuari del Mercosur. Una explicació potser es troba també en una altra realitat, segons Bianchi. "És evident que una possible estratègia podria ser diversificar i buscar altres mercats en els quals vendre aquests productes, com Àsia. Però hi ha productes que enfrontaran grans dificultats a causa del seu preu i al fet que no es consumeixen en la mateixa quantitat arreu del món. Penso, per exemple, en els formatges", observa l’analista. IRENE SAVIO Irlanda. Les amenaces de Donald Trump han provocat incertesa a la República d’Irlanda. Els EUA són el principal país de destinació de les seves exportacions, amb un total de 54.000 milions d’euros el 2023 (un 28% del total). Més de la meitat d’aquest import (36.000 milions d’euros) procedeix de les exportacions de productes mèdics i farmacològics, la majoria fabricats per indústries farmacèutiques nord-americanes amb seu a Irlanda. La deslocalització de les grans farmacèutiques, que fins ara s’han beneficiat del permissiu sistema fiscal irlandès, podria arribar a la seva fi amb els nous aranzels. Una cosa que afectaria Irlanda i els seus ingressos en concepte d’impostos, que van representar prop de 39.000 milions d’euros l’últim any gràcies, en gran part, a les multinacionals nord-americanes instal·lades al país. El vice primer ministre irlandès, Simon Harris, ha assegurat que els possibles aranzels suposaran "desafiaments significatius" i ha alertat que no beneficiaran cap de les dues parts. És per aquesta raó que ha anunciat que crearà un grup d’assessorament econòmic. Irlanda és el quart país del món amb un superàvit comercial més gran amb els EUA (d’uns 31.000 milions d’euros el 2023), només per darrere de la Xina, Mèxic i el Vietnam. LUCAS FONT

Europa, a l’espera

França exporta als Estats Units 170.000 milions d’euros en béns i serveis venuts

Els aranzels afecten Alemanya fins i tot si el país castigat és un tercer, com és el cas de Mèxic

El més llegit