Espanya envia blat ucraïnès a Síria i busca reactivar la xarxa d’intel·ligència al país

La idea va partir de Kíiv el 7 de gener, quan encara no s’havia complert un mes de la caiguda del règim de Bashar al-Assad a Síria. El ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Andrí Sibiha, va aprofitar una conversa telefònica amb el seu homòleg espanyol, José Manuel Albares, per plantejar-li que Espanya i Ucraïna fessin enviaments conjunts de blat a la molt necessitada Síria. En la proposta, Ucraïna posa el cereal i Espanya finança una part majoritària de l’enviament. Ja han sortit d’Odessa 500 tones de farina, certifiquen fonts pròximes al Govern de Zelenski a Madrid, si bé no tot aquest noli, que es va organitzar al desembre, correspon al pla d’ajuda conjunt amb Espanya. Albares tenia tancat el seu acord amb Ucraïna quan, en el seu viatge a Damasc del 16 de gener, va anunciar ajudes d’Espanya a Síria. Entre més d’11 milions compromesos en un primer paquet, una primera partida urgent d’1,6 milions d’euros en farina de blat, emmarcada en el programa Grain from Ukraine (Gra des d’Ucraïna) d’ajuda alimentària internacional. Una dimensió estratègica L’acord és diplomàtic, un gest humanitari petit davant el volum de l’apressant necessitat d’aliments a Síria, però té una dimensió estratègica, atrau també l’atenció de l’alt comandament militar espanyol pels seus punts d’intersecció amb la diplomàcia de la Defensa; la d’Ucraïna, i especialment la d’Espanya, amb tropes compromeses al veïnat de Síria. A España li quadra el pla i hi haurà més enviaments de gra i un altre tipus de gestos amistosos menys visibles amb Damasc, apunten a aquest diari fonts militars relacionades amb la diplomàcia de la Defensa. Camí dels 100 dies després de la caiguda del règim d’Assad a Síria, i amb Rússia perdent la seva última influència en aquesta part del Mediterrani oriental, als serveis d’intel·ligència occidentals els apressa la necessitat de tenir ulls i orelles pròpies sobre el que passa al país. Per a alguns estats es tracta de tenir; per a Espanya és tornar a tenir. En els anys 90, el CESID, i després el CNI, va comptar amb bona informació sobre Síria. Una part del cabal era fruit de l’acollida que Espanya li va donar a Rifat al-Assad, germà i oncle dels dos dictadors que es van succeir en el poder a Damasc. Rifat va ser, fins al seu procés penal a França per crims contra la humanitat, un dels influents exiliats del pròxim i mig Orient amb escortes i inversions a Marbella, amb estatus similar, tot i que en un altre nivell de protecció, al del traficant d’armes també sirià Monzer al-Kasar. Els coneixements i els contactes de tots dos se’ls rifaven els serveis secrets occidentals, i Espanya estava ben situada en aquesta carrera. El febrer del 2012, com altres governs europeus en els quals s’escampava la consternació per l’ús d’armes químiques per l’Exèrcit d’Assad contra l’oposició siriana, l’executiu de Mariano Rajoy va trucar a l’últim ambaixador español al país, Julio Albi, que no tornaria. Aquell mateix any, al maig, va expulsar l’ambaixador sirià a Madrid, Hussam Edin Aala. La intel·ligència militar espanyola va perdre ulls en una àrea vital per a la seguretat del país i per a la seguretat de les seves tropes en missió de cascos blaus, amb la base Miguel de Cervantes a Marjayoun, a menys de 100 quilòmetres de Damasc. Després va venir l’extensió de la guerra contra l’ISIS des de l’Iraq a territori sirià… i, per obtenir intel·ligència a la zona, una dependència gairebé exclusiva d’amics kurds i israelians–aquests ara amb la relació congelada– i d’informes amb filtre turc. Batalla per la influència A punt d’acabar el seu tercer any de guerra contra la invasió russa, Ucraïna ha consolidat la seva política d’incloure blat, gira-sol i altres aliments al seu arsenal. I no en la batalla pel territori, sinó per la influència; i no amb bales per abatre l’enemic, sinó amb gra per guanyar amics i restar a Rússia ascendència en racons del sud global on Moscou mira de refermar-se com a líder o protector. Un dels militars consultats per aquest diari l’anomena "diplomàcia del blat". Al llarg d’aquesta guerra ha sigut un punt de fricció internacional, quan Rússia va tractar el 2022 i el 2023 de bloquejar la sortida de carregaments de cereal ucraïnès cap a mercats africans molt necessitats de farina. Aquest any, Kíiv, a través del seu programa Grain from Ukraine, espera que els rendiments de la passada collita i la pròxima li permetin millorar o consolidar la imatge de la causa ucraïnesa a l’Àfrica. Però és a Síria on Kíiv, enviant blat amb finançament de països occidentals, mirarà de contrarestar la propaganda amb què Rússia va contractar mercenaris per anar al front del Donbàs en dues campanyes de reclutament.

Espanya envia blat ucraïnès a Síria i busca reactivar la xarxa d’intel·ligència al país

El Govern espanyol pacta amb Kíiv finançar part d’un programa d’ajuda alimentària al país àrab després de la caiguda d’Assad / La iniciativa té una dimensió estratègica per a Defensa

El més llegit