No és que esperés una altra cosa. El que passa a Veneçuela és de veure-ho i no creure-s’ho, un país que en principi ho té tot i d’on la gent fuig, perquè ja hi ha més de set milions de refugiats en països veïns; que fa eleccions i després no respecta el resultat; que les seves més altes autoritats estan involucrades en el negoci de la droga; que neda en petroli mentre la gent fa cua en gasolineres desproveïdes; que no en té prou amb els molts problemes que té i s’inventa una disputa sobre el territori d’Esequibo amb la seva veïna Guaiana; que per distreure el respectable fa avançar el Nadal al mes d’octubre, i no m’estranyaria que qualsevol dia Nicolás Maduro decreti que partir d’ara els veneçolans viuran al segle XXV...