La seva promesa en la vigília de "lluitar fins al final" havia disposat l’escenari. En una cantonada, els irreductibles de Yoon Suk-yeol, president suspès de les seves funcions, tan escassos com obstinats: un miler als voltants de la residència oficial i 200 membres del servei de seguretat a les portes. A l’altra, les forces de l’ordre: una vintena de funcionaris de l’Oficina d’Investigació de Corrupció d’Alts Càrrecs (CIO, per les sigles en anglès) i 80 policies. Després de sis hores de discussions i forcejaments els segons van marxar sense executar el primer arrest d’un president sud-coreà.

El país continua sumant capítols esbojarrats des que Yoon va aprovar un mes enrere la llei marcial. No hi ha precedent d’un president tan nociu en quatre dècades democràtiques del país: per al partit, per al poble i per a la justícia. Yoon els ha ignorat a tots en una carrera absurda per eludir la presó. Les seves obstinades absències a les citacions de la CIO van motivar dimarts una ordre d’arrest que Yoon titlla d’"il·legal" perquè ve d’un òrgan que, segons el seu parer, no té competències per a delictes d’insurrecció. És un dels pocs que queda fora de la immunitat presidencial i està castigat amb penes que arriben a la cadena perpètua.

És costum que les ordres de detenció siguin executades immediatament, però la CIO s’ha demorat uns quants dies perquè es dirigeix contra un president encara nominal, tot i que despullat de funcions, i atrinxerat. En un full, havia enviat als seus fidels el missatge que lluitaria fins al final "per protegir el país". "Degut a les forces internes i externes que infringeixen la nostra sobirania i a les activitats de grups antiestatals, Corea del Sud està en perill", va afirmar amb els mateixos arguments amb què va justificar la llei marcial del 3 de desembre. En paral·lel a la investigació de la CIO, avança el procés en el Tribunal Constitucional que segellarà o invalidarà la destitució parlamentària de Yoon Suk-yeol.