La guerra comercial dels EUA amenaça amb rellançar la inflació

No és més que un aperitiu del que podria arribar, però el món dels diners no ha trigat a subscriure implícitament l’editorial que va dedicar aquest cap de setmana The Wall Street Journal als primers aranzels anunciats per Donald Trump. "La guerra comercial més tonta de la història", va titular el diari conservador de Rupert Murdoch. El nou president dels Estats Units va firmar dissabte la imposició d’aranzels a les importacions des dels seus tres principals socis comercials: un 25% per al Canadà i Mèxic, i un 10% per a la Xina. L’inici d’una guerra aranzelària que es va traduir en pèrdues significatives a les principals borses mundials, en paral·lel al repunt del dòlar i els valors associats al petroli. Entre els inversors hi ha por que l’"edat d’or" promesa per Trump esdevingui una era de caos comercial, pressions inflacionàries i creixement estancat. Les borses van recuperar l’alè després que el republicà suspengués durant un mes l’entrada en vigor dels aranzels a Mèxic, una mesura que va arribar després que parlés personalment amb la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, i aquesta es comprometés a desplegar 10.000 agents de la Guàrdia Nacional mexicana a la frontera. Tant per frenar el tràfic de drogues, particularment el fentanil que fa estralls entre els nord-americans, com l’entrada d’immigrants irregulars, els motius principals esgrimits per Trump per adoptar les seves mesures coercitives. També s’hi ha d’afegir la seva particular manera d’entendre els dèficits comercials (quan un país importa d’un altre més del que exporta). Els EUA mantenen una balança comercial deficitària amb els tres països assenyalats. En el cas de la Xina, va ascendir a 270.400 milions de dòlars fins al novembre del 2024, seguit pels 157.200 de desequilibri amb Mèxic i els 55.000 milions amb el Canadà. El novaiorquès ha descrit aquests dèficits com a "subvencions" o "préstecs" als seus veïns nord-americans. "Ens deuen un munt de diners i estic segur que ens pagaran", va dir diumenge. Cop per a l’automòbil Però Trump està jugant amb foc, a ulls de la majoria d’economistes. Si es consumen els aranzels a aquests tres països, a falta de saber què passarà amb Mèxic, suposarien un impost al 44% de tots els béns que els EUA importen des de l’estranger, segons Deutsche Bank. Unes mesures proteccionistes que, pel seu abast i dimensions, no tenen precedents des de fa gairebé un segle. Amb la diferència que les quatre economies en discòrdia estan avui extraordinàriament integrades, particularment les nord-americanes. El sector de l’automòbil, cridat a ser un dels més afectats, n’és un bon exemple. Un de cada cinc cotxes o camions venuts als EUA es produeix a Mèxic o al Canadà, tot i que molts acaben sent un puzle de peces amb múltiples viatges a través de la frontera. Són males notícies també per als fabricants europeus. Dos terços dels vehicles que Volkswagen destina al mercat dels EUA surten de fàbriques mexicanes. Però és només la punta de l’iceberg. Des de Mèxic arriben el 63% de les verdures que els EUA importen, així com el 47% de les fruites i les nous, entre moltes altres coses.

La guerra comercial dels EUA amenaça amb rellançar la inflació

Els mercats i els economistes es mostren escèptics davant els aranzels aplicats pel líder republicà al Canadà i la Xina

El més llegit