Sheinbaum, davant l’abisme

Amb la certesa d’un fet consumat, i sota el sigil que imposa la nit, la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, es va reunir abans que conclogués divendres amb diversos integrants del seu Gabinet. La trobada al Palau Nacional, a poques hores de l’anunciada entrada en vigència dels aranzels del 25% imposats pel mandatari dels Estats Units, Donald Trump, va servir perquè Sheinbaum intercanviés impressions amb el titular de la Secretaria de Relacions Exteriors, Juan Ramón de la Fuente, el director per a Amèrica del Nord de l’SRE, Roberto Velasco, els responsables de les secretaries de Governació, Rosa Icela Rodríguez; Economia, Marcelo Ebrard; Hisenda, Rogelio Ramírez de la O, així com altres alts funcionaris. El contingut dels intercanvis no va ser filtrat a la premsa. Abans, Trump havia dit que Mèxic, el Canadà o la Xina no podien fer res per evitar els nous gravàmens perquè, va dir, no era un instrument de negociació. El silenci de la reunió al Palau Nacional va contrastar amb l’eloqüència de la presidenta en un acte previ destinat a promoure un programa social. Sheinbaum va assegurar davant els presents estar tranquil·la per raons que no tenen a veure amb la deriva de les relacions bilaterals, sinó amb la capacitat del front intern d’afrontar eventuals turbulències. "Tenim un poble extraordinari, el poble de Mèxic és el millor que hi ha al món", va dir i es va referir a "els que vivim aquí al nostre territori i els que estan a l’altre costat de la frontera, que també són el millor, herois i heroïnes de la pàtria". Impacte negatiu Davant la realitat econòmica que s’acosta i que, segons els especialistes, impactarà negativament en l’economia mexicana, Sheinbaum va destacar que "no hi ha divorci" entre el Govern i la societat. "No hi ha res que ens ocupi més que servir el poble, que entregar els recursos que entrega el poble de Mèxic en els seus impostos perquè tornin al poble de Mèxic". Mèxic té un superàvit comercial amb els Estats Units d’uns 157.000 milions de dòlars i va rebre el 2024 remeses de l’altre costat de la frontera per gairebé 60.000 milions de dòlars. L’amenaça que Trump havia formulat durant la campanya electoral, quan va justificar els aranzels com una manera que Mèxic posi fre a la migració il·legal i el tràfic de drogues, ha deixat de ser una conjectura o una agitació proselitista. La suposada fredor amb què el Govern analitza la situació, i l’eventual existència de plans contingents per afrontar la novetat, troba l’opinió pública sumida en el desconcert i el temor. "¿Què vol en realitat Donald Trump? El seu aparent entossudiment a negociar davant la decisió d’imposar aranzels a Mèxic no quadra amb el seu historial de llançar amenaces comercials per després obtenir alguna cosa a canvi", es va preguntar el diari Reforma. "A Trump li és igual que aquestes mesures rellancin la inflació al seu país i que, per tant, el preu del diner es torni a elevar. Tampoc li preocupa la destrucció d’aquests sectors econòmics que actualment depenen de l’exportació", va dir Ricardo Raphael, columnista de Milenio. L’editorial de La Jornada recorda, en una direcció semblant, que el secretari d’Economia, Marcelo Ebrard, ha advertit que els aranzels impactaran en els costos que les llars estatunidenques paguen per automòbils ordinadors, televisors –de tots els quals Mèxic és el principal exportador al seu veí del nord–, fruita, verdura, carn i cervesa. Ebrard ha recordat que el principal exportador de Mèxic als EUA és General Motors.

Sheinbaum, davant l’abisme

La presidenta de Mèxic es reuneix amb els principals membres del seu Govern en les tenses hores prèvies a l’entrada en vigència dels aranzels imposats per Donald Trump, tot i que assegura que té plans de contingència per afrontar el seu eventual impacte negatiu en l’economia.

El més llegit