El pla per produir hidrogen de Von der Leyen xoca amb les crítiques

La Comissió Europea vol que el 2025 sigui l’any de l’hidrogen. La seva presidenta, Ursula von der Leyen, ha fiat al primer element de la taula periòdica la cura d’almenys tres mals que pateixen al continent: superar la ruptura amb Rússia i el gas de què el proveïa, enfortir un sector industrial minvant que la pandèmia va deixar al descobert i contaminar menys. Von der Leyen va delinear un pla perfecte a base d’hidrogen renovable, el que es cregui amb electricitat generada a través de fonts renovables, i es va proposar crear 10 milions de tones d’hidrogen a l’any, a partir del 2030. Però a cinc anys d’aquesta data, la Unió Europea (UE) només produeix un 4% d’aquesta quantitat. «Hi ha hagut una sobreestimació del potencial de l’hidrogen per reduir la dependència energètica de Rússia a curt termini», admet Daniel Fraile, director de polítiques públiques de Hydrogen Europe, la principal organització que representa les empreses d’hidrogen a Europa. I afegeix: Però, a llarg termini, està clar que l’hidrogen és un element clau per a la descarbonització d’Europa. A Von der Leyen li plouen crítiques. A més de la resistència a la transició verda, fins i tot els, que estan a favor assenyalen importants esquerdes en el pla. La incredulitat creix entre la mateixa indústria que, al seu torn, és blanc de crítiques per com els gegants de l’energia fòssil, uns dels principals emissors, volen liderar el canvi verd. És el cas d’algunes de les empreses que representa Hydrogen Europe a Brussel·les, entre les quals estan Repsol, Moeve (abans Cepsa) i Shell. «Els futurs consumidors d’hidrogen net són els actuals productors d’hidrogen convencional», justifica Fraile i assenyala tot seguit la següent dada: en l’actualitat, Europa té un consum de al voltant de 7,9 milions de tones d’hidrogen, de les quals només és hidrogen verd o netejo unes 40.000 tones. Això es tradueix que el 99,3% de l’hidrogen consumit en el dia d’avui a Europa és produït al que anomenen estil convencional, és a dir, no a partir d’energies renovables sinó, majoritàriament, de gas natural. Aquell llarg termini, fixat pel Pacte Verd Europeu, marca el 2050 com l’any en què la UE aspira a la neutralitat climàtica, a zero emissions netes de gasos amb efecte hivernacle. Però la combinació d’aquest objectiu amb què Europa sigui productora d’hidrogen, complica les ambicions de la presidenta Von der Leyen. «Em preocupa que no desenvolupem la capacitat de produir hidrogen renovable de baix cost prou ràpid per a descarbonitzar la indústria», diu Rainer Quitzow, de l’Institut d’Investigació per a la Sostenibilitat Centre Helmholtz de Potsdam, a Alemanya. Per accelerar el finançament de projectes d’hidrogen, la Comissió Europea va posar en marxa el 2022 el Banc Europeu d’Hidrogen, que no es tracta d’una nova institució sinó d’un instrument de finançament. A partir d’un sistema similar al d’una subhasta, s’assignen els fons als projectes més competitius de producció d’hidrogen. Així, els estats membre que més aporten a aquests fons no són necessàriament els que tenen més projectes elegits, sinó els que produeixen hidrogen a cost més baix. Pressió alemanya Sense embargament, aquest sistema transparent i solidari, ha sigut posat en qüestió per països com Alemanya, que té els diners i l’interès a invertir en hidrogen per satisfer la seva demanda domèstica, però els projectes del qual no solen sortir triats per ser més cars que els de països nòrdics i la península Ibèrica, que tenen les condicions geogràfiques i climàtiques, així com les infraestructures apropiades. En resposta a la pressió, la Comissió va aprovar una via alternativa: «Els països, mentre afegeixin fons addicionals, poden aprovar els seus propis projectes passant per alt totes les restriccions geognòstiques», explica James Kneebone, del centre d’investigació Bruegel, a Brussel·les. «Bàsicament, desvia el desenvolupament del mercat d’hidrogen net cap als països que tenen diners per pagar», afegeix. Això preocupa l’analista perquè minvarà la indústria europea, que l’informe Draghi assenyalava com a prioritària, mentre els EUA, la Xina, el Japó o l’Índia es fan més competitius. «Em preocupa com, sovint, la tendència és fixar-se més en explorar noves oportunitats de negoci que en reduir el consum energètic», afegeix Quitzow.

El pla per produir hidrogen de Von der Leyen xoca amb les crítiques

El 99,3% d’aquest combustible consumit a la UE encara es genera a l’estil convencional

Alguns analistes dubten que a aquest ritme es pugui complir amb el mandat Draghi d’enfortir la indústria

El més llegit