Ucraïna espera més sancions per a Rússia poc abans dels 3 anys de guerra

Briansk, Saràtov, Lidinovo, Tula, Kaluga, Vorónej... són punts de la geografia russa que allotgen dipòsits de petroli o instal·lacions de refinament, magatzems de combustible per a drons i bombarders o arsenals de les grans bombes FAB. Alguns estan a 1.100 quilòmetres de distància de territori d’Ucraïna. Tots han sigut objectiu d’onades de drons ucraïnesos i altres atacs de les forces d’operacions especials de l’Exèrcit de Kíiv al gener. Mentre rep els cops de Moscou a les seves instal·lacions civils i energètiques, Ucraïna se centra aquest hivern a atacar la logística russa del combustible. És una de les seves cartes estratègiques. Li serveix, a més, per mostrar capacitat, cada cop menys ocasional, d’arribar a objectius russos en profunditat... mentre espera que es consolidin altres pressions no armades per forçar Rússia a negociar un alto el foc. I aquestes pressions passen per Brussel·les: el Govern de Volodímir Zelenski va rebre al desembre promeses que la Comissió Europea empenyerà en aquesta direcció. Fonts militars espanyoles confirmen la previsió que la Comissió emeti un paquet de dures sancions contra empreses i dirigents del sector rus dels hidrocarburs i altres indústries. La promesa europea, completen veus pròximes al Govern ucraïnès a Madrid, inclou que el càstig es col·loqui simbòlicament al calendari per promulgar-lo ara que aviat es compleix el tercer aniversari de la invasió a gran escala d’Ucraïna, el dilluns 24 de febrer. Suma de cops El nou paquet de sancions europees, si no hi ha novetats que ho impedeixin, es complementarà amb el que ja va emetre com a últim gest de força el Departament d’Estat dels EUA en els últims dies de l’Administració de Joe Biden. El 10 de gener, el llavors secretari d’Estat, Antony Blinken, va anunciar sancions "que degradaran el sector energètic de la Federació Russa" contra 80 directius i empreses, així com bloquejos de propietats per a 150 ciutadans russos, entre les quals hi ha 183 vaixells. L’objectiu del càstig és "reduir els ingressos de Rússia per petroli i gas natural mitjançant sancions als operadors d’importants projectes de producció" i "interrompre el suport a la base militar-industrial de Rússia i limitar la capacitat del Kremlin d’explotar el sistema financer internacional i generar ingressos per impulsar la seva guerra contra Ucraïna". El principal projecte obstaculitzat pels EUA en aquest paquet és el pla rus d’obtenció de petroli i gas Arctic LNG 2. Entorn d’aquest projecte pivoten no poques tensions internes a Rússia: es va aturar el 2024 per falta de clients un any després. Ara li faltaran també més tecnologia i més peces. El càstig americà afecta Aleksei Likhatxev, director de l’empresa estatal Rosatom, dedicada a l’energia nuclear. La Casa Blanca el va seleccionar per "proporcionar armament, components i tecnologies avançades d’aplicació militar per impulsar la guerra". El 15 de gener, el Govern Biden va estendre les seves sancions també als que considera "facilitadors de la guerra". Són firmes de la indústria russa de defensa, i també empreses, principalment xineses, que ajuden Rússia a eludir els bloquejos occidentals. Aquesta política americana de sancions podria seguir, i fins i tot créixer, si el nou president, Donald Trump, materialitza l’amenaça que dimecres va escriure a la xarxa Truth Social contra el seu homòleg rus, Vladímir Putin: si no posa fi a la "guerra ridícula" que lliura contra Ucraïna, més accions contra l’economia russa. "Si els russos no es mouen, hi haurà sancions. Si continuen sense moure’s, més armes per a Ucraïna. Hi haurà molta pressió per iniciar negociacions", corrobora un assessor de la Moncloa en matèria militar. Una altra font castrense espanyola, alt oficial relacionat amb l’observació de la guerra a Europa, confirma a aquest diari que el president americà té una informació diferent d’aquella amb què treballava el cercle de Trump en campanya. Segons aquesta versió, l’economia russa té molta menys fortalesa de la que aparenta movent capital públic i intentant maquillar la pujada de preus a les lleixes de les botigues urbanes de Rússia. Explica aquesta font que la Xina podria haver relatat al nou poder a Washington un retrat fosc de la situació econòmica a Rússia. "Pequín no té pressa en què el final de la guerra li apugi el preu de matèries primeres que ara li treu a Rússia barates", assenyala. "Putin no té por de Trump, i és veritat que les sancions fan mal a Rússia, però no a Putin, que aprofita la guerra per ascendir de president a tsar", apunta Juan Rodríguez Garat, que va ser almirall de la Flota i un cop ja retirat és actualment un reconegut analista estratègic i expert en conflictes. Només és el començament "En qualsevol cas, només estem al principi", apunta l’assessor militar. L’horitzó d’un alto el foc no és tan pròxim com les "24 hores" que deia Trump en campanya. "No es veu possible un alto el foc si abans Rússia no recupera Kursk", recorda. En la cúpula militar espanyola es veu ara més pròxim un alto el foc que l’any passat, però en cap cas aviat: "Hi ha més esperances de negociació ara, amb els dos adversaris cansats i amb problemes estructurals greus –adverteix un alt oficial de l’Exèrcit dedicat a l’anàlisi estratègica en defensa–, però això no garanteix un inici de negociacions immediat. Ucraïna i Rússia intentaran mesurar les seves opcions al camp de batalla". L’almirall Rodríguez Garat creu en un futur de converses que puguin acabar conduint al final de la guerra, però no com l’ha venut Trump: "Putin acceptarà negociar amb Trump, però no cedirà en cap de les seves demandes, que impliquen, com a mínim, la desmilitarització i neutralitat d’Ucraïna, el reconeixement de les seves conquestes –fins i tot les que no ha aconseguit– i el final de les sancions. Potser cedeix en la desnazificació, és a dir, el cessament de Zelenski. Però res més". Certament, una de les personalitats més extremistes del Kremlin s’ha manifestat en aquest sentit. Fa una setmana, en mitjans russos, Nikolai Patruixev, ex secretari nacional de Seguretat i assessor de Putin, va assegurar que Moscou continuarà exigint els objectius inicials que el van portar a ordenar l’avenç de les seves columnes blindades el 24 de febrer de l’any 2022. És a dir: un, la dissolució del Govern ucraïnès; dos, la desmilitarització total d’Ucraïna; i tres, un acord internacional perquè el territori ucraïnès mai formi part dels defensats per l’OTAN.

Ucraïna espera més sancions per a Rússia poc abans dels 3 anys de guerra

El Govern de Zelenski preveu que Brussel·les imposi nous càstigs contra el sector rus dels hidrocarburs

Analistes militars veuen possible però no pròxima una negociació de l’alto el foc

«Les sancions fan mal a Rússia, però no a Putin», apunta un analista expert en conflictes

El més llegit