El dilema de recolzar l’oposició sense trencar amb el règim

Veneçuela s’enfronta a un altre període de turbulències extremes en les pròximes hores. L’oposició assegura que té un pla per recuperar el poder després d’unes eleccions que va guanyar el candidat antichavista Edmundo González Urrutia, segons les actes electorals que esgrimeixen. I el Govern de Nicolás Maduro, per la seva banda, ha militaritzat el país i s’ha atrinxerat perquè res impedeixi la seva cerimònia d’investidura, programada per avui. Cap ingerència "estrangera", afirmen, els traurà del palau de Miraflores. Ningú descarta una altra onada de violència extrema i repressió. En aquest escenari endimoniat, ¿com s’ha de posicionar Espanya? De moment, el Govern ha decidit que no enviarà ningú a la cerimònia d’investidura de Maduro. "En la presa de possessió de Maduro, o com es vulgui dir, no hi haurà representació d’Espanya", afirmen literalment fonts oficials del Ministeri d’Exteriors. Els països de l’Amèrica Llatina i altres de rellevància s’han anat posicionant respecte al conflicte a Veneçuela en tres grans grups. Els afins, governats per l’esquerra radical, com Cuba, Bolívia, Nicaragua i Hondures, reconeixen Maduro com a guanyador de les eleccions i enviaran els seus caps d’Estat o de Govern o representacions d’alt nivell. Hi haurà enviats també de la Xina, l’Iran i Rússia. Un segon grup el formen països pròxims ideològicament però que han pressionat Maduro, sense èxit, perquè presentés actes electorals per demostrar la seva presumpta victòria. El Brasil enviarà el seu ambaixador a Caracas, tot i que no ha rebut invitació formal. Aquesta serà l’opció previsible també per a Mèxic. "No podem reconèixer eleccions que no van ser lliures", va dir dimecres el president de Colòmbia, Gustavo Petro, que va confirmar que no assistirà a la cerimònia. El tercer grup el formen països com Xile, l’Argentina, els EUA i la Unió Europea, que no enviaran ningú ni reconeixen la victòria de Maduro. El Govern xilè de Gabriel Boric ha ordenat fins i tot retirar el seu ambaixador a Caracas. "Espanya té un problema important per davant. No pot enviar ningú a la investidura de Maduro perquè seria donar legitimitat a qui no ha presentat proves de la seva victòria electoral. Però, si no hi ha cap sorpresa, governarà Maduro i mantindrà el control de l’aparell de l’Estat. Per això Espanya ha de mantenir obert un canal de comunicació", opina Egoitz Gago, professor de la Universitat Complutense de Madrid. A Veneçuela hi ha uns 350.000 espanyols i operen empreses com Repsol. El Ministeri d’Exteriors va accelerar per renovar l’ambaixador d’Espanya a Veneçuela davant la pròxima jubilació de Ramón Santos. Álvaro Albacete va ser rebut en temps rècord per Maduro el 23 de desembre al palau de Miraflores i va rebre les cartes credencials que l’inauguren com a cap de missió al país. El fiasco de Guaidó Però el Govern vol evitar el fiasco amb què va acabar el reconeixement de l’opositor Juan Guaidó com a "president encarregat" de Veneçuela. Ho va anunciar el 2019 Pedro Sánchez després de complir-se l’ultimàtum de vuit dies que la comunitat internacional havia donat a Maduro perquè convoqués noves eleccions. Sánchez va ser el primer líder europeu a reconèixer Guaidó públicament. Aquell experiment no va sortir com s’esperava. Guaidó no va aconseguir unir el suport polític i social suficient per doblegar el braç al chavisme i va acabar fugint del país. L’oposició estava polvoritzada fins que va arribar María Corina Machado, una líder conservadora i liberal que va unificar sota la Plataforma Unitaria tots els desafectes amb el règim. Va mobilitzar una població enfurismada després de la sortida del país de prop de vuit milions de persones. Les autoritats van impedir que Machado es presentés a les eleccions. El recanvi va ser González Urrutia, un diplomàtic jubilat de 75 anys. El mateix que ara promet entrar al país "amb bicicleta", si és necessari.

El dilema de recolzar l’oposició sense trencar amb el règim

Espanya mira de recol·locar-se davant la disjuntiva de Veneçuela: no enviarà representació a la presa de possessió de Nicolás Maduro per no donar-li legitimitat, però necessita mantenir obert un canal de comunicació.

El més llegit