Rússia s’esprem el cervell per poder substituir les seves bases militars a Síria

A Síria, a falta de transparència sobre el futur de les bases militars de Rússia després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad, és el moviment de vaixells i avions al voltant d’aquestes instal·lacions militars l’única manera d’identificar l’estat de les negociacions sobre aquesta qüestió tan sensible. Es tracta d’una de les principals patates calentes a què s’haurà d’enfrontar, a curt termini, Ahmed al-Sharaa, l’antic comandant gihadista que ocuparà la direcció de l’Estat al país àrab durant el període transitori. Les dades de la seva anàlisi no resulten gens encoratjadores per a Rússia i les seves aspiracions de mantenir una presència al país àrab. El 23 de gener, les imatges dels satèl·lits mostraven que l’Sparta II, un vaixell de càrrega de 122 metres d’eslora, i l’Sparta, un altre mercant de dimensions i disseny similars, es trobaven amarrats a la secció militar del port de Tartús, a la costa siriana, probablement per una escala on carregaran abundant material militar amb destí desconegut. Un moviment que, segons l’opinió de Frederik van Lokeren, analista de moviments navals, presagia "una evacuació" a gran escala, després que les noves autoritats sirianes decidissin cancel·lar l’acord d’arrendament portuari de 49 anys firmat entre el Kremlin i el règim d’Assad. Vols militars També s’han observat esdeveniments en aquesta línia a la base aèria de Hmeimim, al costat de la ciutat de Latakia, on avions de càrrega Antónov AN-124 i Iliushin IL-76 han fet des de mitjans de desembre una mitjana d’un vol al dia amb destí a l’est de Líbia, un dels llocs on s’especula que el Kremlin podria reubicar les seves instal·lacions militars, segons dades de la cadena nord-americana CNN. Antón Mardasov, investigador del programa per a Síria al Midde East Institute, un think tank basat a Washington, considera que, en realitat, el debat està tancat i, en un missatge de correu electrònic enviat a EL PERIÓDICO, conclou que, a la nova Síria, "no hi haurà lloc" per a Moscou "més enllà de contactes de cortesia". Aquest analista recorda que les actuals autoritats sirianes han rebut nombroses delegacions i múltiples promeses i garanties "de potències globals i regionals", vinculant "directament els dirigents europeus a la qüestió de l’aixecament de les sancions amb el (no) manteniment de les bases russes". Això l’empeny a pensar que aquesta ambigüitat de Damasc en les converses en realitat constitueix "una carta" negociadora de les autoritats sirianes en els seus tractes amb dirigents europeus. El contingut de l’entrevista que van mantenir recentment Al-Sharaa i Mijaíl Bogdánov, viceministre d’Exteriors russos i representant del president Vladímir Putin per al Pròxim Orient, reforça la seva convicció. "La menció pública" per part del nou líder sirià de "compensacions pels ‘errors passats’, la probable discussió sobre una extradició d’Assad (refugiat a Moscou) i la devolució a Síria de 2.000 milions de dòlars" trets pels seus homes del país àrab empenyen a pensar l’analista Mardasov que Damasc ja planteja exigències maximalistes difícilment acceptables per Rússia a canvi del manteniment de les bases. Sobretot quan el canvi de règim ha convertit Síria en terreny potencialment hostil i ha restat a les instal·lacions capacitat operativa militar davant l’OTAN, el principal adversari de Moscou, limitant les opcions futures a simples punts de "suport logístic" de les operacions de Rússia a l’Àfrica. Bona cara Així doncs, i malgrat els intents de Putin de posar bona de cara al mal temps, assegurant que el seu país havia aconseguit a Síria els seus "objectius", la crua realitat és que el Kremlin es troba davant la situació d’haver de trobar un substitut per a les seves instal·lacions sirianes: Líbia i, en menor mesura, el Sudan són les principals opcions que està estudiant. En el cas de Líbia, un país amb dos governs, un de basat a l’est del país i un altre a la capital, Trípoli, tot apunta que es convertirà en el "principal hub" de Rússia per a "les seves operacions a l’Àfrica", valora l’analista Ashish Dangwal des de les pàgines de The Eurasian Times. L’especialista ha constatat diversos viatges fets pel viceministre rus de Defensa, Yunus ben Yevkurov, a Bengasi amb l’objectiu de reforçar els vincles de Moscou amb Khalifa Khaftar, el senyor de la guerra que controla la meitat oriental del país. No obstant, es tractaria d’una opció molt menys convenient que el règim d’Assad, la total dependència de Moscou del qual permetia a les tropes russes estacionades fer i desfer al seu aire. Dagnwal recorda que Khaftar ha cultivat amb fruïció potencials aliats a Occident, com França, per evitar una "excessiva dependència" de Rússia, cosa que el fa susceptible a possibles pressions des d’Occident. El Sudan, amb qui Rússia va firmar un acord la primavera passada per establir un centre de suport logístic a la localitat de Port Sudan, al mar Roig, és la segona de les opcions que estudia Moscou. No obstant, escriu el periodista Brian Kenety a bne IntelliNews, això l’obligaria a escollir bàndols en la guerra civil que sacseja el país des del 2023.

Rússia s’esprem el cervell per poder substituir les seves bases militars a Síria

El moviment de vaixells i avions al port de Tartús i l’aeròdrom de Hmeimim augura una retirada militar / Els analistes no veuen cap paper rellevant per a Moscou al país islàmic

El més llegit