¿Com afectarà la tornada de Trump?

Unió Europea Guerra aranzelària Amb l’objectiu exprés de protegir la indústria del seu país, Trump ha promès gravar totes les importacions de productes estrangers als EUA. També de països amics com els de la Unió Europea, que haurien d’afrontar uns aranzels d’entre el 10% i 20%. Aquesta política està cridada a provocar una guerra comercial amb el Vell Continent, que es prepara per adoptar represàlies quan el seu soci transatlàntic desenfundi les primeres mesures. El consumidor ho notarà a la butxaca, ja que el cost dels aranzels tendeix a traslladar-se als preus. No són bones notícies per a la ranca economia europea. Els EUA són el mercat més gran per a les seves exportacions. Algunes anàlisis estimen que aquestes podrien reduir-se en un terç, mentre que el creixement europeu es contrauria un 1% en cas d’enfrontar-se a un aranzel del 10%. Alemanya i Itàlia seran els països més afectats. L’oli d’oliva i l’oliva com a precedents Els EUA són el sisè destí més gran per a les exportacions espanyoles. 28.000 empreses van exportar-hi el 2023, gairebé 5.000 menys que un any abans. La maquinària industrial, els productes agroalimentaris, els químics i farmacèutics són els que més travessen l’oceà. Goldman Sachs calcula que un aranzel del 10% podria reduir un 0,6% el creixement de l’economia espanyola. Espanya ja sap el que és patir els aranzels de Trump. Durant el seu primer mandat, el republicà va imposar aranzels d’un mínim del 25% a l’oli d’oliva, l’oliva negra de taula o alguns vins en represàlia per les subvencions europees al sector aeronàutic. L’oli ha aconseguit recuperar la seva posició de lideratge als EUA, però l’oliva ha perdut més del 70% de la seva quota de mercat després que Biden mantingués l’impost, que dificulta que competeixi amb l’oliva italiana, turca o marroquina. Guerra aranzelària Alto el foc "en 24 hores" El republicà ha promès acabar "en 24 hores" amb la guerra a Ucraïna. Més enllà de la incredulitat que generen els seus terminis, pocs creuen que negociï una pau duradora, però sí que podria forçar algun tipus d’alto el foc. En cas d’aconseguir-ho, Trump vol que Europa enviï una força de pau a Ucraïna per vigilar el compliment del potencial alto el foc, segons va comunicar a Macron i Zelenski durant la cerimònia de reobertura de la catedral de Notre-Dame. En aquesta reunió també va reiterar la seva oposició al fet que Ucraïna formi part de l’OTAN, segons Politico. Trump no ha explicat mai com pretén frenar la guerra, però des del seu entorn s’ha suggerit que podria aturar els enviaments d’armes a Kíiv. El magnat també podria revertir l’autorització atorgada per Biden a Ucraïna perquè pugui atacar territori rus amb armes nord-americanes. Ha dit no estar-hi d’acord. Més despesa en Defensa Durant el primer mandat de Trump, la despesa en Defensa espanyola va ser un dels principals focus de discòrdia en la relació bilateral. Espanya no només està lluny de complir el seu compromís amb l’OTAN per invertir un 2% en aquest àmbit, sinó que és el país membre de l’Aliança –d’un total de 31– que menys destina aquesta partida. Menys de l’1,5% del seu PIB, molt lluny del 4,1% que destina Polònia, el que més gasta. El Govern es defensa assegurant que Espanya és un dels països que més dediquen a les missions a l’exterior o que ha incrementat un 32% el seu pressupost en Defensa des del 2018. Madrid també ha firmat un acord bilateral amb Ucraïna per aportar 1.100 milions d’euros a la seva defensa. Tot i així, és previsible que hagi de fer nous gestos per contenir la ira de Trump o aportar soldats per mantenir l’eventual alto el foc. La Xina Bel·ligerància amb el gegant asiàtic En l’univers de Trump i els seus nous assessors, coneguts per la seva bel·ligerància cap a la Xina, gairebé tots els problemes dels EUA comencen i acaben a Pequín. El republicà no amaga la seva intenció d’apostar per la confrontació davant el gegant asiàtic, a les importacions del qual vol imposar aranzels d’un mínim del 60%, tot i que productes com els vehicles elèctrics xinesos ja paguen un 100% per entrar als EUA. Aquests impostos massius s’espera que vagin acompanyats de mesures per desacoblar l’economia nord-americana de la xinesa. Res d’això arriba en el millor moment per a l’economia xinesa, però alguns experts veuen també oportunitats per al règim de Xi Jinping. Si Washington acaba sortint de les institucions multilaterals que han consolidat la seva hegemonia a l’últim segle, la Xina podria aprofitar-ho per ocupar el buit. Tsunami d’exportacions xineses a Europa La possibilitat que els elevats aranzels de Trump deixin fora del mercat nord-americà part de les exportacions xineses preocupa a Europa. Molts experts consideren que Pequín mirarà de compensar el cop donant sortida a la seva producció a Europa, on competeix amb els EUA com a principal exportador al continent. En alguns sectors, Brussel·les acusa la Xina de subvencionar les seves empreses de manera deslleial o de vendre els seus productes a preus de cost, tot això amb efectes devastadors per a la indústria europea. Aquestes dinàmiques han quedat de manifest amb els panells solars o els vehicles elèctrics xinesos, que han acaparat elevades quotes de mercat a la UE, i han posat en seriosos problemes els productors del continent. Brussel·les ha reaccionat imposant un aranzel del 38% als vehicles elèctrics del gegant asiàtic. Fortalesa del dòlar Inflació ‘made in Trump’ Des que Trump va guanyar les eleccions presidencials, el dòlar ha experimentat una significativa apreciació fins a arribar aquesta setmana al seu nivell més alt dels últims dos anys davant una cistella de divises de referència, inclòs l’euro, que torna a vorejar la paritat amb el dòlar. Aquesta fortalesa s’explica pels efectes que s’espera que tinguin les polítiques del republicà. Els economistes creuen que la imposició generalitzada d’aranzels, la seva promesa baixada d’impostos o els seus plans per deportar milions de migrants irregulars –i per tant, treure molts treballadors del mercat laboral– provocaran pujades de preus. No en va, la Reserva Federal ha assenyalat que pretén alentir la retallada dels tipus d’interès davant la persistència de les pressions inflacionàries. D’anticipar-se fins a quatre baixades el 2025, s’ha passat a dues. Bo per al turisme, dolent per a l’energia El dòlar continua sent la divisa de reserva mundial, de manera que un dòlar fort té conseqüències a tot arreu. A Espanya hauria de beneficiar el turisme, ja que els nord-americans tendeixen a viatjar i gastar més quan augmenta el poder adquisitiu de la seva moneda. Contràriament, s’encariran les compres d’energia per a les empreses, des del petroli fins al gas natural liquat, que estan generalment denominades en dòlars, una circumstància que podria traslladar-se eventualment al consumidor. Així mateix, també serà més costós per a l’Estat o les grans empreses pagar el deute denominat en divisa nord-americana. El Deustsche Bank preveu que durant el 2025 el dòlar arribarà a la paritat amb l’euro, quan a principis d’octubre, un mes abans que Trump guanyés les eleccions, 1 euro costava 1,11 dòlars. Amic de l’extrema dreta Nacionalpopulistes, euroescèptics i prorussos L’arribada de Trump a la Casa Blanca suposarà un reconeixement per al nacionalpopulisme a Europa, aquest batibull de partits d’extrema dreta que inclou també formacions polítiques tant euroescèptiques com també prorusses. De fet, s’espera que algunes d’elles es converteixin en interlocutors privilegiats de la Casa Blanca. El magnat, en diverses ocasions, ha expressat a més admiració pel president rus, Vladímir Putin. I ho ha fet de manera reiterada. El president Trump ha descrit Putin com "un geni" i "una guineu". També ha parlat del president hongarès com "el molt respectat Viktor Orbán". Aquest últim és, de tots els dirigents de la Unió Europea, el més afí al Kremlin, cosa que sens dubte representarà un desafiament afegit per a l’establishment polític europeu. Reconeixement per a Vox El Govern espanyol haurà de circumval·lar la seva evident falta de sintonia amb l’Administració de Donald Trump. Aparentment compartida també per sectors del PP, com es dedueix de la freda rebuda que va donar la Fundació FAES a la victòria de Trump, que va qualificar de "mala notícia". No obstant, aquest és un punt de partida molt diferent del de Vox i Santiago Abascal, el clon espanyol més avantatjat del trumpisme. El republicà Donald Trump, de fet, ha mostrat al líder de Vox el seu suport enviant vídeos perquè fossin emesos durant els seus mítings electorals. I el mes de febrer de l’any passat, Abascal es va reunir amb el magnat a Washington després d’haver participat en la Conferència d’Acció Política Conservadora (CPA), que és el més important dels conclaves anuals que porta a terme la dreta nord-americana. La tornada de Trump a la Casa Blanca és sinònim d’incertesa i imprevisibilitat, conceptes que odien les empreses i els gestors econòmics. A Europa preocupa en gran manera aquesta potencial guerra comercial o els seus plans a Ucraïna, però també l’exemple que les seves mesures més radicals puguin generar, des de les seves intencions per desballestar el sector públic nord-americà fins a la seva promesa per deportar milions de migrants irregulars. Amb el Govern espanyol no es preveu una relació fàcil. Més aviat al contrari. Però els dos països es necessiten per la importància estratègica que les bases de Rota i Morón tenen per als EUA, una carta que Madrid podria jugar si la relació es torça.

Unió Europea

El més llegit