La UE donarà preferència a les empreses europees en els contractes públics

La Comissió Europea va presentar ahir la Brúixola de la Competitivitat, un pla per rellançar l’economia de la Unió Europea i fer-la més competitiva davant la Xina i els Estats Units, que consisteix en una bateria de propostes legislatives, comunicacions i estratègies que han d’ajudar les empreses comunitàries a destacar en els mercats globals, en plena onada de proteccionisme. "Tenim un pla. Tenim un full de ruta. Tenim voluntat política. El que importa de debò és la velocitat i la unitat. Velocitat, perquè el món no ens esperarà", va dir la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en roda de premsa. I "unitat, perquè és important per posar en pràctica aquesta voluntat política". Aquestes declaracions contrasten amb un document que no és gaire concret, tant pel que fa al contingut de les mesures com al calendari. La majoria de les iniciatives que inclou ja s’havien anunciat els últims mesos i no hi ha gaires detalls nous o gairebé cap. Tampoc hi ha xifres. La conclusió és que Europa es queda enrere i necessita reformes estructurals per competir en els mercats globals. "En els últims 20 o 25 anys, el nostre model de negoci depenia bàsicament de mà d’obra barata de la Xina, energia barata de Rússia i una seguretat parcialment subcontractada", va reconèixer Von der Leyen. "Hem de resoldre les nostres debilitats per recuperar competitivitat". La recepta de la Comissió passa per tres pilars: acabar amb l’esquerda en la innovació, unir descarbonització i competitivitat, reduir les dependències i reforçar la seguretat. Brussel·les vol simplificar les normes, facilitar l’accés al finançament i millorar la coordinació amb l’objectiu d’evitar duplicitats. Això passa, en gran manera, per reformar el mercat interior i les polítiques de competència, i també per completar la unió del mercat de capitals, però no tan sols això. L’ABISME DE LA INNOVACIÓ. "El que hem vist aquesta setmana és sens dubte un conte amb lliçó: els diners no ho són tot", va dir Von der Leyen amb referència al terratrèmol del DeepSeek. Alhora, però, la falta de liquiditat és un dels grans obstacles no tant a la innovació sinó a la comercialització de la tecnologia una vegada desenvolupada. "Si avui tinguéssim un mercat de capitals profund i líquid, com mostren les xifres del BCE, tindríem 470.000 milions d’euros més d’inversió", va afegir. Brussel·les identifica la fragmentació del mercat únic en el terreny regulador i la dificultat per accedir a finançament com dos obstacles fonamentals perquè les empreses puguin créixer. Pel que fa al finançament, la Comissió aspira a aturar tot això completant la unió del mercat de capitals i treballant amb el Banc Europeu d’Inversions. També planteja un règim comú de normes per reduir barreres burocràtiques per a empreses que operin en diversos països europeus. Davant la bretxa en la innovació, es presentarà una llei per arribar al 3% del PIB d’inversió en R+D, que bona part de la investigació se centri en tecnologies estratègiques i que hi hagi més coordinació entre els governs europeus perquè circuli el talent i els diners. La Comissió també vol mobilitzar finançament publicoprivat amb l’objectiu de crear "gigafactories" especialitzades a entrenar models d’intel·ligència artificial que permetin crear ecosistemes per dur a terme el desenvolupament d’aquesta tecnologia a la UE. També identifica com a sectors clau la tecnologia quàntica, la innovació en l’àmbit espacial o la biotecnologia i considera clau integrar els avenços en IA i altres àmbits tecnològics en indústries tradicionals, del sector automobilístic al farmacèutic, per millorar la competitivitat. DESCARBONITZACIÓ I COMPETITIVITAT. La UE es va marcar el 2050 com a límit per arribar a la neutralitat climàtica, és a dir, per absorbir tants gasos amb efecte hivernacle com n’emet. Brussel·les sempre ha defensat que el creixement econòmic no està disputat amb les polítiques verdes i creu que són i han de ser un motor de l’economia. Von der Leyen va insistir que la UE continuarà sent fidel als seus objectius climàtics, però també que cal ser flexibles i adaptar-se a les circumstàncies. Ben aviat presentarà el Pacte Industrial Net per fer de la UE un espai atractiu per a la fabricació de noves tecnologies que ajudin a arribar als objectius verds. El preu de l’energia, més alt a Europa que en els seus competidors, és un dels grans obstacles que es volen eliminar. Ahir es va anunciar un pla d’acció per a una energia assequible que permeti a empreses i particulars accedir més fàcilment a energia més barata. La Comissió opta per donar incentius a les empreses que apostin per una producció més neta mentre redueix les exigències de retre comptes en matèria de sostenibilitat per reduir la càrrega administrativa. Brussel·les presentarà estratègies per a sectors tradicionals –i contaminants–, més vulnerables a les exigències de la transició, com l’acer i l’automobilístic. DEPENDÈNCIES I SEGURETAT. La UE ha fet de la seva política comercial una senya d’identitat. En un món cada vegada més proteccionista, però, el que va ser la seva fortalesa es pot transformar en debilitat, com ha passat amb la dependència energètica de Rússia. La Comissió creu que és hora de protegir la independència en les seves relacions econòmiques. Insisteix que per garantir la prosperitat i la resiliència de l’economia europea és important tenir un alt grau d’obertura, però també ho és diversificar aquests llaços i mirar de buscar nous models d’acords comercials. En els sectors estratègics, la Comissió considera que les dependències poden ser utilitzades com a arma i advoca pel reciclatge, la innovació, la investigació i la fabricació domèstica per reduir els riscos. Proposa crear una plataforma de compra conjunta de matèries primeres crítiques i va anunciar una llei per reforçar el subministrament de medicines i ingredients. I amb un ull posat a la Xina, la Comissió va criticar les pràctiques abusives d’alguns països. Per això, i aquesta és potser la novetat més important del text, va proposar donar preferència a empreses europees pel que fa a la contractació pública en els sectors i tecnologies estratègics. Brussel·les també va apuntar al paper fonamental de la indústria de la defensa i alhora va posar el focus en el finançament. D’aquesta manera, proposa augmentar la inversió en R+D i millorar la cooperació entre països.

La UE donarà preferència a les empreses europees en els contractes públics

Brussel·les presenta un pla per rellançar l’economia comunitària i fer-la més competitiva davant els Estats Units i la Xina

Les mesures passen per la innovació, la inversió i la coordinació

El més llegit