La càrrega del vaixell rus que s’ha enfonsat a Múrcia fa sospitar l’Armada

Embarcar dues grues portuàries de gran mida a Sant Petersburg per portar-les fins a Vladivostok, des d’una punta d’Euràsia fins a l’altra, quan és més fàcil, barat i lògic muntar –o edificar– les grues in situ que transportar-les. La versió oficial que ha transcendit sobre la càrrega i el destí del vaixell de càrrega rus Ursa Major, enfonsat el passat dia 23 en el Mediterrani a 62 milles d’Àguiles (Múrcia), ha aixecat suspicàcies entre les fonts de l’Armada consultades per aquest diari, que segueixen amb total escepticisme el sinistre. En principi, l’Ursa Major portava des del port bàltic fins al port siberià, des de l’Atlàntic fins al Pacífic, dues escotilles de coberta per al reactor d’un trencaglaç nuclear que es construeix a les drassanes de Vladivostok, i també les esmentades grues de gran mida, que s’utilitzen per a les estibes de material pesat als molls. La càrrega de l’Ursa Major reposa ja en el fons del Mediterrani, a mig camí entre Espanya i Algèria, i no ha transcendit cap altra versió dels 14 tripulants que Salvament Marítim va portar a Cartagena: la destinació, sosté la versió russa, era Vladivostok. Havien d’arribar el 22 de gener. De Síria a l’Àfrica Experts alts oficials de l’Armada creuen que això és només part de la veritat, una versió que pot ser certa per a les escotilles del trencaglaç, però no tant per a les grues. Una primera especulació sobre el seu veritable destí, i també amb origen entre militars espanyols, es va escampar per Nadal: les grues podien anar a Síria, on Rússia intentaria recuperar material militar després de la caiguda del règim d’Assad i la gradual pèrdua de control sobre la seva base naval de Tartús. Ara, en la suspicàcia de les fonts consultades no es valora aquest destí per a les grues, sinó un altre de més pròxim a Espanya: la base naval líbia de Tobruk. Sense poder comptar amb Tartús, a Rússia li queden dos molls navals al continent africà, però només Tobruk està en el Mediterrani: l’altre, Port Sudan, és al mar Roig. Els dos ports són ara enclavaments de referència per al suport logístic a la presència russa en la meitat nord del continent africà, un immens territori on el Kremlin manté bases aèries a Líbia, República Centreafricana, Guinea Equatorial, el Níger, Burkina Faso i Mali. Líbia s’ha convertit en node de distribució de pertrets per a tropes de la Federació Russa al continent africà. Tobruk, segons informes d’agències d’anàlisi estratègica occidentals, rep la visita de flotilles russes de càrrega i escorta amb ritme creixent aquest any. El juny passat van atracar a la base líbia el creuer Varyag i la fragata Almirall Xbaixnikov. Els va obrir la porta el mariscal i senyor libi de la guerra Khalifa Belkacem Haftar. Fa quatre dies que el vaixell està enfonsat sense que se sàpiga gaire cosa més que el següent: l’Ursa Major va patir "una via d’aigua incontrolable sota la línia de flotació en popa estribord", com ho resumeix una de les fonts consultades a l’Armada. Si va ser després d’una, dues o tres explosions a la sala de màquines o en les seves proximitats és un assumpte que toca aclarir a Moscou. La firma russa SK-Yug, propietària del vaixell i subministradora de la indústria russa de defensa, ha denunciat el sinistre com a atemptat terrorista. Aquesta versió és posada en quarantena a Espanya perquè en la guerra contra Ucraïna, el Kremlin i la seva òrbita sol atribuir al seu enemic tot fet susceptible de ser utilitzat com a propaganda bèl·lica, independentment de la seva veracitat. Aigües internacionals L’enfonsament va tenir lloc en àrea de rescat que correspon a Espanya, però en aigües internacionals. Per aquesta ubicació, la marina de guerra russa va invocar el dret del mar per fer-se càrrec del rescat. Aquest ja va quedar a càrrec d’unitats navals russes que seguien el vaixell de càrrega, si bé, en la mitjanit del 23 de desembre al 24, la Salvamar Draco havia evacuat ja 14 dels 16 tripulants del vaixell; als dos restants se’ls dona per morts. Fonts d’Interior assenyalen que no hi ha res a l’informe de Salvament Marítim que apuntali la tesi de l’atac. Tampoc es menciona l’agressió a l’informe del patruller de la classe Serviola que l’Armada havia enviat per fer un seguiment de la comitiva russa al seu pas per aigües d’interès per a Espanya, asseguren des de l’Armada. La Guàrdia Civil no investiga un cas de terrorisme en el sinistre del vaixell de càrrega rus. De fet, no indaga sobre l’enfonsament perquè com es va produir en aigües internacionals, no són competència de les forces de seguretat espanyoles sinó del país que encapçala l’embarcació, és a dir, Rússia. La Guàrdia Civil sí que ha obert diligències de prevenció i les ha posat a disposició del jutjat que estava de guàrdia a Cartagena. Els agents han traslladat a l’autoritat judicial el llistat de tripulants que ha proporcionat el capità del vaixell, la filiació i documentació completa dels 14 que van arribar a port a Espanya i van rebre una primera ajuda de la Creu Roja.

La càrrega del vaixell rus que s’ha enfonsat a Múrcia fa sospitar l’Armada

L’Ursa Major portava dues grans grues amb destinació a Vladivostok

La Guàrdia Civil entrega al jutge la llista dels 14 tripulants rescatats, però no investiga el sinistre com un atac terrorista

El més llegit