Trump, la Lluna i més enllà

Porta’m a la Lluna i deixa’m jugar amb les estrelles. Ho va començar a cantar Frank Sinatra el 54. Quinze anys abans que Armstrong i Aldrin trepitgessin aquella desconeguda desolació. Des d’aleshores, ningú ha tornat a fer un altre petit pas per a l’home però gran per a la humanitat sobre la superfície mitificada. I quan gairebé mig segle després la NASA va voler recuperar el programa l’hi va encarregar a Elon Musk. D’aquí uns dies, un dels seus executius es farà càrrec de la presidència de l’agència espacial. La proximitat a Donald Trump de l’home més ric del món ha provocat que altres magnats de la tecnologia s’acostessin al nou president. Poc importa que alguns l’haguessin ridiculitzat en el seu primer mandat. Com que les circumstàncies han canviat, ells han decidit emular Keynes i canviar també d’opinió. ¿Vostè no ho faria?, preguntarien a qualsevol de nosaltres com va fer el lord anglès al seu interlocutor, durant la Gran Depressió. És així com, reorientant la seva òrbita personal, els superempresaris avalen ara al nou inquilí de la Casa Blanca, no només com el polític més poderós del món que ja va exercir, sinó com el personatge a qui l’actual escenari local i global converteix en el gran líder alternatiu cridat a revisar l’ordre mundial i a qui espera la majoria de la població planetària, excloent-ne l’europea. Ho conclou una enquesta de la Universitat d’Oxford. Quan Musk, com a propietari d’Space X, va aconseguir obtenir el contracte per construir la nau que tornarà a portar l’ésser humà a la Lluna, un dels seus rivals el va demandar. I va perdre. Es diu Jeffrey Preston Bezos (Albuquerque, Nou Mèxic, 12 de gener de 1964). L’amo d’Amazon ho és també de Blue Origin, l’empresa que aquesta setmana ha llançat amb èxit el coet New Glenn, dissenyat per portar a l’espai satèl·lits i sondes però amb una potència i capacitat més grans que els de la seva competència. Bezos, enginyer i graduat en ciències de la computació, ja sap què suposa fer un volt per allà fora. Ho va fer per promocionar la comercialització del projecte obert a qui pagui mig milió de dòlars per hora i mitja per jugar a ser astronauta. Prestigi Jeff Bezos, que va tenir clar des del principi els beneficis de la massificació d’internet, va entendre els avantatges que això suposava per aconseguir els mercats. I des d’un garatge com a oficina, un préstec dels seus pares i tres servidors va començar oferint un catàleg de llibres per vendre’ls a distància, va processar tota la informació i va acabar constituint "el lloc on la gent pot trobar i descobrir qualsevol cosa que vulgui comprar online". Avui disposa de més de mig bilió de productes que distribueixen un milió i mig d’empleats a més de 180 països. Consolidat el seu imperi, Bezos va buscar el prestigi i va comprar The Washington Post. Va dir que per recuperar el prestigi que el diari havia tingut. Es va comprometre a no interferir en la seva línia editorial fins que, en l’última campanya, va impedir el tradicional posicionament a favor de la candidatura demòcrata. Hi va haver protestes, dimissions, abandonaments i crisi reputacional, però Trump l’hi va agrair. Ara és ell que demana al president que l’ajudi a volar molt més enllà. Que li deixi veure com és la primavera a Júpiter o Mart. Fly me to the Moon.

El més llegit