"L’únic en el que penso és a tornar"

El temps corre, i el Yahrub, un sirià de 50 anys d’Istanbul, ha de vendre-s’ho tot el més ràpid possible, aconseguir una mica més de metàl·lic, tancar el seu negoci, netejar i marxar. Després de 10 anys com a refugiat sirià a Istanbul, on ha regentat un petitíssim supermercat de productes sirians a la gran ciutat turca, el Yahrub torna a casa. "Ara l’únic en el que penso és tornar. En un mes espero marxar. Estic fent tots els preparatius. Dos mesos màxim. Estic venent els últims productes aquí, intentant reparar la nostra casa de Damasc, preparar-ho tot amb els meus fills...", diu el Yahrub, clarament nerviós, però content. "Per mi, Bashar [al-Assad, l’anterior president sirià] ha mort. Així que ho celebro. I torno, és clar. La idea que tenim és que jo me’n vagi primer, i la meva dona i els meus fills es quedaran aquí. Jo seré allà i, si la situació està bé, ells vindran", continua. El Yahrub és un entre una mica més de tres milions, el nombre de sirians que actualment viuen a Turquia, el país del món que més refugiats acull. Per darrere del país anatoli, la llista de països que més refugiats acullen l’encapçala el Líban, amb 800.000, i per darrere hi ha Jordània, amb 600.000, i Alemanya, amb mig milió. Molts d’ells, ara, després de la caiguda d’Assad i el final de 13 anys de guerra civil, només pensen a tornar a casa. "A Damasc no sé què faré, la veritat. No tinc els diners per obrir un altre negoci, així que no ho sé. Però hi vull anar segur... Aquesta és la meva casa, la meva vida. Tinc la sensació que he de tornar. Ajudar a reconstruir el meu país. Fer el millor per a tots els sirians. Per això vull tornar", diu el Yahrub mentre despatxa ràpidament un client, perquè la botiga s’ha de buidar per tancament. Dubtes i objeccions Quasi tots diuen el mateix: quan puguin, quan hagin resolt com fer-ho, la gran majoria de sirians a Turquia tornaran al seu país. En els últims anys, de crisi inflacionària al país anatoli, la població refugiada siriana ha sigut constantment culpada de tots els mals i assetjada fins a l’extrem, ja a través d’assassinats personals i també de pogroms i violència local. Els sirians a Turquia agraeixen l’hospitalitat, la protecció institucional que han rebut en l’última dècada. Però tenen un desig clar: deixar de ser un hoste a qui donar les culpes per, ara sí, en un país sense dictadura assadista, ser l’amfitrió. "Sento com si la vida hagués començat des de zero ara. Vaig venir a Turquia el 2015, quan era petit, i l’únic que puc pensar ara és tornar a casa", diu el Safi, un treballador sirià en un restaurant del barri d’Aksaray, ple de botigues i comerços de refugiats sirians. El Safi, no obstant, diu que recorda poc de la seva vida anterior allà perquè a Istanbul ha sigut feliç, però que és incomparable. "De moment no m’ho he plantejat. No tinc casa allà, i no hi ha serveis ni quasi electricitat. No tinc res allà, així que no puc tornar. Però quan la situació sigui millor tornaré. Segur. Casa teva és millor que qualsevol altra casa, perquè és la teva", diu el Safi, que s’imposa el límit d’un any per començar-ho tot. Segons estadístiques del Govern turc, dels tres milions de refugiats sirians a Turquia, prop de 60.000 han tornat al seu país. En les primeres setmanes després de la caiguda d’Assad, Ankara ho posava difícil: qui tornés a Síria perdia el seu estatus de protecció a Turquia i no podria tornar-hi. La mesura ha sigut relaxada: ara, un membre de cada família pot anar-hi i tornar-ne un màxim de tres vegades.

"L’únic en el que penso és a tornar"

Dels tres milions de refugiats sirians que viuen a Turquia, 60.000 han tornat al seu país després del canvi de règim. La majoria dels altres esperen el moment adequat per fer el mateix.

El més llegit