Nehammer dimiteix com a canceller d’Àustria al no poder aïllar els ultres

El conservador Karl Nehammer va anunciar ahir la seva dimissió com a canceller d’Àustria, càrrec que ocupava en funcions des de les eleccions del 29 de setembre passat, després de donar per fracassats els seus intents per formar una coalició sense comptar amb la ultradreta. Així mateix, Nehammer deixarà també el lideratge del Partit Popular (ÖVP), cosa que ha desencadenat les especulacions als mitjans austríacs i alemanys sobre una tornada de l’excanceller i exlíder d’aquesta formació política, Sebastian Kurz. "Posem fi a les negociacions amb el SPÖ (Partit Socialdemòcrata) i no les continuarem", va dir Nehammer en un missatge difós a les xarxes socials, abans d’anunciar la intenció d’abandonar els càrrecs que ocupa des del desembre del 2021. La decisió de Nehammer es va precipitar després que el partit liberal Neos abandonés divendres les negociacions per formar un tripartit juntament amb conservadors i socialdemòcrates, per considerar insalvables les diferències entre els seus potencials socis en matèria econòmica. El propòsit de Nehammer era formar una aliança amb un suport suficient a la cambra per deixar fora del poder l’ultradretà FPÖ, el partit que lidera Herbert Kickl i que va ser la força més votada en les legislatives celebrades fa tres mesos. Aquesta formació, la més arrelada entre la dreta radical europea, va obtenir llavors al voltant del 29% dels vots. Els conservadors de Nehammer van quedar uns tres punts per sota. Parlament fragmentat Teòricament, Nehammer podria haver optat per mirar de seguir en el càrrec al capdavant d’una coalició amb la socialdemocràcia, ja que entre les dues formacions sumen 93 escons del total de 184 llocs de la cambra. Però seria una majoria precària en un Parlament molt fragmentat. El president del país, Alexander van der Bellen, va optar després dels comicis generals per encarregar la formació de govern a Nehammer. El cap de l’Estat, originari dels Verds, va considerar que el líder conservador tenia les millors opcions per aconseguir una coalició amb prou majoria, ja que la resta de l’espectre parlamentari descarta el FPÖ com a aliat. El futur polític d’Àustria queda en la incertesa. No es descarta la convocatòria d’eleccions, que en cas de celebrar-se podrien donar un nou impuls a la dreta radical de Kickl. Els sondejos apunten a una pujada de l’FPÖ fins al 35%, en cas d’anar de nou a les urnes. Als conservadors de l’ÖVP i als socialdemòcrates se’ls augura un vot de càstig que els deixaria en un 20%. El sensacionalista diari alemany Bild ja especulava divendres amb una possible tornada de Sebastian Kurz a l’escena política. Els rumors es van propagar ahir en mitjans austríacs, després de l’anunci de dimissió de Nehammer. Kurz va ser canceller en dues etapes, entre el desembre del 2017 i el maig del 2019 i després des del 2020 fins al 2021. En la primera etapa va governar en coalició amb la ultradretana FPÖ. Aquesta coalició es va enfonsar arrossegada per l’anomenat cas Eivissa. Amb aquest nom es coneix l’escàndol que va esclatar amb la difusió el 2019 d’un vídeo gravat el 2017 en una vila a l’illa balear. Hi apareixia el llavors líder de l’FPÖ i vicecanceller Heinz-Christian Strache, a qui una dona que deia ser neboda d’un oligarca rus li oferia donacions al partit a canvi de contractes públiques. Es va destapar una trama de corrupció i un procés per encobriment contra Kurz, l’ex-nen prodigi de la política austríaca.

Nehammer dimiteix com a canceller d’Àustria al no poder aïllar els ultres

El rebuig dels liberals a entrar en un Govern tripartit va precipitar la renúncia

El més llegit