Trump i la política de les troneres

Com si estiguéssim encara al segle de les troneres i no en plena era nuclear, com si la doctrina Monroe fos per a l’eternitat, el president reelecte dels Estats Units, Donald Trump, amenaça veïns, aliats i rivals. Avesat negociant del sector immobiliari, de modals més aviat mafiosos, Trump eleva sempre l’aposta, convençut que al final aconseguirà treure’n profit. Va funcionar ja abans amb l’OTAN, a l’aconseguir que tots els seus membres es comprometessin a pagar com a mínim un dos per cent del PIB nacional per l’escut militar que els ofereixen els EUA. I ara vol més: un cinc per cent. La seva gran preocupació no és, però, la Rússia de Vladímir Putin, sinó, per descomptat, la Xina, amb un poder econòmic i creixent que influeix els països de l’anomenat sud global, des d’Àsia fins a l’Àfrica i Llatinoamèrica, i que tem per sobre de la resta de coses. El que li preocupa és el control econòmic que pugui exercir Pequín sobre el canal de Panamà, construït al seu dia pels Estats Units, i que Trump continua considerant com una part del seu territori posterior. El va tornar al seu legítim propietari, un ingenu antecessor demòcrata, Jimmy Carter, i això és una cosa que el republicà mai li perdonarà. Ha posat també l’ull en Grenlàndia, per les riqueses naturals del seu subsol i perquè les seves aigües territorials encara no han sigut explotades. Trump ofereix comprar-la a Dinamarca, de la qual aquesta enorme illa, situada entre l’Atlàntic i l’Àrtic, és territori autònom, com al seu dia els EUA van comprar Alaska a la Rússia del tsar. Si no acceptés la seva oferta monetària, amenaça fins i tot amb la força. Dinamarca és fidel aliada de l’OTAN, però no importa, també ho és Alemanya, i Washington, amb el demòcrata Joe Biden al capdavant de la Casa Blanca, va decidir també un dia que aquest país deixaria de rebre el gas barat rus que li permetia a la seva indústria exportadora competir amb els Estats Units. Molts denunciaven l’excessiva dependència de l’autòcrata del Kremlin que suposava la compra per Europa del gas i el petroli russos, i ara tenim a canvi el xantatge dels EUA de Trump. El president electe tampoc tampoc tractar millor els seus veïns: a propòsit del Canadà, Trump diu que està disposat a utilitzar "la guerra econòmica" per convertir-la en un nou Estat de la Unió, eliminant una "línia divisòria traçada artificialment". I amenaça tant aquest país com al veí del sud, Mèxic, amb imposar a les seves exportacions aranzels de fins a un 100% si no frenen l’entrada als Estats Units d’immigrants i de drogues a través de les seves fronteres. En el súmmum de la seva supèrbia, Trump proposa rebatejar el golf de Mèxic amb el "bellíssim nom" de "golf d’Amèrica", una cosa que no ens hauria de sorprendre, ja que aquest país fa temps que es va apropiar del nom de tot el continent com a gentilici. Amèrica, per als americans.

El més llegit