Perill, Trump ve a fer història

Quan un governant prefereix fer història a fer política, i quan a més es tracta del dirigent de la primera potència mundial, només queda preparar-se per al pitjor. Donald Trump, el seu primer dia de tornada a la Casa Blanca, no va firmar el centenar d’ordres executives que havia anunciat, però les 26 que va rubricar són suficients per fer-nos una idea del que s’acosta. Des d’una posició que només es pot qualificar de messiànica –"Déu em va salvar per fer els Estats Units grans de nou"–, Trump creu tenir un mandat il·limitat per crear un món a imatge i semblança seva. Un mandat que, en clau interna, pretén, en primer lloc, venjar-se de qui considera responsables de la seva sortida de la Casa Blanca fa quatre anys, sense haver reconegut mai la derrota electoral, i, de passada, premiar els que van ser condemnats per continuar la seva consigna colpista assaltant el Capitoli, no només indultant-los sinó deixant oberta una porta a futurs episodis similars. D’altra banda, s’ha afanyat a posar a la diana defensors del dret a l’avortament, la diversitat, l’equitat i la inclusió, organitzacions no governamentals, funcionaris públics i, per sobre de tots ells, els immigrants en situació irregular. I, tot i que és segur que la resistència d’alguns jutges i, en ocasions, del poder legislatiu frenarà o retardarà alguns dels seus disbarats, no es pot oblidar que disposa de majoria a les dues cambres (després d’haver fagocitat el seu propi Partit Republicà) i de la plena immunitat que li atorga el Tribunal Suprem. Negoci sucós En paral·lel, s’afana a dibuixar un entorn econòmic en què, venent la idea de revertir el declivi, hi cap tant la creació d’una criptomoneda personal com un fons de 500.000 milions de dòlars per assolir, juntament amb els ultrarics magnats tecnològics que s’han col·locat a la seva ombra, al lideratge en la competència planetària contra la Xina. I en aquesta mateixa línia cal entendre la guerra comercial i l’exigència als seus aliats europeus d’apujar els pressupostos de defensa fins al 5% del PIB, cosa que suposaria un negoci sucós per a les indústries nord-americanes. Combustibles fòssils Els seus plantejaments en política exterior no són menys inquietants. Amb la immediata retirada de l’Acord de París i de l’Organització Mundial de la Salut, torna a demostrar el seu menyspreu pel marc multilateral vigent i confirmar la seva aposta pels combustibles fòssils com a principal motor de riquesa nacional. Mostra així que no vol entendre que el col·lapse de l’ordre internacional ens aboca a una llei de la jungla que també serà perjudicial per a Washington i que, en solitari, els EUA no seran capaços de fer front exitosament a les amenaces i els reptes que els afecten. A l’espera de veure com s’acomoden les seves afalagadores paraules per als presidents de la Xina, Ucraïna i Corea del Nord, Xi Jinping, Vladímir Putin i Kim Jong-un, amb la defensa dels interessos nord-americans, ja s’entreveu una acció exterior purament transaccional, guiada molt més per obtenir avantatges a curt termini que pels suposats valors i principis que se suposa que defineixen una democràcia plena. Tot això sense desistir en l’afany d’aconseguir la superioritat militar i tecnològica en tots els ordres. En tot cas, que l’inquilí de la Casa Blanca sigui un delinqüent que no podria tenir llicència d’armes, però que pot activar una resposta nuclear apocalíptica, és una imatge que reflecteix exactament el nivell de despropòsit al qual hem arribat. ¿Què ens queda per veure?

Perill, Trump ve a fer història

S’entreveu en aquest mandat una acció exterior guiada molt més per obtenir avantatges a curt termini que pels suposats valors i principis que defineixen una democràcia plena

El més llegit