Trump promet una nova edat d’or en què els EUA "tornaran a ser rics"

"La nostra edat d’or acaba de començar". Donald Trump va tancar ahir el seu segon discurs d’investidura com a president dels Estats Units prometent una era de prosperitat sense precedents, propulsada pel petroli i unes polítiques proteccionistes amb què aspira a recaptar "ingents quantitats de diners" de les importacions des de l’exterior. Una època en què els EUA "tornaran a ser rics i passaran a ser "l’enveja de totes les nacions". Però aquesta edat d’or ha començat travada gairebé immediatament després, amb una fallada en la megafonia del Capitoli que ha impedit que la cantant de country Carrie Underwood pogués entonar l’America the beautiful acompanyada de l’orquestració que havia de sortir dels altaveus. Podria ser que fos una anècdota sense importància o podria ser que fos una metàfora del que espera als nord-americans i al món en els pròxims quatre anys. Edat d’Or (Golden Age, en anglès) en l’imaginari nord-americà és com alguns van batejar les últimes dècades del seu segle XIX, fins que el gran geni satíric de la seva literatura, Mark Twain, va decidir rebatejar-la com l’Edat Xapada d’Or (Gilded Age). Perquè si bé aquella va ser una època d’enorme progrés i riquesa, amb una ràpida industrialització, avenços tecnològics com el telèfon o l’electricitat i l’expansió territorial cap a l’Oest, també va ser un gran fangar de cobdícia materialista, corrupció política i desigualtat extrema. Un grapat d’excèntrics titans de la indústria van aixecar una economia oligàrquica sustentada sobre els monopolis de l’acer, el ferrocarril i la banca. "És una època de gran prosperitat, però només en la superfície. Per sota, és una època de decadència", va escriure Mark Twain. Per això és difícil obviar els paral·lelismes amb el moment actual i les ambicions del nou president. "Avui està prenent cos a Amèrica una oligarquia d’extrema riquesa, poder i influència que realment posa en perill tota la nostra democràcia", va advertir el seu predecessor Joe Biden a tall de comiat la setmana passada. Els Rockefeller, Vanderbilt o J. P. Morgan d’ahir són els Elon Musk (Tesla, Space X), Jeff Bezos (Amazon) o Sundar Pinchai (Google) d’avui. I tots ells s’han posat als peus de Trump, que també ha volgut deixar clar que els vol com a ambaixadors del seu nou regne. El republicà va voler oficialitzar la simbiosi que es pressent entre el poder polític i econòmic asseient Musk, Bezos i Pinchai just darrere de la seva família i per davant dels ministres del seu Govern durant la cerimònia a la Rotonda del Capitoli. Un senyal dels nous temps. Temps en què el límit ja no serà el cel, sinó Mart, un dels regals que Trump vol fer-li a Musk pel seu suport financer i per haver convertit la seva xarxa social X en una cambra d’eco del trumpisme i els seus bocs expiatoris. Des dels migrants fins a les polítiques d’igualtat, diversitat i gènere o el multilateralisme internacional. "Buscarem el nostre destí manifest a les estrelles llançant astronautes nord-americans per plantar les barres i estrelles a Mart", va dir durant el discurs. Un discurs molt menys fosc i tremendista que el 2017, quan va dir allò de "la carnisseria americana s’acaba aquí i ara". Aquest "destí manifest" invocat pel magnat és una altra idea encunyada al segle XIX per la qual els EUA s’arrogaven com a missió divina l’obligació de portar la seva civilització fins a l’últim racó d’Amèrica del Nord. I va ser una de les justificacions utilitzades pel president William McKinley (1897-1901) per llançar-se a la conquesta de territoris a ultramar amb l’annexió de Hawaii, la independència de Panamà o l’absorció de Puerto Rico, Guam o les Filipines, arrabassades a Espanya durant la guerra de 1898. Pocs nord-americans recorden qui va ser McKinley, però Trump va optar per ressuscitar la mòmia durant la seva al·locució per contextualitzar les ínfules imperialistes que ha anat airejant en les últimes setmanes. Arquitecte de la pau mundial "El president McKinley va fer el nostre país ric amb els aranzels i altres coses", va dir per presentar l’empresari-president. El republicà va acusar falsament la Xina d’haver-se apoderat del canal de Panamà. "No l’hi vam donar a la Xina, l’hi vam donar a Panamà i el recuperarem", va dir a tall d’amenaça, acompanyada de la seva intenció de rebatejar el golf de Mèxic com a "golf d’Amèrica". Aquests plans contrasten aparentment amb la seva voluntat de convertir-se en una mena d’arquitecte de la pau mundial durant el seu segon mandat. "Del que més orgullós em sentiré és del meu llegat com a faedor de la pau i la unitat. Això és el que vull ser, l’home que porti la pau i la unitat", va explicar després de felicitar-se com el responsable de l’alto el foc a Gaza, paraules que no devien agradar a Biden.

Trump promet una nova edat d’or en què els EUA "tornaran a ser rics"

El líder republicà trufa el seu discurs amb referències a finals del segle XIX i afirma que el seu país serà "l’enveja de totes les nacions"

«Llançarem els astronautes nord-americans per plantar les barres i estrelles a Mart»

El més llegit