Parar els peus a Trump, en mans de jutges i diputats

Donald Trump ha tornat a la presidència dels Estats Units amb una exhibició de força, amb una allau aclaparadora de desenes d’ordres i accions executives que han complert amb escreix l’anunciada estratègia de "commoció i pànic" que havien anunciat els seus assessors. En menys d’una setmana al Despatx Oval, el republicà ha establert les bases per a una transformació radical del Govern, del país i de què significa ser nord-americà. El seu desplegament de poder executiu, vertiginós i abassegador, ha sigut molt més sofisticat i planificat que qualsevol cosa que s’hagués pogut veure en el seu primer mandat. Ja canvia i afecta vides. I la seva interpretació de poder absolutista ha començat a posar a prova el sistema democràtic de controls i equilibris que ja va debilitar en la seva primera presidència i el repartiment de poders. Això últim es va demostrar amb l’ordre executiva sobre TikTok amb la qual ignora una llei aprovada pel Congrés i ratificada pel Tribunal Suprem, deixant de banda la seva responsabilitat constitucional com a president d’"assegurar que es compleixen les lleis". També, amb l’adoptada per desposseir de proteccions al servei civil per convertir-lo en un exèrcit de lleials, saltant-se processos legals que determina el Congrés i que normalment haurien de portar mesos. La pregunta que es planteja és si algú, alguna cosa, pot parar els peus a Trump, i tot i que és impossible conèixer la resposta encara, s’anirà contestant en diversos fronts, especialment als tribunals i al Congrés. Primer cop judicial El primer gran revés per a Trump va arribar el tercer dia complet de la seva presidència, quan en una de les diverses demandes presentades contra l’ordre executiva que restringeix el dret de ciutadania per naixement un jutge de l’estat de Washington la va paralitzar temporalment, titllant-la de "descaradament inconstitucional". Era el primer toc d’atenció del front legal, el camp en el qual s’entaularà la més acarnissada lluita. Contra Trump estan preparats per combatre fiscals generals d’estats governats pels demòcrates, organitzacions veteranes com la Unió de Llibertats Civils i afectats per les seves ordres. Però ho faran en tribunals on les magistratures alineen moltes vegades les seves decisions amb la ideologia dels presidents que els van nominar, i en el seu primer mandat Trump va nomenar 226 jutges federals. Michael Waldman, president del Brennan Center for Justice, ha escrit que per a moltes de les seves accions executives Trump i el seu equip, que s’han preparant durant quatre anys, han escollit les bases més àmplies i menys constitucionals, alguna cosa amb el que "semblen estar desafiant els tribunals, especialment al Suprem, a intervenir." I no és estrany que Trump vulgui arribar a la més alta cort, on en el seu primer mandat i amb tres nominats, va assentar la supermajoria conservadora 6-3, la mateixa que l’estiu passat va ampliar de forma inèdita la immunitat presidencial. Judicatura conservadora Pot ser que alguns d’aquests jutges conservadors del Suprem mirin ara de contenir un mandatari que s’atreveix a desafiar fins i tot les seves decisions. Ho van fer ja en el seu primer mandat i Jonathan Adler, professor de Dret a Case Western University, assegura en un correu electrònic que "l’Alt Tribunal ha deixat molt clar que és escèptic pel que fa a afirmacions unilaterals d’autoritat executiva i això no canviarà". Adler, però, també recorda que "els litigis poden portar temps". I en l’aire queda un interrogant que és encara més gran. Si el Suprem dicta decisions que van contra Trump, que sap que mai podrà ser perseguit pel penal per accions oficials que prengui mentre sigui al Despatx Oval, ¿les acatarà? Com el 2017, Trump arrenca la seva segona presidència amb els republicans en control del Congrés, tot i que amb una majoria molt exigua a la Cambra de Representants i 53 dels 100 escons al Senat. La seva relació amb el partit és molt diferent de la de llavors, i el seu domini de la formació és evident, però està molt lluny de tenir garantit el suport absolut a la seva agenda. Al Senat persisteixen alguns moderats i l’elecció com a líder de la majoria de John Thune en lloc d’un ultraconservador que preferia Trump li va enviar un senyal. El senador de Dakota del Sud ha mostrat la seva oposició a posar fi a el filibusterisme, cosa que obligarà a arribar a 60 vots per a alguna legislació. I en les confirmacions de membres del gabinet ja s’han exposat bretxes. Divendres el vicepresident J.D. Vance va haver d’emetre el vot de desempat per confirmar a Pete Hegseth com a secretari de Defensa, que van rebutjar tres republicans. Es plantegen fins i tot més complicades les confirmacions de Robert Kennedy Jr., per a sanitat, Tulsi Gabbard com a directora d’intel·ligència i Kash Patel per a l’FBI. I tot i que Trump ha estudiat la idea de poder fer nomenaments mentre la Cambra està en aturada, per a això necessita Thune, que ha mostrat tebiesa davant la idea. Ala més radical La dinàmica a la Cambra de Representants és una altra i pot ser que fins i tot més complicada per a Trump. Allà és l’ala més radical i d’ultradreta, amb una defensa fèrria del conservadorisme fiscal, la que pot posar-lo en un compromís. Aquesta facció ja s’ha enfrontat amb ell, per exemple, per l’acord temporal que va permetre al desembre esquivar el tancament del Govern gràcies al suport demòcrata però s’anticipa un altre xoc quan calgui tornar a votar al març, i a l’estiu, quan els EUA superen el sostre del deute. Figures com Chip Roy representen un gran repte per a l’agenda econòmica de Trump i les seves promeses de retallades massives d’impostos, que aquests ultraconservadors fiscals no recolzaran si no arriben acompanyades de retallades profundes de despesa. I tot i que Trump pugui obtenir ingressos si llança de nou la seva guerra comercial, aquests aranzels va a haver d’imposar-los per decret, perquè té segur el rebuig al Senat, i això limitarà els pressupostos que els republicans poden passar per a Trump per l’anomenat procés de reconciliació, que esquiva el filibusterisme. Un altre potencial xoc pot arribar si el president compleix els seus plans de retenir fons federals que les Cambres ja han apropiat. És una idea que han anunciat ja ell i Elon Musk, encarregat el grup de treball per reduir la despesa i que té metes que només podria aconseguir amb dràstiques retallades en Defensa, seguretat social o la sanitat pública per a gent gran. S’obrirà no només una lluita per mesures impopulars sinó un duel pel repartiment de poder, una cosa que ningú a Washington vol perdre. Hi ha eleccions legislatives el 2026 i molts republicans miren a les seves pròpies eleccions i, també, més enllà del 2029, quan Trump haurà d’abandonar el Despatx Oval. Tot i que el Partit Demòcrata encara està perdut al seu propi laberint, ferit després de la derrota el novembre passat, les seves faccions centrista i progressista estan esforçant-se per fer un front comú en les Cambres i la resistència a les mesures de Trump també es forja i s’ha començat a exercir en els estats que governen. El president, a més, disfruta ara d’un dels seus millors índexs d’aprovació (46,4% segons l’agregat de FiveThirtyEight, 51,5% segons el de Real Clear Politics) però necessita oferir resultats visibles i aviat, especialment en les percepcions sobre el disparat cost de la vida que van portar a molts votants a rebutjar Joe Biden i Kamala Harris. I malgrat que moltes de les seves mesures en matèria d’immigració o contra programes de diversitat i igualtat satisfan àmpliament als seus votants, altres que ha adoptat en els seus primers dies, com el perdó de tots els participants en l’assalt al Capitoli, la restricció del dret de ciutadania o l’abandonament de la lluita contra l’emergència climàtica són rebutjades per la majoria dels nord-americans. Malgrat que accions com el sermó de la bisbessa Mariann Budde tinguin poc pes efectiu –representa a una denominació molt minoritària dins del cristianisme blanc, que és base fonamental de Trump–, el pes simbòlic d’accions com aquesta que visiblement van incomodar el mandatari és important. Domini del discurs Trump, per ara, ha tornat a mostrar la seva capacitat de dominar tota l’atenció mediàtica i marcar el discurs, no ja només amb la seva allau d’accions executives sinó també sobrecarregant tot amb provocadores declaracions en múltiples discursos, rodes de premsa improvisades o entrevistes, on ha ampliat la seva visió imperialista dels EUA, ha ressuscitat la doctrina d’expansió territorial del "destí manifest" que ara mira a Panamà, Grenlàndia i fins i tot a Mart i ha continuat agitant fantasmes de possibles guerres comercials. Però molts mitjans, fins i tot debilitats per plataformes i xarxes socials i sota les pressions i amenaces del republicà, continuen fent el seu treball. Hi ha un altre factor més que pot frenar Trump. Aquest cop està envoltat en el seu equip i Govern només per lleials i té en marxa una presidència molt més professionalitzada i organitzada que la primera gràcies a col·laboradors com la seva cap de gabinet, Susie Wiles. Però hi continua havent faccions, corrents destinats a xocar com el populisme del moviment MAGA i la vena més llibertària que ve de Silicon Valley. Les primeres fractures i enfrontaments s’han exposat ja públicament entre importants aliats com Steve Bannon i Elon Musk. I tot i que Trump ha minimitzat les crítiques que l’home més ric del món va llançar contra el seu anunci d’una gran inversió privada en intel·ligència artificial, molts observadors esperen que, abans o després, esclati una col·lisió d’egos.

Parar els peus a Trump, en mans de jutges i diputats

Els primers compassos de la presidència han sigut una dèspota mostra de poder executiu

Ha posat a prova el sistema democràtic de controls i equilibris

El president necessita oferir resultats visibles i aviat, sobretot en la percepció del disparat cost de la vida

El més llegit