El Brexit presenta més ombres que llums cinc anys després

El 31 de gener del 2020, el Regne Unit va sortir oficialment de la Unió Europea. Una sortida avalada per un 52% dels britànics en el referèndum del 2016 i que es va produir després de més de tres anys de dures negociacions amb Brussel·les. Cinc anys després, la majoria dels britànics consideren que el Brexit va ser una mala decisió i lamenta les promeses incomplertes per part dels seus principals impulsors. La principal ha sigut la reducció de la immigració. En el seu manifest per a les eleccions del 2019, el Partit Conservador va prometre situar les dades d’immigració neta anual per sota de les 226.000 persones, l’última xifra registrada aquell any. Cinc anys després, aquesta dada se situa en les 728.000 persones, segons l’Oficina Nacional d’Estadística. Aquest augment es deu a la relaxació en la concessió de visats impulsada pel Govern de Boris Johnson després de la pandèmia, una cosa que va provocar una arribada important de ciutadans de països de fora de la UE per ocupar vacants en el sector sanitari i de les cures. La sortida de la UE sí que ha provocat una caiguda important de les inversions al Regne Unit, país que va deixar de comptar amb el suport del Banc Europeu d’Inversions (BEI) a partir del 2020. Segons l’informe de UK in a Changing Europe, les inversions al país són un 10% inferiors al que es va preveure en cas d’haver-se quedat a la UE Una altra de les grans promeses del Brexit va ser la d’aconseguir autonomia per tancar pactes comercials amb països externs a la UE. Però per ara el país ha sigut incapaç d’arribar a acords de lliure comerç amb potències com els Estats Units, l’Índia o el Canadà i tan sols ha aconseguit alguns pactes amb Austràlia i Nova Zelanda, els quals amb prou feines tindran un impacte pròxim al 0,1% del PIB el 2035, segons les previsions. La sortida de la UE ha tingut un impacte en l’exportació de béns manufacturats, amb una caiguda del volum del comerç de mercaderies del 9,4% des del 2019. Aquest impacte ha sigut esmorteït pels bons resultats en matèria d’exportació de serveis, que han fet que el Brexit tingui un impacte negatiu inferior de l’esperat en matèria comercial. Els partidaris del Brexit van afirmar durant la campanya del referèndum del 2016 que la sortida de la UE permetria injectar 350 milions de lliures a la setmana (prop de 420 milions d’euros) al Servei Nacional de Salut (NHS, en les seves sigles en anglès). Una afirmació que va ser posteriorment desmentida. Malgrat que la inversió a l’NHS s’ha incrementat substancialment des del Brexit –en gran part a causa dels efectes de la pandèmia–, el servei sanitari britànic continua comptant amb importants problemes de productivitat i llargues llistes d’espera per als tractaments no urgents. ‘Bregret’ Les promeses incomplertes en matèria econòmica, migratòria i sanitària han provocat un augment del nombre de persones que es penedeixen d’haver abandonat la UE cinc anys després, una cosa que ha donat lloc a un nou terme: el Bregret. Segons una enquesta recent, un 56% dels britànics votarien a favor de tornar al club comunitari, davant un 44% que hi votaria en contra. L’arribada del Partit Laborista al Govern el juliol passat ha canviat les relacions entre Londres i Brussel·les i ha obert la porta a una etapa de diàleg i cooperació. Però malgrat les bones intencions, l’Executiu britànic està optant per avançar a poc a poc en aquest acostament i ha descartat prendre decisions de pes, com una tornada al mercat únic o a la unió duanera.

El Brexit presenta més ombres que llums cinc anys després

Els números s’han revertit i ara són majoria els que creuen que va ser una mala decisió i advoquen per tornar al club comunitari

El més llegit